Resultats de la cerca
Es mostren 183298 resultats
Jean Halgrin d’Abbeville
Cristianisme
Cardenal legat i teòleg, conegut també per Joan de Sabina.
Havia estat monjo cluniacenc, professor de teologia a París i arquebisbe de Besançon 1225-27, i fou fet cardenal i bisbe de Sabina el 1227 El papa Honori III, sembla que a petició de Jaume I de Catalunya-Aragó, l’envià com a delegat el 1228 o el 1227 a la península Ibèrica perquè hi fes efectius els decrets del quart concili IV del Laterà 1215 Fou cèlebre per a l’església catalana el concili de Lleida, que reuní el 1229, en el qual foren promulgats decrets sobre el clericat, els monjos i els laics el mateix any el legat anullà el matrimoni de Jaume I amb Elionor de Castella Durant la legació…
pla d’Urgell
Aspecte del pla d’Urgell, prop de Castellnou
© Fototeca.cat
Extensa plana de la Depressió Central Catalana a llevant del Segre (que en constitueix el límit occidental, entre Balaguer i Lleida).
El límit septentrional són les serres de Bellmunt i d’Almenara, que la separen de la ribera de Sió A l’E i al S aquesta plana arriba fins a l’arc de terres més altes de la Segarra i de les Garrigues, amb l’accepció tradicional de les quals es contraposa Així, només el sector de la comarca administrativa de l'Urgell, a l’W de Tàrrega —que en resta exclosa—, al S de la serra d’Almenara i al N de Maldà, forma part del pla d’Urgell, al qual pertanyen, però, també el sector septentrional de la comarca de les Garrigues amb les Borges, Juneda, Puiggròs i Arbeca…
Sant Feliu d’Amunt
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès a la dreta de la Tet, des del límit amb la plana de Tuïr fins al riu.
El terme és drenat, a més, per la riera de Sant Julià L’agricultura és la principal activitat econòmica del municipi gràcies a la canalització de l’aigua del Bolès i de la Tet canals de Corbera, de Castellnou i de Perpinyà La superfície agrícola és de 367 ha els arbres fruiters ocupen 104 ha 84 de presseguers i 20 d’albercoquers, la vinya, 204 ha 58 que produeixen vi amb denominació d’origen controlat, les hortalisses, 74 ha 25 d’enciams, 31 d’escaroles, 9 de tomàquets, els cereals i el farratge ocupen 1 ha cadascun La ramaderia consta de…
Patronat d’Estudis Osonencs
Entitat cultural creada a Vic el 1952 a l’empara de la Biblioteca Episcopal, per fomentar l’estudi i la investigació comarcals.
Fundat per requeriments polítics amb el nom de Patronato de Estudios Ausonenses, des de 1962 utilitzà la denominació de Patronat d’Estudis Ausonencs en els llibres publicats i aquesta denominació s’adoptà també en la seva revista el 1975 i es mantingué fins el 1990 que hom assumí l’actual denominació no oficial, tanmateix, fins a l’aprovació dels estatuts el 1991 És integrat per uns 450 socis i s’organitza en una Junta Rectora formada per un president, sis vocals nomenats per entitats, nou vocals per elecció, i el Consell d’estudis, que al seu torn és format pels…
la Pobleta d’Alcolea
Poble
Poble del municipi de Morella (Ports), 18 km al N de la ciutat, vora el límit amb el terme de Torredarques (Matarranya), al vessant septentrional del massís dels ports de Morella.
L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de les Neus
Claude François Bidal d’Asfeld
Història
Conegut també per cavaller d’Asfeld.
Cavaller, més tard marquès d’Asfeld i mariscal de França Combaté a les ordres de Lluís XIV i fou considerat el successor de Vauban en l’atac i la defensa de les places fortes Es distingí en diverses accions bèlliques amb els exèrcits francesos, per la qual cosa fou ascendit a tinent general Amb aquesta graduació es traslladà a la península Ibèrica 1703 per tal de combatre a favor de la causa borbònica Manà un cos d’exèrcit a la batalla d'Almansa , i després s’emparà de Xàtiva, on actuà amb gran crueltat També a les ordres de Berwick intervingué en la…
Museu Valencià d’Etnologia

Aspecte d’una de les sales de l’exposició “Secà i Muntanyà”
© Museu Valencià d’Etnologia
Museu
Museologia
Museu de la ciutat de València fundat el 1982 per Joan Francesc Mira.
Té la seu al Centre Cultural la Beneficència Els seus objectius són la investigació i la difusió en el camp de l’etnologia i l’antropologia Se centra en les pautes culturals de la societat tradicional valenciana i el seu procés de trànsit cap a la societat industrialitzada, tot i que també aborda l’àmbit general d’altres cultures, en particular de l’àmbit mediterrani La seva exposició permanent, renovada l’any 2011, se centra en tres àmbits geoculturals “Les ciutats”, “Horta i Marjal” i “Secà i Muntanya” A les seves colleccions d’objectes destaca la tecnologia agrícola i la indumentària Manté…
Col·legi d’Oficials d’Automobilisme
Automobilisme
Organització professional creada a Barcelona l’any 1968 amb la finalitat de preparar els oficials i el personal d’assistència de les curses automobilístiques.
L’arribada del Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 el 1969 fou l’esdeveniment que n’impulsà la creació Casimir Aumacellas en fou el primer president, i pocs anys després la idea s’estengué a tot l’Estat, passant a ser l’única entitat habilitada per a formar, ensenyar i examinar les diverses categories de comissaris de pista, tècnics, cronometradors, directors de cursa o comissaris esportius, entre d’altres Tramita llicències homologades per la Federació Catalana d’Automobilisme, d’acord amb els seus estatuts
demanda bioquímica d’oxigen
Ecologia
Prova per a determinar la pol·lució orgànica de l’aigua.
Es basa en les activitats metabòliques dels bacteris i d’altres microorganismes aerobis que tenen dependència tròfica orgànica Indica el volum d’oxigen requerit per una mostra incubada a 20°C, a la foscor i durant cinc dies l’oxigen consumit, en conseqüència, assenyala la quantitat de matèria orgànica present a la mostra estudiada S'expressa en milligrams d’oxigen consumit per litre d’aigua mg/l
la Guingueta d’Ix
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya situat a la vora del Segre, al límit amb el terme de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), del qual el separa el Reür.
La majoria del sòl agrícola és ocupat per prats i pastures, relacionades amb el bestiar boví, que havia estat la base de l’economia Actualment, els recursos principals provenen de la condició fronterera davant Puigcerdà comerços, hotels El poble 1 140 m alt és a la confluència del Reür i el Segre, al llarg de la carretera que uneix l’Alta Cerdanya amb Puigcerdà a través del pont del Reür, on hi ha el pas de la frontera francoespanyola El poble té l’origen en una guingueta establerta al camí ral d’Ix a Puigcerdà el 1693 arran de l’establiment de la frontera a partir del tractat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina