Resultats de la cerca

Vida Des de la seva infantesa demostrà grans habilitats envers la música i ben aviat començà a tocar el violí i a compondre El seu pare intentà per tots els mitjans d’obtenir una beca per tal que el seu fill pogués anar a París a completar els estudis musicals, però mai no va aconseguir cap ajut Encara a Bilbao compongué un assaig d’octet, Nada y Mucho , Obertura Nonetto i un Tema variado per a dos violins, viola i violoncel i, a catorze anys, escriví la seva única òpera, Los esclavos felices 1820, amb text de Llucià Comella El 1821 viatjà a París per a estudiar al conservatori de la capital…

Vida Des de la seva infantesa demostrà grans habilitats envers la música i ben aviat començà a tocar el violí i a compondre El seu pare intentà per tots els mitjans d’obtenir una beca per tal que el seu fill pogués anar a París a completar els estudis musicals, però mai no va aconseguir cap ajut Encara a Bilbao compongué un assaig d’octet, Nada y Mucho , Obertura Nonetto i un Tema variado per a dos violins, viola i violoncel i, a catorze anys, escriví la seva única òpera, Los esclavos felices 1820, amb text de Llucià Comella El 1821 viatjà a París per a estudiar al conservatori de la capital…

El nom, a la Grècia antiga, significava un conjunt de veus o de parts instrumentals, sense jutjar la natura de llur relació En els seus inicis, la polifonia occidental era molt semblant a la practicada en les civilitzacions primitives que avui estudien els etnomusicòlegs En la seva forma culta i escrita, les primeres pràctiques musicals polifòniques daten del segle IX La primera forma musical és l' organum o diafonia En una segona etapa aparegué el discant, basat en el moviment contrari de les veus La innovació següent fou el motet, o combinació de melodies amb texts independents Una altra…

Inicià els seus estudis amb Free Focke composició i Juan Allende Blín harmonia i contrapunt al Conservatorio Nacional de Música de Santiago 1940-47 El 1952 viatjà a Alemanya per estudiar a l’Acadèmia Detmold amb H Jelinek Tres anys després tornà a Xile i esdevingué membre de l’Agrupación Tonus Fou professor de música a Santiago 1955-61 i secretari de l’Asociación Nacional de Compositores Del 1962 al 1966 dirigí l’Archivo Musical de l’Instituto de Extensión Musical de la Universitat de Xile i fou professor de composició fins el 1968 L’any següent s’installà a Tel-Aviv, on exercí…

El 1923 estudià amb J de Sanctis a l’Institut Musical de Cartagena, però aviat abandonà la seva formació per a tocar el piano i la guitarra en diverses orquestres, com l’Estudiantina Revollo i l’Orquestra Eureka Posteriorment es traslladà a Nova York 1930, on treballà com a guitarrista i formà el Trio Albéniz amb el mandolinista argentí Terig Tucci i el llaütista català Antoni Francès Amb aquest conjunt realitzà algun enregistrament amb les companyies Columbia Gramophone Company i RCA Victor De nou a Colòmbia, el 1933, ingressà al Conservatori Nacional de Música per estudiar harmonia, …

Feu els estudis musicals a Praga amb J Klicka, FA Hoffmeister i A Dvorák 1901-04 En esclatar la Primera Guerra Mundial es trobava a Rússia i donà classes a Taganrog 1915-17 i a Rostov El 1918 fugí i entrà a la legió Txeca, en la qual fundà i dirigí l’Orquestra Simfònica Del 1923 al 1941 ensenyà al Conservatori de Praga, fins que els nazis l’obligaren a abandonar-lo El 1943 la Gestapo l’arrestà per les seves activitats clandestines fou empresonat i torturat, i posteriorment enviat al camp de Terezín, on morí Influït al principi per Dvorák quant a expressivitat i color orquestral, la seva…

Vida Fill de Lluís Millet i Pagès, es formà a l’Orfeó Català Estudià piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb J Canals, i contrapunt, fuga i orgue, amb VM de Gibert Exercí la docència al Conservatori Superior Municipal de Barcelona La seva etapa de director de l’Orfeó Català 1946-77 es caracteritzà pel sentit de continuïtat, i gran part de la programació es basà en el repertori històric i tradicional de l’agrupació Estrenà el Cant espiritual de Xavier Montsalvatge 1960 i l’oratori Verge Maria de Manuel Blancafort 1968, i feu conèixer a Barcelona l' Stabat Mater de…

Durant la guerra del Francès la seva família emigrà a Maó, on inicià la seva formació musical amb J Munné Quan acabà el període bèllic, retornà a Barcelona i començà estudis de contrapunt i composició amb Francesc Andreví, i ingressà en la banda d’un regiment militar Posteriorment emigrà a França, on també fou membre de diferents bandes militars franceses i arribà a ésser el segon músic major -director- del quart regiment de la Guàrdia Reial francesa A París estudià amb Melcheor i Ch Münchs, i se sap que compongué algunes obres estrenades en aquesta ciutat El 1830, en dissoldre’s…

Fou alumne de Maurizio Cazzati A Bolonya cantava i tocava el violoncel a l’església de Sant Petroni, el 1658, i el 1673 fou nomenat mestre de capella del Sant Rosari L’any següent es traslladà a Mòdena, on arribà a ser vicemestre de capella de la cort del duc Francesc II d’Este El 1684 fou nomenat provisionalment mestre de capella, però dos anys després tornà al seu antic càrrec de vicemestre, que ocupà fins a la seva mort L’aportació més important de Vitali a la història de la música es troba en la seva producció instrumental, amb la qual contribuí decisivament a l’establiment de la sonata…

Estudià al Conservatorio di San Onofrio, a Nàpols La seva primera obra coneguda és una òpera sacra titulada L’opera d’amore 1702 El 1703 optà a la plaça de mestre de capella de la cort napolitana, tot competint públicament amb Gaetano Veneziano, Cristoforo Caresana i Francesco Mancini Veneziano obtingué el càrrec, però Sarro fou nomenat vicemestre de capella un any més tard, el 1704 El 1737 fou designat mestre de capella de la cort en substitució de Mancini, que ocupava el lloc des del 1725 Sarro fou un prolífic compositor d’òperes, oratoris i serenates, que, majoritàriament, s’estrenaren a…