Resultats de la cerca
Es mostren 2670 resultats
Antonio Smareglia
Música
Compositor italià.
Mentre realitzava els seus estudis d’enginyeria a Graz, decidí dedicar-se a la música Estudià primer a Viena i posteriorment ho feu al Conservatori de Milà amb F Faccio 1873-77, entre altres professors Debutà com a operista a Milà el 1879 amb Preziosa , que fou seguida de Bianca di Cervia 1882 i Re Nala 1887 Òperes posteriors com Il vassallo di Szigeth 1889, Cornil Schut 1893 i Nozze istriane 1895 tingueren molt d’èxit en les seves versions alemanyes a Viena, Dresden i Praga, i reberen elogis de J Brahms i E Hanslick El 1900 perdé la vista, però no abandonà la composició Oceàna 1903, Abisso…
postludi
Música
Obra o fragment musical que serveix de conclusió a una composició major.
El terme és aplicat especialment a la peça organística amb què s’acompanya la sortida de la congregació en acabar un servei religiós Sovint aquesta obra és improvisada, de vegades sobre temes gregorians o corals També s’utilitza en la música per a orquestra i el teatre líric Contraposat a preludi, el terme és sinònim de coda o epíleg Moltes vegades empra motius, temes o material musical exposats amb anterioritat en la resta de l En aquest sentit, P Hindemith, per exemple, conclogué el seu Ludus tonalis amb un postludi que consisteix en la represa i inversió del preludi inicial…
Reine Gianoli
Música
Pianista francesa.
Es formà a l’Escola Normal de Música de París amb Alfred Cortot, i amb Yves Nat al conservatori Acabats els estudis, es perfeccionà amb Edwin Fischer a Lucerna Fins a la mort de Fischer, esdevinguda el 1960, molt sovint l’acompanyà en la interpretació de repertori per a quatre mans També tocà habitualment amb intèrprets molt reconeguts, com ara Pau Casals, George Enescu, Pierre Fournier i Sándor Végh El 1946, Cortot l’anomenà professora de virtuosisme de l’Escola Normal de Música de París i el 1965 esdevingué professora del conservatori de la capital francesa Fou la primera pianista que…
Vicent Soto i Iborra
Literatura catalana
Escriptor.
Feu els estudis de dret a la Universitat de València L’any 1954 anà a Londres, on residí habitualment i on treballà com a periodista Dedicat al teatre, especialment a l’infantil, el 1942 guanyà el premi Lope de Rueda amb l’obra Rosalinda En el camp de la narrativa, escriví diversos contes i novelles Vidas humildes, cuentos humildes 1948, La zancada 1966, premi Nadal, Bernard, uno que volaba 1972, Casicuentos de Londres 1973, El gallo negro 1973, Cuentos del tiempo de nunca acabar 1977, Una canción para un loco 1986, premi de novella Plaza i Janés, Pasos de nadie 1991, Luna creciente, luna…
Miquel Delgado
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Quan el 1458 fou elegit abat de Poblet, era abat comendatari de Sant Salvador de Breda i ja havia acomplert diverses missions diplomàtiques a Itàlia per encàrrec d’Alfons el Magnànim Des del 1460 actuà intensament al servei de Joan II i de la generalitat ambaixada reivindicativa a Joan II arran de l’empresonament de Carles de Viana, negociacions de Vilafranca del Penedès, etc, però en produir-se el trencament entre el rei i la generalitat 1462 seguí la causa del monarca, mentre que la comunitat de Poblet es mantenia fidel a aquella La divisió entre el cenobi i el seu abat durà fins que Joan…
David Henestrosa Roca

David Henestrosa Roca
Arxiu D. Henestrosa
Triatló
Triatleta.
Ha competit pel 9 Gimnàs, Club Judo Moià, Club Natació Manresa, Excelent Club, Mijas Trialandalus, Club Triatló Manresa i Club Triatló Vilanova Destacà en categories inferiors i es proclamà campió català i estatal júnior en diverses ocasions En categoria absoluta, el 1997 guanyà el triatló de Barcelona i assolí la medalla d’or per equips al Campionat del Món amb la selecció espanyola Ha estat campió de Catalunya de triatló 1997, 1999, 2002, triatló de muntanya 2001, aquatló 2002, mitja distància 2002 i triatló cros 2007, especialitat en què fou subcampió estatal 2007 i disputà el Campionat…
Llibre de Sent Soví

Fragment del Llibre de Sent Soví conservat a la biblioteca de la Universitat de Barcelona
© Biblioteca Universitat de Barcelona
Receptari de cuina catalana anònim escrit a principi del segle XIV.
De gran influència arreu d'Europa, conté algun dels fonaments de la cuina catalana actual Així, gairebé tots els guisats tenen com a base un sofregit de ceba i cansalada i per acabar el plat, una picada feta amb fruita seca, espècies i herbes aromàtiques Tant els productes que hi apareixen xai, cabrit, conill, perdius, capons, etc, tots difícils d'aconseguir, com el tipus d'elaboració, evidencien que les receptes del llibre formaven part de les cuines de les cases més refinades de l'època Escrit en una prosa descriptiva, comença amb unes notes preliminars, que són seguides de 72 capítols,…
Joan Puig i Mir
Agronomia
Capità, terratinent i industrial.
Emigrà a l’Uruguai, s’establí a Montevideo i fou capità d’un vaixell de la seva propietat Es dedicà al cabotatge a l’estuari del Plata i més tard exercí com a gerent de comerç a les empreses del seu cosí Nicolau Mir El 1855 se n'anà a Xile, on a Valparaíso, treballà pels coneguts empresaris Luzarraga de Guayaquil Equador Enriquit, el 1860 adquirí propietats a Babahoyo, Equador, i establí diverses hisendes a la zona anomenada Palmar Home emprenedor, inicià la construcció d’un calafat i d’un ingenio , que tecnificà i el feu funcionar amb maquinària anglesa importada Morí sense acabar…
Bartomeu Muntané i Cirici
Militar
Militar.
El 1921 s’incorporà a la guarnició de Melilla, amb el grau d’alferes Arran de la seva participació a les campanyes militars del nord d’Àfrica, on fou ferit greument, obtingué moltes condecoracions també fou felicitat pel rei i ascendí a capità El 1931 fou nomenat capità dels Mossos d’Esquadra, càrrec que encara ocupava quan fou proclamada la República S'enrolà, el 1934, a l’expedició per a la conquesta d’Ifni, però en esclatar la Guerra Civil Espanyola no volgué sumar-se als sollevats Es traslladà a Talavera, on fou governador militar d’Almeria En plena guerra, lluità, com a tinent coronel,…
Domènec Viola i Lafuerza
Política
Polític.
Dedicat al comerç, tenia una botiga de gènere de punt a Balaguer Dedicat a la política activa, organitzà i dirigí el Bloc Obrer i Camperol a Balaguer i fou membre del comitè central del POUM Intervingué en la Guerra Civil del costat republicà, durant la qual salvà la vida de moltes persones, entre les quals JM Porcioles, futur alcalde de Barcelona Arran de la seva orientació política, fou perseguit pel Partit Comunista i empresonat diverses vegades En acabar la Guerra Civil, s’exilià a França, on estigué als camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i d’Agde, i,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina