Resultats de la cerca
Es mostren 951 resultats
Tomàs López i Enguídanos
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Format a l’Academia de San Fernando de Madrid i a la de Sant Carles de València, on fou premiat el 1781 i el 1784 Fou acadèmic de totes dues institucions Carles IV el nomenà gravador de cambra el 1806 Com a pintor imità Meléndez Es destaquen, entre les seves obres, els retrats de Ventura Caro, Ferran VII a cavall, Godoy, Floridablanca i El Dos de Maig a Madrid , els quadres del Museu de Belles Arts de València, com Sant Vicent Ferrer i El marquès de la Romana , i les làmines de les Observaciones del botànic Cabanilles, les del Quixot publicat per Quintana 1797, les d’un Gil Blas editat per…
Mestres
Arquitectura
Família de mestres de cases i arquitectes.
Francesc d’AMestres i Guitart fou mestre major de la catedral de Barcelona 1764-94 El seu fill Josep Mestres i Ximenes — 1804 el substituí com a ajudant del 1781 al 1794, any que ocupà en propietat la plaça fins a la seva mort El seu fill Francesc d’AMestres i Gramatxes — 1814 el succeí fins a la seva mort i fou succeït pel seu germà Josep Mestres i Gramatxes fins el 1832, que hagué de cedir el lloc a Josep Mas i Vila, car posseïa el títol gremial però no l’acadèmic preceptiu Mort Mas, el 1855, ocupà el càrrec Josep Oriol Mestres i Esplugas , fill de Josep i pare d' Apelles…
Marià Batlles i Torres-Amat
Història
Metge i polític, nebot de Fèlix Torres i Amat de Palou.
Afiliat al partit liberal, el 1823 emigrà a la Gran Bretanya es doctorà en medicina a Edimburg 1827 i fou metge intern de l’hospital de Westminster, a Londres Tornà a Barcelona i es llicencià en medicina 1833 Establert a València, el 1837 hi esdevingué catedràtic de medicina fou dues vegades rector de la universitat 1840, 1854, i fundà el jardí botànic Amic del general Espartero, fou diputat provincial i diputat per València a les corts constituents del Bienni Progressista 1854-56 És autor de Dissertatio medica inauguralis quaedam de mania complectens 1827, de La instrucción pública es el…
Francesc Lacoma i Fontanet
Flors , de Francesc Lacoma i Fontanet
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a Llotja 1799-1804 i, pensionat, a París 1805-14, on fou protegit per l’ambaixador espanyol Francisco Gravina Allà rebé consells de David, Gros i Van Spaendonck, guanyà una medalla d’or al Salon del 1810 i al del 1814 presentà un retrat del dramaturg JF Cailhava Tolosa, Musée Paul Dupuy Assessorà i coordinà la repatriació de béns artístics espanyols alienats per les forces napoleòniques retornà de França el 1818, i fou nomenat acadèmic de mèrit de San Fernando el 1819 Especialitzat en la pintura de flors i natures mortes Museus d’Art de Barcelona dins uns cànons encara setcentistes, és…
Teodoro-Nicolás Miciano Becerra
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Illustrà llibres de bibliòfil, com el Quijote —amb 432 gravats—, obra en què esmerçà vint-i-un anys, Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos , de Francesc de Montcada —amb 80 boixos—, i Bombardeig , de Miquel Dolç Obtingué un centenar de premis espanyols i internacionals Fou professor de gravat a Jerez, al Conservatori de les Arts del Llibre de Barcelona 1953-58 i, a Madrid, de litografia a l’Escuela de Artes y Oficios i d’illustració a l’Escuela Superior de Bellas Artes Fou, també, projectista de segells a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre i acadèmic de San…
Mikhail Mikhajlovic Fokin
Música
Ballarí, coreògraf, pedagog i mestre de dansa rus.
Considerat un dels grans reformadors del ballet acadèmic, el concebé com una composició homogènia que unia música, pintura i arts plàstiques L’any 1909 S de Diaghilev li atorgà el càrrec de mestre de ballet, ballarí noble i coreògraf dels Ballets Russos Quan Diaghilev, però, centrà la seva atenció en Nižinskij el 1911, el destituí d’aquests càrrecs L’any 1918 abandonà Rússia i continuà la seva carrera, primer a diversos països europeus i, més tard, a Nova York, on s’establí L’any 1936, s’incorporà als Ballets Russos de René Blum Destacaren les seves interpretacions de Chopiniana i La mort del…
Joan Créixams Sans

Joan Créixams Sans
Jaume Altadill
Alpinisme
Alpinista.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i membre del CADE Centre Acadèmic d’Escalada des del 1961, el qual presidí 1968-72 Realitzà ascensions al Pedraforca, els Pirineus, les Calanques França i l’Atles 1966, algunes de les quals foren pioneres L’any 1970 dirigí l’expedició científica a la Patagònia austral, en la qual s’intentà l’escalada al Cerro Torre L’any 1976 visità els Andes del Perú El 1977 participà en una expedició del CEC a l’Hindu Kush que intentà fer el Koh-e-Bandaka i que ascendí l’M7 6 284 m per la via Països Catalans, una ruta de 1 000 m de 45º de pendent Coordinà dues…
Emili Civís Abad
Escalada
Alpinisme
Alpinista i escalador.
Formà part de la primera generació d’alpinistes catalans a l’Himàlaia El seu primer vuit mil fou l’Annapurna Oriental Obrí diverses vies d’escalada amb el Centre Acadèmic d’Escalada i explorà diversos massissos d’Europa El 1971 coronà el Kilimanjaro i obrí una nova ruta al mont Kenya Participà en l’exploració de les illes Upernavik Grenlàndia, 1973 i coronà alguns cims de l’Hindu Kush i dels Andes peruans També participà en l’expedició catalana a l’Everest 1982, 1993 L’any 1984 coronà el Cho Oyu i el 1992 el Denali Rebé la medalla d’or 1974 i de plata 1970 de la Federació Espanyola de…
Joan Nubiola Callís
Escalada
Escalador.
Escalador i soci del Club Muntanyenc Barcelonès que destacà per les seves escalades a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Pirineus, les Dolomites i el Tirol Juntament amb Josep Maria Torras formà una de les cordades més mítiques de l’escalada montserratina, la Torras-Nubiola, amb mig centenar de vies obertes des del final de la dècada de 1940 El 1948 ingressà al Centre Acadèmic d’Escalada CADE L’estiu del 1956 i el 1957 realitzà nombroses escalades al Tirol i a les Dolomites on treballà d’ajudant de guia de muntanya El 1978, juntament amb Josep Barberà i Josep Maria Torras, impulsà la…
Antoni Niemann Civit

Antoni Niemann Civit (segon per l’esquerra)
RICARD VILA
Escalada
Escalador.
Membre de l’Agrupació Excursionista Icària, durant els anys cinquanta formà part del grup dels Bèlits El 1959 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya, on ocupà càrrecs directius, i fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Realitzà importants escalades i ascensions a Montserrat i els Pirineus, com l’obertura de la primera via del CADE a la roca Verda del Cadí 1959, que fou la primera escalada a la serra del Cadí, o la travessa integral de Salenques al coll Maleït 1967 Participà en els cursos de l’Escola Nacional d’Esquí i Alpinisme de Chamonix 1960, 1962, i realitzà escalades de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina