Resultats de la cerca
Es mostren 497 resultats
Isidor Aparici i Gilart
Cristianisme
Dret
Jurista i eclesiàstic.
Estudià arts a València, lleis a Salamanca i es doctorà a València, on després exercí d’advocat Fou successivament assessor del tribunal de la governació de València 1660-66, fiscal de l’audiència del regne i oïdor criminal i civil, assessor de la capitania general, i, el 1684, ascendí a regent del consell suprem d’Aragó Vidu, fou elegit bisbe auxiliar per l’arquebisbe de València Tomàs de Rocabertí, i visitador general de la diòcesi Fou consagrat el 1692 El 1707 intentà d’assuaujar les conseqüències de l’entrada de les tropes de Felip V, victorioses d’Almansa, a València Escriví…
Miquel Sambola Puebla
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins i directiu esportiu.
Jugà amb l’Apolo Patín Club 1952-54, el Club Patí Voltregà, amb el qual ascendí a segona divisió, el Futbol Club Barcelona 1957-60 i el Club Esportiu Laietà, on un cop retirat exercí com a delegat de la secció d’hoquei 1966-68 Com a directiu, formà part de la junta del Laietà 1969-75, que presidí a partir del 1988, i fou vicepresident del Club Nàutic Pineda El 1996 fou nomenat patró de la Fundació del Bàsquet Català, i el 1998 formà part del Senat del Tennis Català Rebé la distinció de millor directiu de club de Catalunya 1990 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…
Alfred Rosich Vallès
Escacs
Jugador i entrenador d’escacs.
Mestre de la FIDE, s’inicià al Club d’Escacs Tres Peons, d’on passà a la Unió Gracienca d’Escacs Subcampió de Catalunya juvenil 1981, amb la UGE, es proclamà campió de Catalunya per equips 1981 i subcampions d’Espanya 1981, 1982 El 1991 i el 1992 milità a l’Hortenc, i amb aquest club fou subcampió de Catalunya 1992, jugant de primer tauler Després passà al Club d’Escacs de Piera, al qual ascendí a la divisió d’honor, i posteriorment jugà també al CE de Cerdanyola del Vallès, al CE Sant Andreu i al CE Vallromanes També destacà com a monitor i com a collaborador del Butlletí d’…
Handbol Terrassa
Handbol
Club d’handbol de Terrassa.
Fou fundat el 1953 amb el nom de Club San Fernando Els seus impulsors foren Francesc Fonte, president del club fins a mitjan dècada de 1980, i Jacint Vilà, entrenador del primer equip 1954-79, i president 1987-97 Prengué la denominació actual el 1981 després de fusionar-se amb la secció d’handbol de l’Epic Terrassa, club que posteriorment creà un altre equip d’handbol El 1985 passà de jugar en categories provincials a segona estatal, i el 1986 ascendí a primera estatal, on es mantingué fins al principi dels anys noranta El 1989 disputà la fase d’ascens a divisió d’honor Juga al…
Granollers Fènix

Jugadors dels Granollers Fènix (atacant)
Federació Catalana de Futbol Americà / Seri Paris
Futbol americà
Club de futbol americà de Granollers.
Fundat el 1990 amb el nom de Granollers Gralles, el 1995 prengué la denominació actual en fusionar-se amb els Flipper’s de Lliçà de Munt, equip creat el 1992 Fou subcampió de la Lliga Catalana la temporada 1991-92 i es proclamà campió la del 1996-97 Aquell mateix any ascendí a primera divisió estatal Guanyà una Lliga 2000 i fou subcampió de la Supercopa catalana en dues ocasions 1998, 2002 Té equips en categories inferiors Organitza el torneig Ciutat de Granollers de futbol americà i el torneig Fira i Festes de l’Ascensió de futbol flag També té equips de futbol, futbol sala,…
David Herráiz Rodríguez

