Resultats de la cerca

Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i es doctorà a Madrid, on fou collaborador d’ Eugeni d'Ors El 1960 emigrà als Estats Units i fou professor de literatura espanyola a la Colgate University 1960-63 i a la Syracuse University 1963-95, fins que es jubilà Dirigí el Centre d’Estudis Hispànics i estigué vinculat a la North American Catalan Society Com a poeta, formà part del grup de la generació anomenada “dels cinquanta”, que incloïa també José Agustín Goytisolo , Carles Barral i Jaime Gil de Biedma , entre d’altres Publicà els reculls de poemes  Desde esta orilla 1952…

Fill de Josep Faus i Condomines Exercí a Barcelona des del 1930, Fou degà del Collegi de Notaris 1951-60 i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans 1968 Publicà nombrosos treballs sobre el dret matrimonial Los problemas de la mayor edad y del estado civil ante el derecho nuevo, 1941 La separación de hecho en el matrimonio, 1945 Jerarquía de retractos y preferencias de retrayentes, 1945 La vida licenciosa del cónyuge viudo y sus consecuencias jurídicas, 1959 El derecho de familia en la compilación de nuestras instituciones forales,…

Estudià a la Universitat de Cervera El 1762 ingressà com a alferes en el segon regiment de la Companyia de Voluntaris de Catalunya El 1767, amb el seu regiment, embarcà cap a Mèxic i l’any següent fou destinat a Sonora Sota les ordres de Gaspar Portolà, participà, al capdavant de vint-i-cinc homes del seu regiment, en la gran expedició que el 1770 va descobrir la badia de San Francisco un any més tard escriví Expedición a la Bahía de San Francisco en 1770 El mateix Portolà li confià el comandament suprem dels anomenats Nous Establiments, càrrec que exercí fins el 1774 Anteriorment, Fages ja…

Es doctorà en farmàcia a Barcelona i s’especialitzà a Alemanya Publicà diversos reculls poètics, amarats d’intimisme Estelles 1978, El cabdell de les bruixes 1979, Temps del cos i tretze llunes de maduixa 1980, Balda de la vida 1991, conjuntament amb tres poemaris inèdits Ancorada en la boira , Càbala , i Cant dels orígens en el volum Ancorada en la boira Obra poètica 1953-1993  1994 Posteriorment publicà Cartes descloses 1998, Rèquiem per a una poeta a Maria Mercè Marçal 1999, El ble i la llum 2003, Cauen instants 2004, Roses de sang 2005 i A la vora de l’aigua 2008 El 2012 publicà La…

Estudià dret i lletres a Barcelona Exercí com a advocat a la Secció d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou secretari general l’any 1918 Ingressà a la Lliga Regionalista i fou regidor per Barcelona 1921-23 collaborà en La Veu de Catalunya , Revista Jurídica de Catalunya i Butlletí de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya , entre d’altres Formà part del comitè executiu d’Acció Catalana des de la seva fundació Després fou nomenat director de La Publicitat 1922-26 Fou regidor 1930-31, membre de la diputació provisional de la Generalitat per Solsona 1931 i de la…

Format a l’escolania de Montserrat, ja des de molt jove participà en el moviment nacionalista català i pertangué a la Federació de Joves Cristians de Catalunya El 1938 s’incorporà a l’exèrcit republicà A la postguerra fundà el Front Universitari de Catalunya 1944-47, que presidí, i els Grups Nacionals de Resistència, i milità un temps a Unió Democràtica de Catalunya Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1945, fou cap de la secretaria de la Comissió Abat Oliba 1946-47, cofundador de Germinabit i un dels promotors, i collaborador, de Serra d’Or Inspirà o promogué molts dels episodis…

Fou telegrafista del ferrocarril a Barcelona i a Granollers Popularitzà el pseudònim de Pepet del Carril amb versos i articles narratius publicats a la premsa humorística La Tomasa  i L’Avi , que dirigí, La Bugadera  i La Campana de Gràcia , entre d’altres i recollits en una petita part a la darrera sèrie de “Lectura Popular” 1921 Collaborà també a La Renaixença i escriví, al més sovint en prosa, comèdies com Sota terrat i Los papers de l’auca , sainets i monòlegs

El seu nom a l’orde era Joan de Jesús Graduat en arts a Barcelona 1566, exercí el seu ministeri sacerdotal a la Roca del Vallès Traslladat a Alcalá de Henares, prengué l’hàbit dels carmelitans descalços 1573 fou prior a Castella dels convents de Mancera, Pastrana, Úbeda, Valladolid, Alcalá i Baeza i el primer procurador general davant la Santa Seu Obtingué de Roma el breu d’erecció de la reforma, en província a part 1580 A partir del 1585 treballà en l’establiment de la reforma carmelitana al Principat vint convents i en fou provincial 1588-91 i 1600-03 Fou bandejat a Castella pel govern…

El 1835, amb motiu de l’exclaustració passà a Itàlia Havent tornat, inicià a Vila-real Plana Baixa la restauració de l’orde fou nomenat comissari provincial 1865-78 i més tard provincial de Catalunya 1887 El 1859 contribuí a la fundació de les terciàries franciscanes de la Immaculada Fou director de la Revista Franciscana 1873-89 Publicà, entre altres obres, una Historia de la Iglesia en España 1856

Vida i obra De família obrera, feu els estudis a l’Escolania de Montserrat i a l’Acadèmia Ramon Llull Aviat s’afilià a la Federació de Joves Cristians de Catalunya Combaté amb l’exèrcit de la República en la “quinta del biberó” i fou ferit de gravetat L’any 1942 entrà a la Universitat de Barcelona, on promogué el Front Universitari de Resistència Catalana, el Front Universitari de Catalunya 1944-47, que presidí, i els Grups Nacionals de Resistència GNR Collaborà en la fundació de l’editorial clandestina Edicions de la Negra Nit 1945-46 i en l’organització cultural clandestina Miramar L’any…