Resultats de la cerca

Considerat per la primitiva Església com l’ideal del qui ha atès perfectament el Crist, el màrtir fou venerat com a sant els no màrtirs no ho foren abans del s IV, i el martiri fou posat en relació especial amb l’eucaristia Hom envoltà d’una veneració especial tot allò que es relacionava amb el màrtir el sepulcre martyrium, les relíquies i l’aniversari del martiri, anomenat dies natalis

9 pedra de toc Dit d’allò que serveix per a conèixer o confirmar el valor d’algú o d’alguna cosa, certa qualitat o sentiment, etc La mort de l’oncle fou la pedra de toc per a conèixer els seus veritables sentiments 10 pedra filosofal pedra filosofal 11 pedra foguera Varietat de sílex que en ésser ferida amb un tros d’acer o d’una altra pedra produeix espurnes

Una quantitat és tot allò que és susceptible d’augment o disminució i pot ésser mesurat per tal d’ésser expressat amb un nombre Dues quantitats són dites commensurables si hi ha una relació fraccionària entre llurs mesures Una quantitat és infinitament gran si supera una quantitat de referència, que dependrà en cada cas d’una elecció arbitrària, i és infinitament petita si no arriba a aquesta quantitat de referència

Terme aportat per Jung a l’àmbit de la tipologia psicològica Junt amb la introversió és un dels dos tipus d’actitud definits per Jung L’extraversió es caracteritza per un moviment centrífug de l’energia psíquica aquesta es dirigeix cap a l’exterior perquè és allò que suscita l’interès de l’individu En el tipus extravertit es dóna un moviment positiu de l’interès objectiu vers l’objecte

Entrà en elmón dels economistes, influït per l’escola de Lausana i en especial per León Walras, amb l’article Il ministro della produzione nello Stato Collettivista 1908, on desenvolupà les equacions de l’equilibri general aplicat al socialisme, de manera semblant a allò que Walras havia fet per al capitalisme, acceptant que els preus poden ésser calculats a partir de les dades del problema, fora dels mecanismes del mercat

Apollinaire volgué expressar amb aquest mot tot allò que li suggeria el quadre Fenêtres , de Delaunay, és a dir, la pintura construïda sense cap referència a la figuració, sols com una exaltació de la llum i del dinamisme dels colors en contrast amb el constructivisme cubista Per extensió, el mot fou aplicat també a les obres de F Kupka, F Picabia, F Léger i M Duchamp que condueixen vers l’art abstracte

Enunciat en la fórmula “A és A”, el principi d’identitat trobà en Parmènides la interpretació, segons sembla, més radical l'ésser és el que és, eternament i immutablement determinat intrínsecament Aristòtil considerà no solament la comprensió més immediata de la identitat identitat numèrica “una cosa és allò que és”, sinó també una altra de basada en la còpula del judici identitat específica, la qual exigeix identitat de qualitats, no pas d’objecte

La qualitat que expressa l’atribut es refereix al substantiu a través d’un verb copulatiu En conseqüència, l’atribut forma part del predicat nominal, i es troba en les proposicions atributives o copulatives és allò que hom predica del subjecte Per tant, té una funció clarament adjectiva, i, en el cas que un substantiu faci d’atribut, aleshores, com que igualment completarà un altre substantiu, restarà adjectivat El meu cosí és arquitecte

Adherit als moviments literaris avantguardistes, participà en diverses revistes i escriví un manifest futurista Il controdolore , 1914 Provinent dels Crepusculars , atent a tot allò que és quotidià, polemitzà enmig d’una estètica que anava fins al grotesc Publicà  Poesie recull de la seva producció poètica jovenívola, 1905-30, Il codice di Perelà 1911, novella sintètica futurista i, posteriorment, Le sorelle Materassi 1931, I fratelli Cuccoli 1948 També tornà a la poesia Viaggio sentimentale , 1955

Designa tot allò que no pertany a l’ús quotidià d’aquest grup Així, per exemple, un animal sobretot el tòtem que hom no pot ni tocar ni matar és tabú el rei posseeix tal força sagrada que és “tabú” i, per això, és transportat en una llitera o munta sobre un animal o camina exclusivament sobre estores No es tracta d’un temor positiu ni tampoc d’una impossibilitat pràctica o racional La interdicció no és motivada en justificacions explicables, i els càstigs temuts en cas de violació de la prohibició no es poden inscriure en l’àmbit d’un codi o d’una llei, sinó que cal situar-los en l’esfera de…