Resultats de la cerca

Vida Format inicialment a Valls, es traslladà a Barcelona, on fou deixeble de Josep Barba Exercí d’organista a Montblanc des del 1857 fins al 1861, any en què obtingué aquest mateix càrrec a la catedral de Tarragona Compaginà aquesta activitat amb la de mestre de capella, i tingué com a deixebles famosos organistes de l’època, entre els quals JM Benaiges, J Roig i J Galves Era un gran admirador de la música de Wagner, i escriví una obra escènica, la sarsuela Moisés y Aarón Compromès amb el moviment cecilianista, compongué música religiosa a cappella a l’estil de GP da Palestrina…

Es formà al taller del seu pare, un escultor napolità establert a Múrcia A la mort d’aquest 1727 deixà els dominicans hi havia ingressat de jovenet per fer-se càrrec de la direcció del taller Voltat de nombrosos deixebles, alguns d’ells els seus propis germans, desenvolupà una gran activitat, fruit de la qual és una producció abundantíssima, de temàtica religiosa, que presenta dos grups ben diferenciats el de les figures de pessebre, moltes fetes en sèrie i amb materials simples cartó pedra, fang, teles endurides, etc, que segueixen la tradició dels pessebres napolitans, d’una…

Deixeble de Josep Flaugier, a Llotja Barcelona Durant l’ocupació napoleònica de Barcelona residí a Palma Mallorca, on feu deixebles El 1820 oferí a la Diputació de Barcelona una allegoria de la Constitució del 1812 Des del curs 1824-25 fins a la seva mort exercí la direcció interina de la recentment creada classe de pintura a l’oli de Llotja Participà en l’Exposició de Llotja del 1826 amb un Jesucrist baixant de la Creu i Ball de boleres Conreà diversos gèneres —mitològic, bíblic, religiós, etc—, però excellí especialment en el costumisme satíric els seus olis Un cafè en…

Estudià amb l’organista Pérez Gascón i fou organista del Collegi del Patriarca de València i de les esglésies de Sant Andreu de València i de la Mare de Déu dels Desemparats Promogué la creació del Conservatori de València, del qual fou director i professor d’orgue i composició Entre els seus deixebles destaquen JB Guzmán, M Baixauli i F Tito Notable compositor per a orgue, entre les seves obres per a aquest instrument cal esmentar els ofertoris, els motets i altres obres polifòniques i els estudis A més, publicà un Método de Órgano , que fou emprat en diferents centres…

Després d’un aprenentatge al taller d’Agostino Tassi vers el 1619, desenvolupà autodidàcticament els seus dots pictòrics amb l’estudi de la perspectiva i de les obres del luminista flamenc Paul Bril La personalitat pictòrica de Gellée se centra en el paisatge, on les figures — generalment fetes pels seus deixebles — són un simple pretext La seva importància està en el caire generalitzat que dóna al paisatge, puix que fuig de la identificació tipus postal i cerca — a través d’una tècnica precisa — de copsar l’atmosfera a través del color Hom en destaca, dins aquesta línia, la…

Ajudava els deixebles de Jesús durant la seva tasca missionera, acompanyà Jesús a la creu i fou la primera a veure'l ressuscitat Segons que sembla, però, i sense fonament, la tradició cristiana occidental l’ha identificada amb la pecadora que ungí Jesús i amb Maria de Betània La seva devoció és molt popular als Països Catalans El centre iniciador de la devoció fou Provença, on al segle XIII es féu la invenció o troballa del seu cos A Catalunya, tenia capelles des del segle XII o abans, i esdevingueren més freqüents des que la reina Blanca d’Anjou en llegà una relíquia a Santes…

Estudià a Lodi amb Pietro Rizzi i posteriorment al Conservatori de Milà Treballà com a codirector amb A Masini al Teatro Filodrammatico de Lodi i després com a professor de cant al Conservatori de Milà 1850-75 Entre els seus alumnes cal esmentar cantants com E Albani, G Aldigheri, E Barbacini, M Lagrange o Teresa Stolz Publicà algunes obres teòriques, entre d’altres, estudis per a veu i un tractat sobre l’art del cant Lamperti tingué dos fills que també estigueren relacionats amb el món de la música El més gran, Giuseppe Milà 1834 - Roma 1899 treballà com a empresari teatral al Teatro alla…

Es formà musicalment al monestir de Montserrat sota el mestratge d’Anselm Viola i Narcís Casanoves, i el 1790 hi prengué l’hàbit de monjo benedictí Notable instrumentista de corda —violí i violoncel— i d’orgue, l’any 1792 fou nomenat mestre de l’Escolania, de la qual també fou organista Després de la Guerra del Francès collaborà en la restauració de l’Escolania i en la recuperació d’obres musicals Més tard, fou també organista del monestir benedictí de Sant Benet de Bages Foren deixebles seus Benet Brell i Baltasar Saldoni De la seva producció musical destaca l’obra per a tecla, de la qual és…

Vida i obra Estudià a València, i gràcies a Honorat Joan li fou atorgada la càtedra de poesia de la universitat 1550-56, des de la qual inicià una important tasca d’editor i renovà els estudis d’oratòria El 1559 acceptà la càtedra de retòrica de la Universitat de Saragossa, però el 1561 retornà definitivament a València 1561-79, on publicà bona part de la seva obra i renovà els exercicis declamatoris El 1563 defensà l’ortodòxia de l’erasmista Jeroni Conques en el procés inquisitorial contra aquest Preocupat per la didàctica del llatí, redactà diverses obres per facilitar les tasques d’…

Deixeble d’E Jaques-Dalcroze, Rasse i I Knorr, el 1916 es traslladà als Estats Units com a director musical de la Companyia de Dansa Maud Allan El Premi Coolidge per la Suite per a viola fou l’inici del seu reconeixement Influït, en un primer moment, per un romanticisme exacerbat, amb reminiscències orquestrals provinents de R Strauss i C Debussy, la seva adscripció a la causa jueva el portà a un melodisme curull dels elements de la música hebraica Més endavant es decantà per un particular neoromanticisme Concert simfònic per a piano i orquestra , 1947-48 i pel neoclassicisme amb la…