Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
Castell de la Sentiu de Sió
Art romànic
Possiblement el lloc de la Sentiu fou conquerit a la darreria del segle XI pel comte Ermengol IV d’Urgell Tanmateix, sembla que aquest indret no fou definitivament colonitzat fins l’any 1143, quan el comte Ermengol VI d’Urgell i la seva esposa Elvira el cediren a Pere i Arnau Bernat, a fi que el restauressin Una vintena d’anys més tard, concretament el 1166, hom té notícia que Rossa de Tarabau, la seva filla Anglesa i Ramon, fill d’aquesta darrera, feren donació a Arnau de la Guàrdia i a la seva muller Ermessinda del “ kastrum de la Sentiz ”, però especificaven que la donació no…
Ferdinand Edralin Marcos
Història
Política
Polític filipí.
Pertanyent a una família de l’elit filipina, el tribunal suprem li revoca el 1938 la condemna per l’assassinat d’un diputat rival del seu pare que havia comès el 1935 Graduat en dret 1939, durant la Segona Guerra Mundial adquirí renom com a combatent aliat dels Estats Units contra els japonesos collaboració que posteriorment hom provà que havia estat escassa o nulla Després de la guerra exercí com a advocat i aconseguí una gran influència pública erigint-se en representant dels veterans Diputat 1949-59 i senador 1959-66 pel Partit Liberal, del qual fou vicepresident 1954-61 Enfrontat al…
Sant Llorenç (Tarragona)
Art romànic
L’església de Sant Llorenç es troba en la confluència dels carrers de Sant Llorenç, de l’Arc de Sant Llorenç i el dels Descalços, i és la seu de la confraria dels pagesos de Sant Isidre Un dels primers esments documentals d’aquesta església data de l’any 1199, en una concòrdia dictada per l’arquebisbe Ramon de Rocabertí per a dirimir el litigi que sostenia amb els sagristans major i menor sobre la reciprocitat de drets i deures En aquesta concòrdia es recull que el sagristà major tenia unes cases iuxta ecclesiam Sancti Laurentii L’església de Sant Llorenç fou una de les que l’any 1304 l’…
Maribel Verdú

Maribel Verdú
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Nom amb què és coneguda l'actriu cinematogràfica castellana María Isabel Verdú Rollán.
Debutà a tretze anys en un episodi de la sèrie de televisió La huella del crimen i dos anys més tard al cinema en El orden cómico 1985, d’Álvaro Forqué Aviat esdevingué una de les principals actrius del cinema espanyol De la seva nombrosa filmografia hom pot esmentar El año de las luces 1986, de Fernando Trueba 27 horas 1986, de Montxo Armendáriz El sueño de Tánger 1987, de Ricardo Franco Soldadito español 1988, d’Antonio Giménez-Rico Sinatra 1988, de Francesc Betriu El juego más divertido 1988, d’Emilio Martínez Lázaro Amantes 1991, premi Ondas, de Vicenç Aranda Belle Époque 1992, de…
Temas medievales
Historiografia catalana
Col·lecció dedicada fonamentalment a l’edició de fonts medievals, de l’editorial Anubar, acrònim d’Antonio Ubieto Arteta, el seu fundador.
Nascut a Saragossa el 1923, Ubieto exercí com a catedràtic d’història antiga i mitjana d’Espanya 1958-77 a la Universitat Literària de València La collecció s’inicià a València el 1961, amb la publicació de la Crónica de San Juan de la Peña , a cura del mateix Ubieto, i la Crónica Seudo Isidoriana , editada per Antonio Benito Posteriorment, Ubieto es traslladà a la Universitat de Saragossa, el 1977, i l’editorial s’installà a la capital aragonesa Entre els títols de la collecció cal citar, a més de les versions, algunes poc acurades, de textos historiogràfics medievals, les traduccions de…
Dominique Strauss-Kahn

Dominique Strauus-Kahn
© Comissió Europea / Charlemagne
Economia
Política
Economista i polític francès.
D’origen jueu i compromès activament en la defensa d’Israel i contra l’antisemitisme, es graduà el 1971 per l’École d’Hautes Études Commerciales de París i el 1972 per l’Institut d’Études Politiques de París Posteriorment es diplomà en dret públic i es doctorà en economia, i el 1977 obtingué una plaça de professor Des d’aquest any ha exercit la docència a les universitats de Nancy, Nanterre, a l’École Nationale d’Administration i a l’Institut d’Études Politiques de París La seva trajectòria política s’inicià als anys d’estudiant en cercles pròxims al Partit Comunista, des d’on evolucionà vers…
Alberto Evaristo Ginastera
Música
Compositor argentí.
Vida Estudià al Conservatorio Nacional de Música de Buenos Aires amb A Palma, J André i J Gil El 1938 rebé el Premio Nacional de Composición, el 1941 fou nomenat professor del Conservatorio Nacional de Música i el 1942 la Fundació Guggenheim li concedí una beca per a anar a estudiar als Estats Units La Segona Guerra Mundial, però, feu que retardés aquest viatge fins el 1945 Als EUA conegué nombrosos compositors europeus que s’hi havien establert a causa del conflicte bèllic, com P Hindemith, A Schönberg, I Stravinsky, B Bartók o D Milhaud, i també entrà en contacte amb els grans compositors…
Germania
Historiografia catalana
Revista quinzenal de València, que aparegué entre el 1925 i el 1926, promoguda des de la Joventut de “Lo Rat Penat” i dirigida per Lluís Cabrelles Sabater.
Desenvolupament enciclopèdic Al primer número, de l’abril del 1925, hi ha la declaració d’intencions dels seus fundadors «Sentim l’amor per lo Reyne de Valencia, i heu manifestem parlant son llenguage, ja que la més viva manifestació d’un poble es la llengua del mateix I ab lo ferm proposit de renovellar la lliteratura valenciana, volem entendre i fer entendre’l deure de divulgar lo valenciá, no ja com a idea única i esclusiva de Patria Valenciana, sino com religiosa expresió de recordança per los genitors nostres, com un bes espiritual o de oltratomna als fundadors del poble valenciá» Així…
Epístola moral a Fabio
Poema castellà del s XVII que l’erudició ha atribuït successivament a Francisco de Rioja, Rodrigo Caro i Francisco Medrano; Dámaso Alonso ha documentat la paternitat d’Andrés Fernández de Andrada.
Escrit en tercets encadenats, en un to equilibrat i reflexiu, convida a valorar l’home com a resultat de les seves pròpies obres i a considerar la caducitat dels béns terrenals Hom en considera fonts principals l' Eclesiastès , Horaci i Sèneca
María Soraya Sáenz de Santamaría Antón

María Soraya Sáenz de Santamaría Antón
© La Moncloa
Política
Política i advocada castellana.
Llicenciada en dret per la Universitat de Valladolid 1994, fou advocada de l’Estat per Lleó, i posteriorment professora associada de dret administratiu de la Universitat Carles III de Madrid Afiliada al Partido Popular , fou assessora jurídica de Mariano Rajoy des de l’any 2000, i n’esdevingué un dels collaboradors de més confiança Tot i que no resultà elegida diputada en les eleccions del març del 2004, la renúncia a l’escó de Rodrigo Rato en ser nomenat a la presidència del Fons Monetari Internacional li permeté ocupar l’escó al Congrés dels Diputats Els anys 2004-08 fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina