Resultats de la cerca
Es mostren 521 resultats
Les valls d’Andorra
L’estany petit de Juclà, a la capçalera de la vall del mateix nom, presidit pel pic d’Escobes Ernest Costa Les valls d’Andorra 15, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El Principat d’Andorra és situat al bell mig dels Pirineus axials De 468 km 2 d’extensió, és integrat per la conca del riu Valira, encara que el sector més baix d’aquesta pertany a la comarca de l’Alt Urgell A l’alçada de les Escaldes la vall de la Gran Valira es parteix en dues, les quals són recorregudes pels rius Valira del Nord i Valira d’Orient i al seu torn subdividides en diferents valls…
Els aiguamolls de l’Alt Empordà
Imatge hivernal de la llacuna de la Massona, amb el fons de les muntanyes de la Garrotxa i el Ripollès Oriol Alamany Els Aiguamolls de l'Alt Empordà 14, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situats a l’extrem oriental de la plana empordanesa, els aiguamolls de l’Alt Empordà constitueixen la segona zona humida en importància del Principat Tot i la seva considerable extensió, l’àrea actual és tan sols una petita resta del que en altre temps fou una molt vasta zona marjalenca que s’estenia per gairebé tota la part baixa de l’Empordà, envoltant el massís del Montgrí…
La península del cap de Creus
La península del Cap de Creus 13, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El contacte entre els Pirineus axials orientals i la Mediterrània origina una costa fortament turmentada, clivellada de cales, puntes i penya-segats L’accident més important és la península del cap de Creus, continuació sudoriental de la serra de l’Albera, i articulada entorn a la serra Verdera o de Rodes Sant Salvador Saverdera, 670 m El relleu, malgrat que les altituds mai no són gaire elevades, és força abrupte i l’existència de forts pendents li confereix prou espectacularitat La costa de…
Els rèptils fòssils
Els quelonis En els jaciments neògens catalans, no hi són escasses les restes de quelonis fòssils Els més ben representats són els testudínids, que presenten algunes espècies de dimensions gegantines La de la fotografia, Cheirogaster = Geochelone perpiniana , fou trobada als jaciments del Pliocè inferior de Perpinyà i ateny dimensions pròximes a l’alçària d’un home Denis Serrette / MNHN París Als Països Catalans trobem restes de quelonis pertanyents a les famílies dels quelònids Chelonidae , trioníquids Trionychidae , caretoquèlids Charettochelydae i testudínids Testudinidae L’únic…
La vida sota terra
El medi hipogeu El medi hipogeu, tant terrestre com aquàtic no presenta obstacles insuperables a l’establiment de la vida El visitant ocasional de les cavernes, que poden considerar-se el medi hipogeu per antonomàsia, sol endur-se’n una imatge de desolació total, transmesa en bona part per l’absència de cobertura vegetal Però aquesta és una imatge totalment falsa del món subterrani, en absolut desproveït d’éssers vius Les restriccions que la foscor i altres factors imposen han estat superades per un bon nombre d’organismes, capaços de tancar tot el seu cicle vital sense haver de sortir a l’…
Kirguizstan

Estat
Estat de l’Àsia central fronterer amb el Kazakhstan al N, la Xina al SE, el Tadjikistan a l’W i el S, i l’Uzbekistan a l’W; la capital és Bishkek.
La geografia física País muntanyós, tot el territori es troba per damunt dels 500 metres sobre el nivell del mar, més de la meitat a altures de 1000 a 3000 m, i aproximadament 1/3 a altures entre 3000 i 4000 m A l’extrem E, a la frontera amb la Xina, el pic Pobedy és l’altura màxima 7439 m Aquesta regió es troba al cor del sistema muntanyós de Tian-Shan, d’on, des de la Xina, surten diverses serralades que en direcció W penetren a gran part del territori del Kirguizstan A la frontera S hi ha les serralades de Kokshal-Tau, Alay i Zaalay, aquesta pertanyent al Pamir L’àrea de les neus perpètues…
or
Or natiu
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica.
Fou possiblement el primer metall conegut per l’home, car es troba a la natura en el seu estat elemental Té un color groc característic i és el més dúctil i malleable dels metalls En làmines molt fines presenta excellents propietats reflectores de la calor i de la radiació infraroja És un dels metalls més estables no es combina directament amb l’oxigen a cap temperatura i resisteix a quasi tots els àcids Es dissol ràpidament en l’aigua règia i és atacat pels halògens i per solucions de cianur en presència d’oxigen L’or forma aliatges amb la majoria dels metalls, essent els més importants els…
La construcció de maquinària tèxtil a Sabadell i Terrassa
Els orígens de la indústria de construcció de maquinària tèxtil a Catalunya estan estretament lligats al desenvolupament dels petits tallers metallúrgics que van néixer, associats al procés de mecanització, per a efectuar reparacions d’una maquinària majoritàriament importada Com ja és conegut, la major part de les màquines que es van emprar a l’inici de la modernització de la indústria tèxtil catalana van ser comprades a França, Bèlgica o Anglaterra, països capdavanters en la innovació tecnològica Els tècnics de les empreses constructores enviats aquí, els fabricants catalans que visitaven…
Els briòfits: molses
En entrar en el món de les molses i de les hepàtiques, prenem contacte amb una colla de plantes que ens són més o menys familiars i que, poc o molt, ja formen part de les nostres vivències d’observadors de la natura fora de l’ambient aquàtic N’hem vist sobre els troncs vells, entapissant el sòl dels boscos o els talussos ombrívols, i fins i tot als sòls denudats o a les teulades Són més abundants als llocs humits i poc assolellats, i fins i tot n’hi ha dins l’aigua, però també en podem veure en llocs bastant secs I és que els briòfits s’integren ja típicament al paisatge vegetal terrestre,…
Els secans pseudo-estèpics del Segrià i les Garrigues
La timoneda d’Alfés al mes d’abril, amb la farigola o timó Thymus vulgaris en plena florida Oriol Alamany Els secans pseudo-estèpics del Segrià i les Garrigues 12, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre La depressió central de l’Ebre d’uns 20 000 km 2 d’extensió és un dels espais naturals més peculiars i originals del continent europeu En molts aspectes, la vasta i àrida plana que s’estén entre els Pirineus i el Sistema Ibèric, de Navarra a Catalunya, té més similituds amb les regions nord-africanes, situades uns 1000 km al sud, que amb les zones circumdants No és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina