Resultats de la cerca
Es mostren 1068 resultats
Petr Brandl
Pintura
Pintor bohemi.
S'orientà ràpidament en l’art de la seva època a base de l’alliçonament nòrdic i italià Els seus quadres solen tenir una composició dramàtica i forts empastaments àdhuc utilitzà els dits, en substitució dels pinzells, per tal de donar més energia a la seva pintura Uní el colorisme i el luminisme amb el tenebrisme, i combinà la llum natural amb la supranatural És autor de Mort de sant Vintir , Mort de sant Benet , Epifania i Simó i Jesús Elevà la pintura barroca del seu país al nivell europeu, sense haver sortit mai de Bohèmia
Société des Usines Chimiques Rhône-Poulenc
Química
Empresa química francesa nascuda de la fusió de la Société des Usines du Rhône (1895) amb els Établissements Poulenc Frères (1827).
És una de les principals empreses químiques mundials i la primera de França desenvolupa la seva activitat preferent en els camps de les fibres sintètiques Rhovyl, etc, productes farmacèutics, cellulosa i films plàstics El govern de Mitterrand nacionalitzà el grup el 1982, mentre que el govern de Chirac en proposà la privatització el 1987 A l’Estat espanyol té delegacions a Madrid i a Catalunya, on produeix fibres artificials, amb fàbriques a Blanes i Sant Julià de Ramis tancada el 1993 El 1998 s’uní amb el grup químic Hoechst i creà la multinacional farmacèutica Aventis
Partit Comunista Català
Política
Grup polític format per Jordi Arquer pel novembre del 1928 al marge de la Federació Comunista Catalanobalear.
Reuní uns 300 afiliats procedents de grups marxistes sorgits a l’Ateneu Enciclopèdic Popular en 1926-27 Implantat a Sants, a Gràcia i al Clot de Barcelona i a Lleida, aconseguí l’adhesió d’antics membres d’Estat Català Jaume Miravitlles, Martí Vilanova, Domènec Ramon, etc Els seus dirigents, a més d’Arquer, foren sobretot Víctor Colomer, Amadeu Bernadó i Domènec Ramon Usà com a plataforma periodística en 1928-29 L’Opinió i després el 1930 féu aparèixer L’Andreuenc i Treball Pel novembre del 1930 s’uní a la FCCB en el Bloc Obrer i Camperol
Ornano
Família corsa els membres més importants de la qual foren destacats militars al servei de França.
Sampiero d’Ornano Bastelica 1501 — La Rocca 1567 combaté els genovesos a Còrsega 1552-59 i estrangulà la seva dona Vanina perquè intentà de negociar la pau amb aquests El seu fill Alfonso d’Ornano Ajaccio 1548 — Bordeus 1610 fou nomenat coronel general dels corsos i partidari d’Enric III de França, s’uní aviat a la causa del futur Enric IV de França Fou lloctinent general del Delfinat i a partir del 1599 governador de la Guiena El fill d’aquest, Giovanni Battista d’Ornano Sisteron 1581 — Vincennes 1626, comte de Monlaur, fou també coronel general dels corsos
Josep Maria Serraclara i Costa
Història
Republicà.
Germà de Gonçal Serraclara i Costa Advocat, s’afilià al partit federal orgànic El 1891 passà al partit centralista de Salmerón El 1901 fou regidor de Barcelona i signà el manifest d’Unió Republicana a Catalunya Vers el 1905 s’uní al lerrouxisme formà part de la derrotada candidatura antisolidària en les eleccions a diputats a les corts d’abril del 1907, i el 1909 fou regidor i cap de la majoria radical a l’ajuntament Fou també tinent d’alcalde Tingué una gran fama com a advocat defensor de processats polítics aconseguí l’absolució de Ramon Sempau
Francesca Saperas
Història
Anarquista.
Companya de Martí Borràs, un dels introductors de l’anarcocomunisme a Espanya i director de La Justicia Humana i Tierra y Libertad , que se suïcidà a la presó el 1894 Després s’uní, successivament, a Tomàs Ascheri, afusellat com a principal implicat en el procés de Montjuïc 1897, i a Francesc Callís, també implicat i que, boig, se suïcidà Llavors emigrà i residí a Buenos Aires, els Estats Units i Mèxic De nou a Barcelona 1923, mantingué estretes relacions amb Teresa Claramunt Hom la presentà com el prototipus dels sacrificis de moltes dones dels militants anarquistes
José Vasconcelos y Calderón
Filosofia
Historiografia
Literatura
Filòsof, historiador i escriptor mexicà.
El 1910 s’uní a Madero i participà activament en la revolució mexicana Fou rector de la Universidad Nacional i ministre d’instrucció pública, des d’on portà a terme una labor notable en pro de la cultura De la seva nombrosa obra, que comprèn, entre altres camps, filosofia, sociologia, història i pedagogia, cal destacar La raza cósmica 1925, exaltació de la raça americana, Indología 1926, en la mateixa línia, Hernán Cortés 1941, Ulises criollo 1936, llibre de memòries, i algunes obres pròpiament literàries, com el drama Prometeo vencedor 1920 i Sonata mágica 1933, recull de relats
Cirilo de Alameda
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Negocià el casament de Ferran VII i el del seu germà Carles amb dues princeses del Brasil fou nomenat gran d’Espanya i general de l’orde franciscà al qual pertanyia 1817 El 1832 fou consagrat arquebisbe de Santiago de Cuba, però el 1837 fugí de l’illa, s’uní als carlins, i fou designat president de la junta d’estat carlina Emigrà amb el pretendent al final de la guerra, però tornà a la península al cap de deu anys i fou arquebisbe de Burgos 1850 i de Toledo 1857, i el 1858 rebé el nomenament de cardenal
Mikhail Vasil’evič Frunze
Història
Militar
Militar soviètic.
Milità en el partit socialdemòcrata i participà en la revolució del 1905 Fou condemnat a treballs forçats, i més tard fou desterrat a Sibèria 1914, però en fugí el 1915 i s’uní als bolxevics de Petrograd Des del 1916 organitzà les forces bolxevics del front occidental, i participà en la revolució de 1917 a Moscou Derrotà les forces tsaristes 1918-20 al front oriental Turquestan i al front meridional Ucraïna i Crimea Ocupà alts càrrecs al buró polític i a l’exèrcit i fou nomenat comissari de guerra 1924-25 Escriví diverses obres de caràcter militar
Michael Collins
Política
Polític irlandès.
El 1909 s’uní al moviment independentista irlandès Sinn Fein Prengué part en l’aixecament del dia de Pasqua de 1916 a Dublín Diput at per Cork 1918, proclamà, al capdavant del Sinn Fein, la República d’Irlanda Ministre de l’interior i de finances, organitzà els serveis secrets de l’IRA exèrcit republicà irlandès El 1921 signà el tractat de Londres, que acceptava la separació de l’Ulster, i fou proclamat cap de govern 1922 Llavors hagué de combatre els extremistes que reclamaven la unió amb Irlanda del Nord Fou assassinat per aquests quan efectuava una inspecció militar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina