Resultats de la cerca

Situació Interior de l’església, que té part de la volta esfondrada ECSA - A Roura Vista exterior d’aquesta malmesa església castellera, un edifici dels darrers moments de l’art romànic ECSA - A Roura L’esglesiola de Santa Anna és situada a una vintena de metres a l’W del castell d’Aguilar, fora del seu recinte murat Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 53′ 31″ N - Long 2° 44′ 53″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent DB Història De la petita església de Santa Anna, que havia estat la capella de la fortalesa d’Aguilar…

La congregació fou aprovada canònicament el 1899, i les seves constitucions el 1904 Actualment té 2 732 germanes en 244 cases

La capella de Santa Anna, coneguda com Santa Anna del Tió, presideix un barri nou de la població de Premià de Mar, situat vers els límits amb Premià de Dalt i Vilassar de Mar Ara no queda cap vestigi de l’època romànica ja que s’ha refet totalment en temps moderns Sembla que es pot identificar amb l’antiga capella de Santa Anastàsia, documentada des del 987 dins l’antiga parròquia de Sant Pere de Premià En les visites pastorals de la diòcesi de Barcelona dels segles XIV i XV és esmentada com a capella eremítica, a la qual, almenys des del 1513, es va sobreposar l’…

Grup encapçalat per la lletrista i cantant Anna Roig i Castellví Sant Sadurní d’Anoia, 1981 i format a més per Carles Sanz teclats i melòdica, Magí Batalla guitarra, Carles Munts baix i contrabaix i Ricard Parera bateria Format el 2006, en els seus inicis basà la seva identitat en l’adaptació de clàssics de la cançó francesa En el seu primer disc, Anna Roig i L’ombre de ton chien 2009, mostrà un repertori propi amb influències del pop i la chanson , interpretat en català i en francès Té un estil costumista amb allusions surrealistes que, afegit a una posada en escena…

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Claret No degué passar de capella rural, encara que durant un temps funcionà com a hospital El lloc de Claret és documentat des del 1082, l’església ho és el 1063, però és una data dubtosa, essent més segura la del 1199 i del 1202 i d’altres referències del segle XIII Al segle XIV l’església acollí donats i funcionà com a hospital Al principi del segle XVI l’advocació de Santa Anna anà substituint la primitiva Més tard la capella es traslladà al costat de l’església parroquial de Santa Maria de Claret començant les obres el 1769 i…

Anna de Valldaura, pseudònim de l’escriptora Joaquima Santamaria i Ventura, publica Tradicions religioses de Catalunya

Molt probablement l’església dels Sants, dita després de Santa Anna, s’hauria de situar, aproximadament, entre la zona de l’actual Rambla Vella i el carrer de Prat de la Riba, una àrea de la ciutat que a l’edat mitjana formava part del suburbi La nomenclatura dels carrers de Tarragona al segle XVI indica que hi havia un camí conegut com a “carrer dels Sants”, que més o menys unia el tram ponentí de la muralla de la ciutat amb la seva zona baixa el nom d’aquest carrer no deixa cap dubte que es tractava d’un camí que es dirigia a aquesta església La menció documental més antiga d’aquesta…

El despoblat de Pinyana és situat a llevant de Castellonroi, vora la riba dreta de la Noguera Ribagorçana La seva església, emplaçada sobre un petit puig i dedicada a santa Anna, ha estat reconstruïda modernament amb els carreus de l’antiga església romànica de l’indret, que tenia com a titular Santa Maria L’església de Pinyana fou lliurada l’any 1103 a l’abadia de Sant Pere d’Àger pels vescomtes Guerau II Ponç de Cabrera i Estefania, conqueridors del lloc a la darreria del segle XI aquesta donació fou ratificada el 1107 pels mateixos vescomtes i el 1174 per llur besnét Ponç III…

El primer esment, i per ara l’únic conegut, de l’església i el lloc de Puigverd data de l’any 1106, quan Berenguer i la seva muller Mandegor donaren a l’església de Santa Maria de Puiverde la quarta part de la vila i dels homes que l’habitaven o l’habitarien, i els altres béns mobles i immobles de la seva propietat Tradicional sufragània de l’església de Palau, depenia també de la comanda de Susterris, fet pel qual no apareix en les relacions d’esglésies del deganat, ardiaconat o oficialitat de Tremp Per aquest mateix motiu tampoc podem establir el moment en què es produí el canvi d’advocació…

Pels volts de l’agost del 1141, el patriarca de Jerusalem i el prior general de l’orde ratificaren al comte català Ramon Berenguer llur renúncia a la part del reialme d’Alfons el Bataller que els pertocava, segons les disposicions del testament d’aquest rei, però, al mateix temps, li anunciaven l’arribada d’uns confrares presidits per Guerau de Grony, canonge del Sant Sepulcre, per als quals demanaven l’assignació d’un lloc i d’una església on poguessin viure d’acord amb la llei de Déu El lloc havia d’ésser als ravals de Barcelona, no lluny d’una capella situada prop la Seu que havia estat…