Resultats de la cerca

Fill d’Eugeni Maurici di Savoia-Carignano, comte de Soissons, i d’Olimpia Mancini, neboda del cardenal Mazzarino Mort el seu pare, s’exilià als Països Baixos amb la seva mare, acusada de practicar la bruixeria Obligat a fer estudis eclesiàstics 1683, els deixà per entrar a l’exèrcit de Lluís XIV de França Més tard, passà al servei d’Àustria i obtingué la victòria de Zenta, que permeté als austríacs d’imposar-se a Polònia i Hongria Durant la guerra de Successió espanyola combaté contra França El 1706 alliberà Torí del setge francès Després de la pau de Rastatt 1714, comandà una expedició…

Aquesta església fou la capella del castell de Granyena, seu d’una comanda templera i després hospitalera Ja era construïda l’any 1136, en què els templers van demanar al bisbe de Vic el dret a tenir un capellà propi per a la capella del castell El bisbe els autoritzà a tenir un capellà lliure de la jurisdicció parroquial i els concedí permís per establir un cementiri al costat de la capella Al segle XIV hi ha força llegats piatosos adreçats a aquesta església El primer conegut és de 1312 És molt probable que s’aprofités la pedra d’aquesta capella per a la construcció de la…

Era la principal de la regió de Barcelona i els seus béns s’estenien des d’Osona i el Montseny fins al Montjuïc El seu comanador —Berenguer de Santvicenç 1159-63 és el primer conegut— governava també la casa templera de la ciutat de Barcelona, on residia habitualment A l’extinció de l’orde 1317 passà als hospitalers, que l’integraren al gran priorat de Catalunya i a la casa hospitalera de Barcelona 1328 Era a la dreta de la riera de Caldes, a l’indret de Santa Magdalena en resta l’església, sense culte, i els murs del casal

Aquest és ja esmentat el 977, i prop seu hom erigí l’església de Sant Cristòfol, que fou la parròquia del lloc El 1142 el castell fou donat als templers, i el 1171 el bisbe de Barcelona els cedí també la parròquia, on crearen la comanda de Sant Cristòfol de Selma Extingit l’orde templer 1312, passà als hospitalers del gran priorat de Catalunya, que continuaren nomenant-hi comanadors fins al final del s XVIII Des del s XV tingué els mateixos comanadors que Vallmoll i Puigpelat El terme de Selma tenia 49 focs el 1358, molts d’ells establerts al Pla de Manlleu Modernament ha estat…

El sector meridional és el més muntanyenc Les aigües són drenades per les rambles El 57% de l’extensió total és de muntanya poc productiva De la resta, 110 ha són cobertes de bosc, i 385 ha són dedicades a conreus de secà, principalment a cereals, i també a ametllers El regadiu ocupa únicament 6 ha El 78% de la població activa es dedica a l’agricultura El poble 132 h agl 2006, torrellans 647m alt és de carrers estrets i sense places L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu Havia pertangut, probablement als Besora, del Ripollès El lloc fou donat a poblar el 1294 als templers des del…

Es troba al pla d’Àrguines a l’esquerra de la rambla d’Àrguines , límit entre el Camp de Morvedre i l’Alt Palància, que després de confluir amb la rambla de Somal, a l’indret on convergeixen els termes de Sogorb, Alfara de la Baronia, Algar i Algímia de la Baronia, desemboca al Palància per la dreta, a la divisòria d’aquests dos darrers municipis Havia estat un antic hospital fundat per Ramon Moret, senyor d’Algar, el qual el donà als mercedaris, que hi establiren la comanda d’Àrguines i en feren una casa de repòs per als religiosos de l’orde A conseqüència d’haver estat assaltat…

Era comandant de la guàrdia d’assalt a Madrid en iniciar-se la guerra civil de 1936-39, i intervingué en el setge de l’alcàsser de Toledo, en l’organització del cinquè regiment, en la defensa de Madrid i en la batalla del Jarama, on comandà el tercer cos d’exèrcit amb el grau de tinent coronel El mes de maig del 1937, i fins el novembre, es féu càrrec dels serveis d’ordre públic a Barcelona, on actuà contrà els membres del POUM, i ascendí a coronel Governador d’Alacant, on dirigí l’evacuació de personalitats rellevants del Front Popular, al març del 1939 fou fet presoner per les forces del…

Vescomte d’El-'Alamein Lluità i fou ferit a la Primera Guerra Mundial En 1939-40 fou comandant de divisió a França, i el 1942 com a cap de l’exèrcit d’Àfrica dirigí l’ofensiva victoriosa d’El-'Alamein i perseguí les forces de l’Eix fins a Tunis 1943 Participà després en les campanyes de Sicília i Itàlia, el 1944 comandà les forces de terra en el desembarcament de Normandia, i posteriorment dirigí l’alliberament del nord de França i de Bèlgica El 1945 rebé la rendició dels exèrcits alemanys del NW, l’any següent fou nomenat cap de l’estat major imperial britànic i el 1951 comandant adjunt de l…

El 1428 el comtat passà a ésser ducat Claudi de Lorena 1496-1550 fou el primer dels ducs Es distingí en les guerres de Francesc I contra Carles V El seu fill, Francesc de Guisa 1519-63, conquerí Calais als anglesos i durant les guerres de religió comandà els catòlics contra els hugonots Morí assassinat El seu hereu, Enric de Guisa 1550-88, fou cap del partit catòlic sota els regnats de Carles IX i d’Enric III, el qual el féu matar Fou un dels responsables de la nit de Sant Bartomeu El succeí el seu germà Lluís de Guisa 1571-1640, cardenal de Lorena La família s’extingí a la mort 1675 del setè…

Cavaller de l’orde hospitalari de Sant Joan Durant la Guerra Gran 1793-94 lluità a l’exèrcit del seu oncle Ventura Caro, a Catalunya Participà en la guerra contra Portugal 1801 El 1807 formà part de l’expedició del seu germà Pere Caro al nord d’Europa Tornà amb ell a la península Ibèrica per lluitar contra els francesos a Galícia passà després a Catalunya i al País Valencià Fou governador de València i comandà la cavalleria en la batalla de Puçol 1811, on fou fet presoner i enviat a França En tornar-ne 1815 ascendí a tinent general La seva actitud liberal li valgué persecucions, però,…