Resultats de la cerca

El 1618 professà al convent de Santa Caterina de Barcelona, on estudià filosofia Completà la formació i féu teologia al collegi de Sant Miquel de Solsona, d’on fou professor el 1628 El 1639 era professor de teologia a Barcelona i obtingué el títol de mestre de teologia el 1645 Tingué altres càrrecs dins l’orde, com secretari de visita, prior de Vic 1644 i de Barcelona 1649 És autor d’un comentari llatí sobre De scientia Dei i De Trinitate de Tomàs d’Aquino, conservat manuscrit a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona

Fou prior de Meià 1770, primer bisbe d’Eivissa 1783 i, després, bisbe d’Astorga 1787 i arquebisbe de Selímbria El 1792 fou nomenat inquisidor general d’Espanya Era un reformista gallicanista que, alhora que aprovava la constitució civil del clergat francès, intentava d’abolir l’organisme que presidia, però fou destituït el 1794, quan els exèrcits revolucionaris francesos ocupaven Catalunya i el País Basc El seu successor, Lorenzana, intentà de processar-lo, però sense resultat Preparà diversos treballs històrics, encara inèdits, sobre monestirs catalans, especialment…

Agustí, fou visitador general de l’orde, prior de diversos convents i un dels principals animadors del grup de poetes salmantins format per altres agustins, entre els quals Juan Fernández de Rojas, i freqüentat per Meléndez Valdés, Forner, Cadalso i Jovellanos Abans de morir havia encarregat a Fernández de Rojas de cremar els seus escrits, però aquest darrer publicà les seves poesies completes 1796 Amb el pseudònim de Delio , conreà la poesia anacreòntica adreçada a dames identificables Acabà la traducció del Libro de Job , que Fray Luis de León havia deixat inacabada

Mercedari, prior del convent de Barcelona 1749-52 i provincial d’Aragó 1752-55, publicà poemes llatins en preliminars de llibres i opuscles religiosos en castellà deixà manuscrites obres molt diverses, com ara una geografia, unes Flors de la llatinitat , amb traducció catalana, francesa i castellana, que és una de les poques mostres d’activitat de filologia grega al període modern en català, les Notícies de l’alfabet grec i d’altres coses que concerneixen a les lletres gregues , totes tres inacabades i en català conservades a l’ACA, a banda d’altres obres

Era frare agustí i doctor en teologia Fou professor a la Universitat de Perpinyà, prior de Santa Maria d’Espirà de Conflent 1607 i comissari de la Inquisició per al Rosselló Publicà el Llibre i declaració de noms, virtuts, perfeccions, gràcies, títols, excellències i grandeses de la sempre santa i verge Maria, mare de Déu Perpinyà 1630, un llibre de devoció tradicional, d’estructura simbòlica i gran nombre d’imatges Als preliminars hi figuren unes octaves artificioses i el capítol tercer tracta de la història de l’església i priorat d’Espirà

Frare augustinià 1693, es graduà en teologia a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de Vespres Fou prior dels convents de Cervera 1709 i de Barcelona Era membre de l’Acadèmia de Barcelona 1729, de la qual fou director 1734-43 Publicà diverses obres de caràcter religiós, de les quals hom pot destacar Reloj de la buena muerte Barcelona 1711, apareguda anònima, un aplec de meditacions per a ús dels membres de la Congregació de la Bona Mort del convent dels agustins de Barcelona, i El solitario en el poblado Barcelona 1744

La vila de Moià sorgí entorn d’una església i un palau que eren el centre d’un alou comtal aprisiat pel comte Guifré el qual dotà la primitiva església de Santa Maria de Moià, que fou consagrada el 939 pels bisbes Jordi de Vic i Guilarà de Barcelona, a precs del comte Sunyer i del seu fill Ermengol, comte d’Osona Ambdós comtes confirmaren les donacions del comte Guifré i en feren d’altres, mentre que el bisbe Jordi de Vic subjectava a la parròquia de Moià diverses esglésies anomenades Sant Feliu de Rodors, Sant Pere de Ferrerons, Santa Coloma de Sasserra, Sant Andreu de Castellcir, Sant…

Fins a la segona meitat del segle XIII, només hi ha referències al lloc de Palafrugell així, per exemple, l’any 988 i el 991, en sengles documents surt “ Palau de Frugell” Aquest palau, primer element del topònim, degué ésser un edifici de l’època carolíngia o, fins i tot, potser de l’època visigòtica Palafrugell fou dels comtes de Barcelona fins a la mort del rei Alfons I Segons Joaquim Miret i Sans, l’any 1257, en un document fet per Jaume I, s’esmenta el castell i la vila de Palafrugell aquest document és un decret de protecció concedit per aquest monarca a favor de l’orde del Sant…

El termino de Bera vel de Roda figura mencionat en la documentació l’any 1011, quan els tutors i almoiners del difunt Adalbert van fer donació al monestir de Sant Cugat del Vallès del castell d’Albinyana i la torre de Moja Tan sols dos anys més tard, el 1013, és esmentat per primera vegada el castro Berano , com a límit dels béns que els comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda, confirmaren al susdit cenobi vallesà d’acord amb la butlla del papa Silvestre II En altres escriptures del segle XI, aquest castell es menciona com a límit territorial, com en una de l’any 1040, on figura el…

És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver, al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament