Resultats de la cerca
Es mostren 1525 resultats
Alimentació sana durant el segon any de vida
Durant el segon any de vida, els nens poden consumir tot tipus d’aliments, a excepció únicament dels llegums, la incorporació dels quals cal que sigui ajornada fins que l’infant tingui dos anys d’edat, ja que fins a aquesta època són difícils de digerir si es donen abans, cal que sigui en forma de puré per tal d’eliminar-ne la pell Així, doncs, des que el nen fa un any pot fer una alimentació similar a la dels adults i, per tant, és ja possible d’elaborar un menú estàndard a base de racions de grups d’aliments Cal remarcar, tanmateix, que hi ha dues circumstàncies importants que modifiquen…
Alimentació de l’infant dels nou mesos als dotze
A partir dels nou mesos ja es pot iniciar l’infant en l’aprenentatge de la masticació Així, se li poden donar diversos tipus de carn, pollastre o peix, cuit a la planxa De moment, és preferible d’evitar la carn massa greixosa, com la de porc Al principi se li ha de donar en trossets molt petits, i a mesura que l’infant aprèn a menjar-se’ls se li poden deixar trossos més grans També a partir d’aquesta edat se li pot donar ja tota mena de cereals, de manera que menja aliments elaborats amb blat, com el pa o les galetes D’una manera progressiva es poden anar substituint…
palomida
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, que pot atènyer 180 cm i té el cos allargat, oval i molt comprimit, la boca molt marcada, que ultrapassa l’ull, i és de color blau verdós amb el llom brunenc.
La línia lateral fa una corba per damunt de les aletes pectorals i una altra, en sentit contrari, a l’alçada de l’aleta caudal Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània, a alta mar i en aigües profundes, i a l’època de la reproducció s’acosta al litoral La carn és comestible i molt apreciada
salmònids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de cos fusiforme amb línia lateral visible i aleta adiposa darrere la dorsal, sense barbes i amb escates.
Habita aigües dolces truita o marines, amb nombroses espècies, moltes de les quals fan migracions lligades a la reproducció salmó Els ous són més pesants que l’aigua i atenyen d’1 a 6 mm De gran importància econòmica, a Europa representen gairebé tots els peixos nobles de les aigües continentals Llur carn és una mica ataronjada
precepte de l’Església
Dret canònic
Segons el catecisme, cadescuna de les cinc disposicions que constitueixen la base i la manifestació de la pràctica cristiana catòlica.
Són oir missa els diumenges i festes de guardar no menjar carn els dies prohibits abstinència i dejunar els dies assenyalats dejuni confessar-se almenys un cop l’any i combregar per Pasqua comunió pasqual subvenir a les necessitats de l’Església segons les lleis i els costums, i no celebrar solemnement noces en temps prohibits
dofí del Ganges
Zoologia
Dofí de la família dels platanístids, de més de 2 m de llargada total amb el musell molt llarg i el tronc subcònic.
Té els ulls molt petits, i les seves nombroses dents còniques li permeten de portar un règim alimentari depredador, principalment a base de peixos És típic dels principals rius de l’Índia Ganges, Brahmaputra, Indus i de llurs afluents, i és caçat per les poblacions veïnes dels rius esmentats, que n'aprecien molt la carn i el greix
fabada asturiana

Fabada asturiana
© Lluís Prats
Gastronomia
Plat típic de la cuina asturiana que té com a base les mongetes blanques seques cuites lentament amb varietat de carns.
El seu nom prové del nom asturià de les les mongetes, fabes Les mongetes es couen soles en una olla en aigua, durant unes dues hores, i més tard se li afegeixen les carns xoriç, botifarró, cansalda, etc, per a que cogui tot junt Es pot servir per separat la carn, anomenada compango , de les mongetes
corbina
Ictiologia
Peix perciforme de la família dels esciènids, bentònic i predador, abundant en els fons de sorra, de fang i de roques de la Mediterrània, de l’Atlàntic i de la Cantàbrica.
Pot atènyer els 2 m de llargada i els 150 kg de pes El cos és grisenc, més fosc al dors i argentat al ventre Per la seva abundància, per les dimensions i per la carn és un peix molt preat A les costes catalanes rep també els noms alternatius de corbalina, corb reig i reig
cal·lifòrids
Entomologia
Família de dípters braquícers ciclòrrafs que comprèn individus de dimensions mitjanes, amb el cos robust i quetes abundants.
Tenen el cap ample, els ulls grossos i la trompa curta, adaptada per a xuclar Presenten sovint tons metàllics, verds o blaus Tenen el vol ràpid i habiten entre la vegetació xuclen els sucs dolços de les plantes, i algunes espècies s’alimenten de carn en descomposició El representant tipus de la família és la mosca blava
saboga
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de forma semblant a la de la sardina, però que pot atènyer 50 cm o més de llargada i 3 kg de pes, de dors verd blavós o gris verdós amb flancs argentats i carena dentada ventral visible.
Habita a la mar i a l’aigua dolça, Peix molt apreciat per la seva carn, és distribuït per l’Atlàntic nord- oriental i la Mediterrània occidental Efectuen migracions del mateix tipus que les del salmó i desenvolupen llur cicle totalment en l’aigua dolça en certs llacs alpins Les espècies més importants i conegudes són Alosa alosa i Alosa finta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina