Resultats de la cerca
Es mostren 2383 resultats
cultura de Chassey
Jaciment arqueològic
Cultura neolítica que pren el nom de la localitat francesa de Chassey, al departament de Saona i Loira, on fou descobert el primer jaciment l’any 1864.
Correspon al grup del segon Neolític de l’Occident europeu, juntament amb la cultura dels sepulcres de fossa de Catalunya, la de Cortaillod a Suïssa i la de La Lagozza a Itàlia Ocupà la major part del territori de l’actual Estat francès Era una societat fonamentalment agrícola, amb ramaderia, que vivia en poblats de cabanes, en algun cas primàriament fortificats La ceràmica podia ésser llisa o decorada amb incisions, i és característic un tipus de nansa horitzontal, amb diverses perforacions, dita de flauta de Pan
prototropisme
Química
Tipus de tautomeria
en el qual les dues formes en equilibri són intercanviables mitjançant el desplaçament d’un àtom d’hidrogen.
Aquest concepte fou introduït per TMLowry el 1923 i constituí el primer intent de sistematitzar els fenòmens de tautomerisme Tot i que en un principi s’aplicà als casos en els quals l’espècie migradora era un protó, actualment el concepte ha estat estès a qualsevol tipus de desplaçament d’un àtom d’hidrogen, ja sia per mecanismes iònics, radicalaris o concertats, que condueixin a un equilibri tautomèric Un exemple característic de prototropisme és el tautomerisme cetoenòlic, en el qual simultàniament ocorre una desmotropia
aroma
Perfumeria
Olor agradable de certes substàncies (plantes, fruits, etc) de les quals emana espontàniament (aroma de la canyella, etc), per cocció o torrefacció (carn, cafè, etc), per cremació (encens, etc).
L’aroma pròpia de certes plantes és originada per evaporació de principis aromàtics volàtils, els olis essencials, concentrats per secreció en pètals, fruits, fulles, escorça, etc Les plantes riques en aromes plantes aromàtiques abunden especialment en les famílies de les labiades, rosàcies, umbellíferes, lauràcies, compostes, etc, i són freqüents a les regions àrides L’aroma dels aliments i de les begudes és un factor molt important en la valoració de llur acceptabilitat subjectiva, per tal com és, ensems amb el gust, la causa de llur tast característic
Santa Maria del Far (Susqueda)
Art romànic
Santuari marià situat a la punta d’un característic espadat, a 1123 m d’altitud És un lloc molt freqüentat, accessible des del coll de Condreu, al límit entre la Selva i la Garrotxa És esmentat en deixes testamentàries des del 1269, dins l’antiga parròquia de Sant Martí Sacalm o de Cantallops Els terratrèmols del 1428 van arruïnar l’antiga església, que fou reconstruïda seguint l’antiga orientació romànica també es va fer aleshores una imatge gòtica d’alabastre que encara presideix el temple
cascavell

Serp de cascavell (Crotalus cerastes) amb el cascavell a l’extrem de la cua
Victorrocha (cc-by-sa-3.0)
Anatomia animal
Herpetologia
Formació típica que posseeixen les serps pertanyents als gèneres Crotalus i Sistrurus (serps de cascavell, cròtals), a l’extrem de la cua.
Consta d’un conjunt d’anells cornis successius en forma de còfia i ficats l’un dins l’altre Al llarg de la vida de l’animal els anells terminals es van perdent successivament La musculatura participa també de la constitució del cascavell els músculs dorsals i ventrals dels darrers segments de la cua estan modificats i llurs contraccions donen lloc a un moviment vibratori que afecta aquests anells, els quals emeten un so característic més o menys fort, semblant al d’un cascavell, de funció desconeguda
card marià
card marià
© Fototeca.cat
Botànica
Planta biennal, de la família de les compostes, de tija robusta, glabra, de 30 a 150 cm de llargada, fulles oblongues, sinuatolobades o pinnatífides, glabres, de color verd pàl·lid, amb grosses espines als marges, maculades de blanc al costat dels nervis a l’anvers.
Les flors, purpurines, hermafrodites, s’agrupen en capítols grans, terminals, amb un característic involucre de bràctees imbrincades, terminades en apèndix que formen unes punxes grans, molt vulnerants, espinades a la base Els fruits són aquenis negrosos, d’uns 7 mm de llargada Planta mediterrània, de dispersió àmplia, viu a les vores dels camins, sobre sòl profund, no gaire sec Els fruits, que contenen histamina i timidina, actuen com a tònic cardiovascular La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge
branle
Música
Dansa popular d’origen francès, molt ballada a Europa fins al final del segle XVII.
Sorgida d’una de les figures de la dansa baixa, al segle XV n’era el pas concloent, i al segle XVI era ja una de les danses de grup més populars a França Els balladors, agafats per les mans, formaven un cercle o una cadena, i es desplaçaven amb un moviment lateral característic La música podia ser cantada o instrumental Thoinot Arbeau, en la seva obra Orchésographie 1588, en distingí quatre tipus principals i més d’una vintena de variants que diferien en caràcter i ritme
el Pegàs
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de la Guineueta, el Cigne, el Llangardaix, Andròmeda, els Peixos, Aquari, el Cavallet i el Dofí.
Conté 116 estels visibles a ull nu, entre els quals un és de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Pegasi , anomenat també Markab , té una magnitud visual de 2,57, pertany al tipus espectral B9 i és situat a una distància de 102 anys llum Conté també un cúmul de galàxies, format per unes cent galàxies És característic del Pegàs el quadrat quasi perfecte que determinen els estels α Pegasi Markab, β Pegasi Scheat, γ Pegasi Algenib, i l’estel Sirrah d’Andròmeda
Viktor Gertler
Cinematografia
Director cinematogràfic hongarès.
Començà la seva carrera a l’UFA Alemanya, el 1927 Més endavant treballà a Viena i a Londres Després del 1945 dirigí l’estudi Hunnia de Budapest Amb Állami árúház ‘El magatzem nacionalitzat’, 1952 creà el film més característic de l’era de MRákosi Realitzà versions cinematogràfiques d’obres literàries i fou autor de pellícules d’entreteniment D’entre els seus films es destaquen Díszmagyar ‘El vestit de gala’, 1949, Gázolás ‘L’atropellament’, 1955, Vörös tinta ‘Tinta vermella’, 1959 i Az aranyember ‘Un home d’or’, 1962
Miquel Miralles
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Presentà dues composicions al certamen poètic valencià del 1486 en «honor de la Sacratíssima Concepció», Los daurats grius de Febo no volaven i Ans de crear los cels, lums ni planetes , de valor desigual i en un característic to teològic Dos anys més tard tornà a participar al certamen, en honor de sant Cristòfor, amb la poesia Templeguarnit de real disciplina En la sentència d’aquest darrer Jaume Gassull li atribueix fama de «gran trobador» Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina