Resultats de la cerca
Es mostren 679 resultats
al·lomorfosi
Biologia
Relació entre una magnitud (mida d’un òrgan, longitud d’un apèndix, etc) en un organisme i una altra magnitud homòloga en un organisme de la mateixa edat d’espècie diferent, però pròxima filogenèticament.
retenidor
Tecnologia
Nom donat a determinades peces que serveixen per a immobilitzar-ne d’altres, com és el cas d’algunes volanderes proveïdes d’un apèndix que hom doblega sobre una de les cares de la femella.
elefant marí

Elefant marí
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels pinnípedes, de la família dels fòcids, d’una gran llargada (6,5 m), amb un apèndix en forma de trompa erèctil (40 cm) present només en els mascles.
L’espècie Mangustirostris té el cos molt gros i pot pesar fins a 3000 kg El tronc és fusiforme, i la pell, bruna grisosa, canvia de color segons l’edat, el sexe i l’estació Viu en petites colònies a les costes de Califòrnia i Mèxic L’espècie Mleonina arriba a pesar 3500 kg i viu en les mars australs Són espècies en procés d’extinció a causa de l’abusiva caça que hom n'ha fet, puix que de la seva gran quantitat de greix hom pot extreure molt d’oli
Sant Pere d’Anguera (Sarral)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església de Sant Pere d’Anguera, amb l’absis i un fragment del mur nord, únics elements que es conserven d’aquesta antiga parròquia ECSA - E Pablo L’església és situada a l’indret de l’antic vilatge d’Anguera ara despoblat, a sud-est del cap del municipi Mapa 34-16418 Situació 31TCF544878 Per a arribar a l’església cal seguir la carretera local TP-2311 que de Sarral va cap al poble de Cabra del Camp, ja fora de la comarca A uns 2 km, a mà dreta, al peu de la carretera, hom troba les ruïnes del temple de l’antic lloc d’Anguera FEB Història El lloc d’Anguera es documenta…
Les laboulbeniomicètides
Es tracta de fongs força nombrosos uns 134 gèneres i 1700 espècies, però no pas fàcils de veure a la natura, ja que són molt petits i viuen paràsits sobre artròpodes, sobretot coleòpters de llocs humits Cicle vital de les laboulbeniomicètides, en el cas concret del gènere Laboulbenia A L’exemplar adult expulsa les ascòspores per l’ostíol del periteci B l’ascòspora es fixa damunt el cos de l’hoste mitjançant la formació d’una base negra anomenada ungla o peu C s’inicien les primeres fases del desenvolupament, amb la divisió de les dues cèllules originals de l’ascòspora D es forma la cèllula…
dret aragonès
Dret
Dret aplicat a Aragó.
Al mateix temps que naixia i es desenvolupava el Regne d’Aragó es consolidaren els costums jurídics dels habitants del territori, i així aparegueren les primeres normes jurídiques autòctones aragoneses Més tard, a cada poble conquerit, el rei d’Aragó concedí el fur propi i entre aquests furs municipals, font principal del dret aragonès antic, destaquen, a part el discutit fur de Sobrarb, els de Jaca 1064, Barbastre 1100, Belchite 1116, Saragossa 1118-19 i Terol 1176 Instaurada ja a Aragó la dinastia catalana, les corts d’Osca del 1247, sota el rei Jaume…
romanística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia les llengües i les literatures romàniques.
Nascuda a l’escalf del Romanticisme i vertebrada en el mètode comparatiu, té per fundador l’alemany F Diez, autor de dues obres cabdals, la Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42 i l' Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen ‘Diccionari etimològic de les llengües romàniques’, 1854 Pels volts del 1870, els neogramàtics neogramàtic cerquen la formulació de lleis reguladores de l’evolució fonètica, relegant l’analogia als casos que no s’hi ajusten Diversos moviments, manifestats al començament del segle XX, obren noves perspectives als…
Josep Pau Ballot i Torres

Gramàtica i apologia de la llengua catalana, de Josep Pau Ballot
Educació
Gramàtica
Gramàtic i pedagog.
Es graduà en teologia a la Universitat de Gandia Fou professor de retòrica a Barcelona, al collegi de Cordelles i al collegi episcopal, on, per encàrrec del bisbe Josep Climent, organitzà l’ensenyament de la gramàtica castellana com a base per a l’estudi de la llatina Preceptor del fill del capità general de Catalunya Horcasitas, visqué amb ell una temporada a Madrid Pensionat, tornà al Principat Es retirà de l’ensenyament i, ja gran, fou ordenat sacerdot Fou nomenat corrector de les publicacions de la Junta de Comerç de Barcelona i membre honorari de l’Academia Española pocs anys després…
,
Claude Lévi-Strauss

Claude Lévi-Strauss
© Presidència. Generalitat de Catalunya
Antropologia
Antropòleg francès.
De família jueva, cresqué a París, on estudià dret i posteriorment filosofia a la Sorbona El 1931 obtingué l’ agrégation plaça de professor per oposició de filosofia Després de dos anys de docència a l’ensenyament secundari, el 1935 anà al Brasil com a membre d’una missió universitària francesa, i fou professor a la Universitat de São Paulo 1935-1938 Durant aquesta estada, organitzà i participà en diverses expedicions etnogràfiques al Mato Grosso i l’Amazònia, en les quals entrà en contacte amb diverses ètnies ameríndies que tingueren una importància decisiva en la seva formació i les seves…
Sant Pere de la Goda (Argençola)
Art romànic
Situació Edifici romànic tardà, recentment restaurat ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada en un relleix d’un turó que es dreça en un lloc enclotat, sota mateix de la carretera, entre Santa Coloma de Queralt i Sant Martí de Tous, en un apèndix territorial, a la banda meridional del terme Mapa 34-15390 Situació 31TCG712026 S’hi arriba per un camí carreter que s’inicia, a mà esquerra, prop del quilòmetre 12 de la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, bé que, en aquest cas, és millor agafar-ne un altre en més bon estat que arrenca de la mateixa carretera poc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina