Resultats de la cerca
Es mostren 3279 resultats
distingir
Reconèixer (una persona o cosa) entre altres o d’una altra per algun senyal o alguna característica.
aiguarràs
Química
Oli essencial volàtil, incolor, d’olor característica, poc tòxic, insoluble en aigua, miscible amb molts solvents orgànics.
Abans s’anomenava aiguarràs només l’essència de trementina actualment la denominació s’estén a productes molt semblants, però no idèntics, que són les essències de fusta de pi, de carbonització de fusta de pi i de fusta de pi de papereria L’essència de trementina s’obté modernament fluïdificant la trementina amb la pròpia essència a fi de separar l’aigua i les impureses i destillant-la després en aparells continus, amb injecció de vapor o al buit El residu de la destillació és la colofònia L’essència de fusta de pi s’obté destillant amb vapor les deixes de fustes resinoses o, més modernament…
caviar
Alimentació
Menjar fet d’ous d’esturió salats, d’aroma característica produïda en un procés controlat de maduració.
Apareix en el mercat en dues formes fresc i premsat És un menjar molt típic de l’Iran i de Rússia llocs principals d’elaboració, actualment estès a tot el món occidental
foliocel·losi
Fitopatologia
Malaltia dels cítrics que es manifesta per una variegació característica de les fulles en zones cloròtiques internervials.
Les fulles i els fruits assoleixen una grandària inferior a la normal, i el nombre de borrons augmenta fins a trenta per axilla foliar
pleremàtica
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, estudi de la forma del pla del contingut de la llengua, que comprèn els plerematemes; grosso modo es refereix al mateix camp que la gramàtica tradicional, bé que amb mètode diferent; la substància del contingut, és a dir, la significació, és exclosa de la consideració lingüística de la glossemàtica.
Segons Hjelmslev, la forma del contingut és característica de cada llengua “cada llengua estableix els seus propis límits =forma del contingut dins la "'massa de pensament’ =substància del contingut amorfa Cada llengua projecta la forma d’una manera diferent sobre el pensament com si amb un mateix grapat de sorra =substància del contingut hom formés dibuixos diferents =forma del contingut'
vanil·lina
Química
Aldehid aromàtic que ocorre en diversos vegetals, especialment en les càpsules de la vainilla.
És un sòlid cristallí incolor, d’olor característica molt agradable, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que es fon a 81°C Hom l’obté de les seves fonts naturals, tant de la vainilla com de les aigües mares resultants de l’extracció de la lignina de la polpa de la fusta en la indústria del paper
capacitat d’absorció
Tecnologia
Expressió de l’aptitud d’un paper per a absorbir líquids en un temps donat.
La capacitat d’absorció és una característica important dels papers assecants i de filtre i de tots els papers per a eixugar, com també dels destinats a l’aïllament elèctric És determinada, en valors relatius, mitjançant aparells que mesuren l’ascensió capillar en el paper, o bé la llargada de la taca produïda per una gota de tinta aixafada pel paper
manatí

Manatí
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels sirenis
, de la família dels triquèquids, que es caracteritzen pel fet de tenir un cos fusiforme i arrodonit, un cap sense musell i una aleta caudal sense fesa.
Poden arribar a atènyer unes dimensions de 4,5 m, la característica principal de llur esquelet és el fet de posseir sis vèrtebres cervicals El gènere inclou tres espècies Tmanatus , que habita a la costa oriental de l’Amèrica del Nord i Central, Tinunguis , de les costes de la regió de l’Amazones i de l’Orinoco, i Tsenegalensis , de l’oest africà
misticets
Mastologia
Subordre de mamífers de l’ordre dels cetacis constituït per les balenes i els rorquals.
Llur principal característica, que els diferencia dels odontocets, és la total absència de dents i la possessió d’un sistema de formacions còrnies, les barbes , que constitueixen l’aparell filtrador en el qual es basa llur tipus d’alimentació planctòfaga Un altre tret d’aquest grup són les grans dimensions que assoleixen llurs representants, les més grans del regne animal
estructura de Weaire-Phelan

D. Grouse, W. Drenckhan i D. Weaire, autors de l’estructura de Weaire-Phelan
© Trinity College Dublin
Física
Estructura geomètrica tridimensional proposada pels físics Denis Weaire i Robert Phelan que és més eficient termodinàmicament que l’estructura de lord Kelvin per a resoldre el seu problema.
Comparteix amb ella la característica de tenir totes les celles del mateix volum, però presenta un 0,3% menys d’àrea de contacte entre les seves superfícies És formada per dos tipus de celles polièdriques diferents, una de 14 costats dos d’hexagonals i 12 de pentagonals i una altra de 12 costats pentagonals, amb tots els costats pentagonals lleugerament corbats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina