Resultats de la cerca
Es mostren 1388 resultats
albercoc
albercocs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit en drupa de l’albercoquer.
Globós, de polpa carnosa, poc sucosa però dolça i aromàtica, generalment groga i de pell més o menys ataronjada, vermellosa, a la part exposada al sol, vellutada, amb un solc lateral assenyalat És consumit al natural o bé emprat en l’elaboració de melmelades i licors, i a la conca mediterrània és comercialitzat tradicionalment sec orellanes Hom n'aprofita l’ametlla en confiteria És la fruita més rica en vitamina A 3 200 unitats/100 g Té poc valor energètic, però un alt contingut en potassi 326 mg/100 g
crosta
Geologia
Superfície d’uns dos metres de profunditat originada per la cimentació dels sòls de les zones àrides o semiàrides amb carbonat i sulfat de calci.
Aquesta capa calcària, sovint concrecionada, és típica de les regions de clima càlid o sec, com les del nord d’Àfrica, Egipte, Califòrnia, Mèxic, etc Els sòls amb crostes solen suportar una vegetació estèpica o arbustiva clara Les crostes són produïdes per un conjunt de processos lents i complexos, com és ara rentats verticals o oblics, pujades o precipitacions de substàncies minerals, evaporació d’aigües estancades riques en calç A les latituds temperades, les crostes són formacions pedològiques antigues, que daten dels períodes interglacials A la regió mediterrània són…
galerina metzinosa

galerina metzinosa
walt sturgeon (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, petit, amb un barret de 2-6 cm, de convex a pla, amb el marge estriat, cutícula llisa i higròfana, amb tons ocres, làmines adnates, de color canyella, peu fibril·lós, de color brunenc i amb un anell membranós.
Creix exclusivament sobre fusta de coníferes De vegades, però, viu sobre fusta enterrada i, aleshores, apareix sobre el terra El seu consum provoca intoxicacions mortals, semblants a la de la farinera borda La seva petita talla fa que normalment no el culli ningú, de manera que no es solen donar casos d’intoxicacions degudes al seu consum S’ha d’evitar, en tot cas, la confusió amb el cama-sec A diferència d’aquell, el peu de la galerina metzinosa no es pot cargolar 180º sense trencar-se
Josep Burell Magro
Vela
Regatista i constructor naval.
Patró de velers i posteriorment pilot d’embarca-cions a motor Les seves drassanes, primer al Poble-sec i després a la platja de Can Tunis de Barcelona, tingueren un paper destacat en la creació i el desenvolupament de la flota d’embarcacions esportives catalanes entre el 1895 i el 1916 El 1912 construí un 7 m FI per al Reial Club Nàutic de Barcelona que permeté al club participar en regates internacionals El 1917 tancà el taller de Barcelona i n’obrí un de nou a Blanes
Shaanxi
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Nord-oest.
La capital és Xi'an El sector meridional és accidentat per les serralades Daba Shan i Qin Ling Shan, al sector septentrional s’alça un peneplà cobert de loess i el central és ocupat per la vall del riu Wei He, que travessa el territori d’W a E Al S el clima és subtropical i al N continental sec, i les precipitacions disminueixen de S a N L’economia es basa en l’agricultura, que es concentra, sobretot, a la vall del Wei He Hi ha dipòsits de carbó i petroli Els principals centres industrials indústria tèxtil són Xi'an i Xiangyang
Santa Madrona
Església
Antiga església de la muntanya de Montjuïc (Barcelona), construïda al tombant del segle XV i l’inici del XVI, on es veneraven les relíquies d’aquesta santa barcelonina.
Inicialment pertangué al monestir de Sant Pau del Camp, però el 1564 s’uní al monestir de Jesús, els religiosos del qual s’hi installaren temporalment En 1576-78 s’hi establiren els caputxins, i el 1582 els servites també intentaren d’establir-s’hi els recollectes i els augustinians després d’una estada interina dels trinitaris 1618, passà als caputxins 1619 Desaparegué amb el setge del 1640 reedificada en 1661-64, fou aterrada definitivament durant la guerra de Successió En record seu, al segle XIX hom donà el seu nom a una parròquia del Poble Sec
Piauí
Divisió administrativa
Estat del NE del Brasil.
La capital és Teresina Ocupa la part est de la conca del Parnaíba Des de l’estreta franja litoral el terreny s’alça en terrasses vers l’altiplà interior, més sec i àrid que el litoral La vegetació és de caatinga i algunes clapes de bosc tropical Poc poblada 10,7 h/km 2 est 1995, una quarta part s’agrupa a les ciutats les més importants són Teresina i Parnaíba, port principal Conreus de cotó i, on és possible el regadiu, arròs i canya de sucre Ramaderia extensiva d’ovelles i cabres Energia hidroelèctrica a Esperantina i Cachoeira Dourada al riu Parnaíba
Nayarit
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, situat entre la Sierra Madre Occidental a l’E, el Pacífic a l’W i la serralada Neovolcánica al S.
La capital és Tepic País muntanyós, té les màximes altituds a la serralada sud Sanjuán, 2 300 m Ceboruco, 2 164 m El clima és càlid i humit a la costa de 20° a 25°C i una pluviositat superior als 1 000 mm i fred i sec a l’interior 15°C i 200-300 mm El riu més important és el Grande Santiago L’economia es basa en l’agricultura i la ramaderia Hi ha mineria a les muntanyes, però la indústria és poc desenvolupada Fins el 1917 rebé el nom de Territorio Federal de Tepic
Bula d’Amunt
Municipi
Municipi del Rosselló, siuat als Aspres, al límit amb el Conflent, a la dreta del riu del Bolès, que separa el terme dels de Prunet i Bellpuig i de Casafabre.
El seu territori, sec i accidentat, no ha permès de desenvolupar l’agricultura ni la ramaderia, fet que ha provocat el despoblament, iniciat vers el 1850 El poble 70 h 1982 400 m alt, format per unes quantes cases al voltant de l’església parroquial de Sant Sadurní, obra romànica dels ss XI-XII, és a la vora esquerra del riu del Bolès a l’altre cantó del riu hi ha el barri del Serrat, dins el terme municipal de Prunet i Bellpuig El terme comprèn, a més, l’antic poble i monestir de Serrabona i el llogaret de Sant Joan d’Arsós
Cuberes
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), que al segle XIX formà part del municipi d’Espluga i Solduga, annexat al de Baén a mitjan segle.
És al clot de Cuberes , al vessant septentrional de la serra de Cuberes , alineació muntanyosa del massís del Boumort, de direcció NW-SE, que separa les valls del riu Major, al nord, i del torrent de l’Infern, al sud, i que s’estén des del prat d’Orient, límit amb la vall de Cabó Alt Urgell, fins al pas dels Collegats a la Noguera Pallaresa culmina al pic del Pi-sec 1906 m alt, límit entre el Pallars Sobirà Baén i el Pallars Jussà Hortoneda de la Conca El 1163 és esmentada l’església de Sant Sadurní de Cuberes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina