Resultats de la cerca
Es mostren 863 resultats
Nova edició de la Nit de la Cultura
L’Obra Cultural Balear celebra, al Teatre Principal de Palma, la 31a edició de la Nit de la Cultura, equivalent a les Balears de la Nit de Santa Llúcia o la Nit dels premis Octubre El Gabriel Alomar es lliura a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, la figura dels quals és reivindicada pel públic L’Obra Cultural també ha premiat el setmanari El Iris, de Ciutadella, la historiadora Maria Barceló i Crespí, el projecte acadèmic Magisteri Teatre / Mag de poesia, la música manacorina Joana Gomila, els historiadors Jaume Llabrés i Aina Pascual, Joan Pau Jordà, Joan Colom i Gabriel Mayol,…
Mor Muriel Casals
La diputada de Junts pel Sí i expresidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, mor a conseqüència del traumatisme cranioencefàlic que va patir el 31 de gener en ser atropellada per un ciclista El dia 18 se li reten dos homenatges un, al Parlament de Catalunya, en el qual són presents tots els presidents de la Generalitat vius, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla i Artur Mas, a més de Carles Puigdemont, i l’altre, de caràcter cívic, al parc de la Ciutadella, organitzat per Òmnium Cultural i al qual assisteixen personalitats de la societat civil El 8 de març, el diputat de…
Guillem de Rocafull
Història
Militar
Lloctinent general de Mallorca (1558-64).
De temperament indomable i despòtic, aconseguí de dominar de moment les bandositats familiars i garantir l’ordre públic i posar fi al desgovern de la fi de la lloctinència de Gaspar Marrades Davant el perill turc incursió a Alcúdia el 1558, a Sóller el 1561, promogué amb gran energia les obres de fortificació de l’illa —el 1560 encarregà la fortificació de la ciutat de Mallorca a l’enginyer Calvi, el qual inicià una obra de nova planta de gran envergadura—, activitat que vigilà personalment al llarg de tot el litoral No es mobilitzà, en canvi, davant l’atac turc de Ciutadella, a…
Antoni Bages
Història
Militar
Militar liberal.
Entrà a l’exèrcit el 1811 Fou partidari de la constitució durant el trienni 1820-23 Durant deu anys residí a l’exili El 1843 participà en l’enderrocament del regent Espartero i fou ascendit a coronel d’infanteria Ajudà la junta governativa central auxiliar, des de l’agost de 1843 que s’oposava al govern moderat installat a Madrid el representant d’aquest a Barcelona era el brigadier Joan Prim, nomenat governador militar de la plaça En esclatar el moviment “centralista” contra el govern de Madrid, fou nomenat president de la Junta suprema provisional de la província de Barcelona i cap militar…
Joan Antoni Balsera Pérez

Juan Antonio Balsera Pérez a l’arribada al parc de la Ciutadella en la marató de Barcelona, en què fou segon (1986)
Arxiu J.A. Balsera
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de fons i de mig fons.
S’inicià en l’equip del Grup d’Empreses Seat de Barcelona 1975, i posteriorment fitxà pel Futbol Club Barcelona 1983-86, pel Club Nike 1986-89 i la Unió Colomenca d'Atletisme 1995-2000 Fou campió de Catalunya júnior de 5000 m en pista a l'aire lliure 1976 i absolut de 1500 m en pista coberta 1978, de 5000 m en pista a l'aire lliure 1984, 1986 i de marató 1986, i encapçalà el rànquing absolut de Catalunya en la prova dels 10000 m llisos en pista a l'aire lliure 1983, 1984 i 1986 També aconseguí la tercera posició en categoria sènior de la Cursa Jean Bouin 1983, al Campionat d’Espanya absolut…
La formació dels museus a Catalunya
Interior del Museu Provincial d’Antiguitats, capella de Santa Àgata, Barcelona, sd AF/AHC-JC-RF L’origen de la idea de museu caldria cercar-lo molt enrere en l’època moderna Al segle XIX es feu, però, el pas al sistema de museus modern Dit d’una altra manera, fou el moment en què el colleccionisme divers heretat del passat cedí el lloc a l’espai d’exposició i presentació de materials que avui hom coneix correntment com a museu A grans trets caldria distingir tres tipus de museus, encara que no sempre s’hagin presentat de manera separada els museus històrico-arqueològics, els museus artístics…
esports nàutics
Esport
Conjunt d’activitats esportives que tenen com a base la navegació en les seves diverses formes: rem, vela i motor (motonàutica).
El conreu dels esports nàutics als Països Catalans fou iniciat, d’una forma oficial, el 1888 amb la fundació del Club Nàutic de Barcelona, el primer de l’Estat espanyol L’any següent fou fundat el Club Nàutic Regates, d’Alacant Ambdós foren membres fundadors de la Federación Española de Clubs Náuticos 1908 Entre els esportistes d’aquesta modalitat destacaren, als primers temps, Laureà Miró i, a València, Vicent Puchol Posteriorment foren fundats altres clubs nàutics, com el Delfín, de València 1931, el Club Nàutic Castelló 1932, el Club Nàutic de Palma 1948 i el Club Nàutic de …
requint
Música
Instrument de corda pinçada semblant a una guitarra de petites dimensions.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de la família dels llaüts amb mànec Consta de quatre ordres de cordes, dobles el primer i el quart i triples el segon i el tercer També n’existeixen models amb cinc i sis cordes simples Molt usat a Colòmbia, Mèxic, l’Equador i el Perú, s’utilitza a les agrupacions folklòriques per a tocar -normalment amb l’ajut d’un plectre- la línia melòdica Als Països Catalans, hi ha un tipus d’instrument molt pròxim anomenat guitarró, present especialment a Menorca Es tracta d’un instrument molt típic, de cinc cordes, com diu MA Moll en Folklore…
,
Francesc Bernic
Història
Militar
Coronel, cap dels miquelets del Rosselló.
Actuà al costat de les tropes franceses i contra les de Felip V de Castella, durant les accions bèlliques desencadenades per la política d’Alberoni 1718 Organitzà diversos batallons de catalans al Rosselló uns nou mil o deu mil homes i, amb uns cinc mil homes anomenats miquelets de França o dragons, s’apoderà de la Garrotxa i del Bages Després d’haver fet presoners 1719 els esquadristes filipistes de Sallent Bages, Bernic intentà, en va, l’ocupació de Castellbell Bages, però foragità les tropes de Felip V de Sant Boi de Llobregat i ocupà Vilafranca del Penedès Encerclat a la zona…
Joan Rico i Vidal
Història
Patriota.
Ingressà en l’orde franciscà El 23 de maig de 1808, en esclatar la revolta antifrancesa a València, pronuncià un discurs patriòtic a la plaça de Sant Domènec, fet que li valgué d’ésser considerat un dels capitosts de l’alçament Anà, aleshores, amb el comte de Cervelló, al palau del capità general, on obligà les autoritats a decantar-se per l’aixecament Es veié, però, arraconat pel canonge Baltasar Calbo, que s’apoderà de la Ciutadella i implantà el terror a València Rico, d’acord amb les autoritats valencianes, desemmascarà Calbo quan aquest intentava dissoldre la Junta Suprema…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina