Resultats de la cerca

El lloc de Vilafortuny és consignat per primera vegada el 1152 en la donació del lloc de Cambrils que atorgà el comte Ramon Berenguer IV a Ponç de Regomir Entre les afrontacions del terme de Cambrils s’esmenta a llevant l’honor de Guillem Fortuny L’església de Vilafortuny és documentada des del 1194, en què és una de les esglésies de l’arxidiòcesi que apareix en la butlla que el papa Celestí III adreçà a l’església de Tarragona En aquest document es puntualitza que l’església parroquial de Vilafortuny era de la preceptoria o pròpia del preceptor de la catedral Els anys 1279 i 1280 el rector…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Pandora Films Madrid ARGUMENT I GUIÓ Romà Gubern, JCamino, Alvah Bessie collaboració FOTOGRAFIA Luis Cuadrado Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan León Jiménez MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Xavier Montsalvatge INTERPRETACIÓ Mark Stevens Dr David Foster, Manuela Vargas Maria, mare i filla, Marianne Koch Katy Foster, Enrique Jiménez, El Cojo el mestre de ball Miguel, William Rood Dr Thopmson, Lluís Serret Manuel Oliver, pare, Joaquim Pujol Manuel Oliver, fill, Luis Ciges el pare Jacinto, Fosforito cantaor, Pere Portabella un metge, Francisco…

Collaborà en Destino , La Vanguardia , Diari de Girona , Serra d’Or , etc És autor d’obres de teatre Quasi un paradís , 1951, amb J Oliver Multiplicando por cero , 1957, poesia La inútil aventura , 1986, i novella El río en llamas , 1954 El evangelio según Joan Basté , 1978 La pell del pit , 1983 Les aventures d’en Guillem Tell i Grevolosa , 1986 Espàrtac , 1987 El gran amuntegament , 1987, a més de contes i traduccions Destacà també en l’àmbit de les arts gràfiques

Al s XV, el tema literari de la dama cruel i l’amant màrtir tingué una gran difusió a Catalunya arran del poema d’Alain Chartier, La belle dame sans merci ~1424, traduït al català per Francesc Oliver El 1457 el cirurgià barceloní Martí Bellit organitzà al monestir de framenors de Barcelona un certamen poètic sobre el tema la invitació, en vers, fou feta per Antoni Vallmanya, guanyador del premi Francesc Ferrer glossà el tema en una carta a Pere Torroella

Subtitulat “Tribuna del Front Intellectual Antifeixista”, intentà mantenir el prestigi de l’antic Mirador Influït políticament pel PSUC, mantingué un eclecticisme en l’elecció dels collaboradors literaris El seu primer director fou Antoni Fuster i Valldeperes, i en els darrers números actuà com a responsable Manuel Valldeperes, redactor-fundador amb Sebastià Gasch, Domènec Guansé, Lluís Montanyà, Joan Oliver, J Roure-Torrent i Manuel Serra i Moret Hi prestaren llur collaboració la majoria d’escriptors i de caricaturistes catalans del moment

Framenor de l’observança de sant Francesc, es retirà el 1440 a Randa en no admetre la reforma de l’orde Fou confessor de la reina Maria de Castella, muller d’Alfons el Magnànim, per encàrrec de la qual redactà un tractat en prosa de caràcter doctrinal intitulat Exercici de la Santa Creu 1446, imprès, en versió modernitzada, a Mallorca l’any 1683 per Francesc Oliver Bibliografia Hillgarth, JN 1964 “Some Notes on Lullian Hermits in Majorca saec XIII-XVII” Studia Monastica , VI

Funcionà com a secció filharmònica del Cercle Mallorquí de Palma, i hi prengueren part, entre altres, JAlcover, Mdels Sants Oliver, JLEstelrich i sobretot ANoguera, que en fou el veritable mantenidor Situada en els baixos de la redacció de La Última Hora , organitzà molts concerts —cal destacar e del maig del 1894 a les coves d’Artà, amb Albéniz, Uetam, JLamote de Grignon, etc — Tot i el caràcter minoritari, gaudí d’una certa popularitat juntament amb la tertúlia dominical de JAlcover

Excellent tècnic, aconseguí un cert aire expressionista en les seves obres mitjançant efectes d’illuminació i angulacions emfàtiques L’any 1949 fou premiat en el Festival de Canes per The Third Man i el 1968 obtingué els Oscar al millor film i a la millor direcció per Oliver 1967 Altres films seus són Odd Man Out 1947, The Fallen Idol 1948, A Kid for Two Farthings 1955, The Agony and the Ecstasy 1965 i The Last Warrior 1971 Rebé el títol de Sir el 1952

Tartuf representa la hipocresia, la falsa devoció, amb la qual es guanya la confiança d’una família, que ell governa segons els propis interessos Intenta de seduir l’esposa del seu protector i, descobert, accentuarà la seva maldat per mitjà del terror que infon als components d’aquesta família, sobretot al pare, caràcter extremament feble Com a personatge, Tartuf és, potser, la creació més aguda i complexa de la tipologia de Molière Traduïda al català el 1930, posteriorment 1973 Joan Oliver en féu una versió poètica

Fou organitzat amb una estructura federativa a partir dels sindicats equivalents de Barcelona, Manresa, Mataró, Sabadell i Terrassa En general, la seva representació fou ostentada per coneguts dirigents faistes, com Joan Garcia i Oliver, Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso, Dionís Eroles, Ricard Sanz, etc, quasi tots treballadors esporàdics del ram de l’aigua El sindicat continuà una anterior Federació de l’Art Fabril i Tèxtil, creada pel desembre del 1913 i dissolta pel gener del 1920, que hom ja havia intentat d’organitzar en 1899-1901