Resultats de la cerca

Pertanyia al Collegi Català Debutà a primera divisió el 18 de novembre de 1951 Xiulà 12 temporades a la màxima categoria, fins a la temporada 1962-63, en què es retirà

Deixeble i després gendre del pintor Joan Grau Fou pintor de la Diputació de Barcelona, on es conserva el seu Sant Jordi 1685 Tingué càrrecs directius al Collegi de Pintors de Barcelona

Membre del cos jurídic militar durant la guerra civil del 1939, fou president de la Diputació de Barcelona 1939-43, degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1943-51 i alcalde 1951-57

Fou director de la Societat Econòmica d’Amics del País i president del consell d’administració de la Caixa d’Estalvis de València Presidí en diferents ocasions el Collegi d’Advocats de València

Canonge de Cambrai, fou nomenat, per influència del comte d’Artois, capellà de Lluís IX Canonge de París i canceller de la universitat, fundà el collegi de teologia 1257, anomenat després la Sorbona

Biografia Ingressà a l’Escola Pia el 10 de juliol de 1876, després d’estudiar al collegi de l’orde de la seva ciutat natal Féu el noviciat a Moià, on professà l’1 de setembre de 1878, i cursà la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó El 1886 fou enviat a Balaguer i hi ensenyà francès, matemàtiques i ciències naturals Fou el primer rector del collegi Calassanci de Barcelona, al carrer Ample, càrrec que mantingué durant 25 anys 1894-1919 El collegi Calassanci era una segregació del de Sant Antoni de Barcelona feta el 1894 perquè del barri de la Mercè en procedia…

Biografia Estudià al collegi de Santa Anna Començà el noviciat a Moià el 18 de setembre de 1892 i hi professà el 19 d’agost de 1894 Estudià filosofia i teologia a Iratxe i a San Pedro de Cardeña Fou ordenat sacerdot el 17 de juny de 1901 S'estrenà com a mestre a Valls, en l’ensenyament primari  A Vilanova i la Geltrú impartí assignatures de comerç, matèries en les quals s’especialitzà, i més tard passà dos anys del 1906 al 1908 entre Cracòvia Polònia i Cornigliano Itàlia Novament a Catalunya, residí als collegis d’Olot, Sant Antoni de Barcelona i Mataró Fou consiliari de la…

Fundà a Montpeller, cap al 1450, un collegi per a estudiants de medicina gironins que durant segles ha estat un dels mecanismes d’entrada de la influència de la medicina francesa sobre la catalana

Dirigí un collegi particular a Sant Andreu de Palomar, d’on fou alcalde el 1869 Dirigí la Revista Andresense i divulgà coneixements científics Manual completo de hilatura de algodón 1876 i Nuevo Catón 1883

Joan Miró pintant els vidres de l’edifici del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, FCatalà-Roca, Barcelona, 1970 ACR / CR Si, des de la darreria dels anys cinquanta, la lluita antifranquista s’havia anat estenent entre àmplies capes de la societat civil —des de la classe obrera fins als sectors universitaris, passant pels professionals liberals i els assalariats, entre d’altres—, aquest fenomen havia de quedar reflectit, necessàriament, en les organitzacions professionals, és a dir, en aquelles estructures que agrupaven i, teòricament, representaven diferents grups laborals i…