La dieta hipocolesterolèmica, és a dir, d’escàs o nul contingut en colesterol, té com a objectiu de reduir la concentració d’aquest element en la sang i està indicada per a la prevenció i el tractament de la hipercolesterolèmia, és a dir, l’augment de la concentració sanguínia de colesterol i de les seves possibles i freqüents conseqüències, fonamentalment aterosclerosi, malaltia coronària i accidents cerebrovasculars.
El colesterol és un compost lipídic d’origen animal produït pel propi organisme humà, però que també és assimilat per aquest després de la ingestió i digestió de diversos aliments. El colesterol és transportat en la sang per diverses lipoproteïnes, algunes de les quals, com les anomenades lipoproteïnes d’alta densitat o HDL, el condueixen cap al fetge per a la seva metabolització, mentre que d’altres, com les anomenades lipoproteïnes de baixa densitat o LDL, en permeten l’alliberament i el dipòsit en les parets arterials, mecanisme fonamental en la formació de les plaques d’ateroma i, per consegüent, de l’aterosclerosi. Així, doncs, quan es parla d’hipercolesterolèmia no solament es té en compte l’augment global del colesterol sanguini sinó la proporció de les diferents fraccions de lipoproteïnes, i es considera que el més nociu és l’increment del colesterol lligat a les LDL.
La hipercolesterolèmia es pot desenvolupar com a conseqüència de diverses circumstàncies. Això no obstant, entre les més importants destaca l’aportació elevada de determinades substàncies grasses alimentàries. Així, en primer lloc, s’ha comprovat que la ingesta excessiva del propi colesterol alimentari, contingut exclusivament en els greixos d’origen animal, contribueix a l’augment global de la concentració d’aquest element en la sang. En segon lloc, s’ha demostrat que, de manera indirecta, la ingesta excessiva d’àcids grassos saturats, continguts particularment també en els greixos d’origen animal, afavoreix igualment el desenvolupament de la hipercolesterolèmia, ja que contribueix a incrementar les LDL. I en tercer lloc, recentment s’ha pogut constatar que el consum elevat de determinats àcids grassos poliinsaturats continguts bàsicament en el peix blau afavoreix, de manera indirecta, una disminució de les LDL, és a dir, la fracció més perjudicial del colesterol en la sang, per la qual cosa la seva ingesta és beneficiosa.
| aliments permesos | aliments desaconsellats |
|---|---|
| cereals i derivats | carns grasses |
| fruites | vísceres |
| verdures i hortalisses | embotits i llard |
| fruites seques | llet entera, mantega |
| llet i iogurt descremats | formatges grassos |
| mató, formatges descremats | salses amb ou o amb carn |
| peix blanc i blau | pastissos i pastes |
| llegums | mariscs |
| olis, margarines | rovell d’ou |
| espècies i herbes aromàtiques | |
| carn magra, sense greix visible** | |
| aus sense pell ni greix | |
| sucre | |
| clara d’ou | |
| melmelada, mel, compotes | |
| infusions | |
| begudes refrescants i gasoses | |
| begudes alcohòliques** | |
| * Alguns d’aquests aliments s’haurien de suprimir, a causa de llur alt valor energètic, si la persona en qüestió té sobrepès (per ex.: fruites seques i sucres) | |
| ** Amb moderació | |
Per totes aquestes raons, la dieta hipocolesterolèmica consisteix, en síntesi, en un règim dietètic en què es restringeix o s’elimina el consum de greixos d’origen animal i se substitueix l’aportació d’aquest tipus de greixos per d’altres d’origen vegetal i, en tot cas, incrementant el consum de peix blau. Per tal de reduir la ingesta de greixos d’origen animal és fonamental suprimir els embotits, les conserves de carn, la llet entera i derivats, especialment els formatges grassos, així com reduir el consum de carn i d’aus, procurant treure’n el greix visible abans de cuinaries. D’altra banda, i amb l’objectiu de cobrir de manera equilibrada els requeriments nutritius de l’organisme, cal incrementar lleugerament el consum de cereals i derivats, de peix magre i gras, de lactis descremats, d’hortalisses i verdures, de fruites fresques i grasses, així com de greixos d’origen vegetal.