David Herráiz Rodríguez
Arxiu D. Herráiz
Futbol sala
Jugador de futbol sala.
Defensa format a les categories inferiors de l’Indústries García, l’any 1997 guanyà un Campionat d’Espanya sub-23 Debutà amb el primer equip la temporada 1999-2000 Posteriorment formà part de diversos equips a divisió d’honor o divisió de plata Jugà al FS Montcada 2000-01, FC Andorra 2001-02, RCD Espanyol 2002-03, Benicarló FS 2003-04, FC Barcelona 2004-05, Canet FS 2005, Marfil Santa Coloma 2006-09, Laguna Playas de Salou 2009-11 i CFS Premià de Mar des del 2011 Aconseguí dos Campionats de Lliga a divisió de plata i ascendí a divisió d’honor amb el Benicarló FS 2004 i el Marfil…
vall de Corones
Vall del massís de la Maladeta, dins el terme de Benasc (Ribagorça), la capçalera de la qual és constituïda per les seves crestes del Mig (límit amb la vall de Barrancs) i de Cregüenya (límit amb la vall de Cregüenya).
Formen la primera cresta el pic d’Aneto, el coll de Corones 3 173 m alt —vora el qual hi ha el petit estany glaçat de Corones —, el pic de Corones 3 310 m alt —que Henry Russell ascendí per primera vegada el 1864—, el coll del Mig, la punta d’Astorg i el pic Maleït, i la segona, el pic Maleït i el pic d’Aragüells Adossada a aquesta línia de crestes s’estén la galera de Corones , sota la qual hi ha els estanys de Corones l' estany gran de Corones és a 2 560 m alt, l’emissari dels quals, el barranc de Corones , després de passar per l’estany d’Aragüells, aflueix al riu de…
Ricardo Burillo Stholle
Història
Militar
Militar castellà.
Era comandant de la guàrdia d’assalt a Madrid en iniciar-se la guerra civil de 1936-39, i intervingué en el setge de l’alcàsser de Toledo, en l’organització del cinquè regiment, en la defensa de Madrid i en la batalla del Jarama, on comandà el tercer cos d’exèrcit amb el grau de tinent coronel El mes de maig del 1937, i fins el novembre, es féu càrrec dels serveis d’ordre públic a Barcelona, on actuà contrà els membres del POUM, i ascendí a coronel Governador d’Alacant, on dirigí l’evacuació de personalitats rellevants del Front Popular, al març del 1939 fou fet presoner per les…
Ricardo Burguete y Lana
Història
Militar
Militar castellà.
Féu les campanyes de Cuba, les Filipines i el Marroc El 1917 reprimí la vaga d’Astúries Nomenat alt comissari al Marroc 1922, ascendí a tinent general, a director de la guàrdia civil i a president del Consell Suprem de Guerra i Marina Contrari a Primo de Rivera, es desafià amb el seu fill José Antonio Presidí el consell de guerra contra el govern provisional republicà març del 1931, que derivà en una pública manifestació contra la Dictadura i la monarquia Amb la República fou president de la Creu Roja 1931 i intentà una actuació política esquerrana, refusada pels socialistes…
Antonio Aranda Mata

Francisco Franco, durant la Guerra Civil Espanyola, al front d’Astúries, amb Dávila, Aranda i Ramón Franco
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
El mes de juliol de 1936 era cap de la guarnició militar d’Oviedo després d’haver fingit adhesió al govern durant els primers dies, se sumà a l’alçament i resistí els atacs de les forces republicanes fins que tot el nord fou ocupat per les forces del general Franco Després fou cap del cos d’exèrcit de Galícia, capità general de València 1939 i, posteriorment, dirigí l’Escuela Superior de Guerra fins a la darreria del 1942 Els seus intents de propiciar, en 1942-44, una restauració monàrquica, l’enfrontaren amb Franco, que el postergà i, per fi 1949 el passà a la reserva El 1976, el rei Joan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina