Resultats de la cerca
Es mostren 1976 resultats
pressió litostàtica
Geologia
Pressió o esforç vertical que suporta una roca a una determinada fondària a causa del pes del material que té a sobre.
El seu valor pot calcular-se amb l’expressió P = rgh , on r és la densitat mitjana de les roques de sobre, g és l’acceleració de la gravetat i h és la profunditat d’enterrament de la roca La unitat de mesura més comuna és el kilobar En l’escorça continental, la pressió litostàtica augmenta 1 kilobar per cada 3,5-4 km d’enterrament
braç espiral
Astronomia
Part de l’estructura espiral d’una galàxia que es pot traçar de forma més o menys contínua.
Els braços espirals han estat observats des dels inicis de l’astronomia extragalàctica Actualment s’accepta que es formen per la compressió del medi interestellar quan passa una ona de densitat La forta compressió que experimenten el gas i la pols interestellars als braços espirals fa que s’hi formin molts estels i que hi hagi, per tant, un gran nombre d’associacions i cúmuls estellars
poliformaldehid
Química
Compost polimèric amb estructura de polièter obtingut a partir de formaldehid d’elevada puresa mitjançant polimerització iniciada per àcids o bases de Lewis en un dissolvent inert.
El compost així obtingut té un pes molecular mitjà de 30 000-100 000 i és altament cristallí, dur, rígid i resistent a la tensió Té una densitat de 1,42 i és emprat en l’emmotllament per injecció de components mecànics Presenta, però, l’inconvenient d’ésser afectat per àcids, bases i oxidants forts, i s’oxida també en l’aire en presència de radiació ultraviolada
wol·lastonita

Wol·lastonita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Silicat de calci, CaSiO 3
.
Mineral que cristallitza en el sistema triclínic L’hàbit és fibrós, i de vegades granular o compacte És de color blanc, amb una duresa de 5 i una densitat de 2,9 S'exfolia fàcilment És freqüent en les roques ígnies de contacte i en les roques metamòrfiques N'hi ha jaciments importants a Willsboro Nova York És utilitzada en ceràmica i en pintura
tenorita
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie, òxid de coure (II), amb el 79,9% de coure i el 20,1% d’oxigen; pot contenir impureses de ferro.
Cristallitza en el sistema monoclínic antigament hom el suposava, per error, triclínic Es forma com a producte de sublimació a les laves del Vesuvi més correntment es presenta en estat terrós, semblant al sutge Té una duresa de 3 a 4 i una densitat de 6 Abunda a Katanga, a Tennessee, al llac Superior i a Baviera N'hi ha a Burgos i a Río Tinto
molibdenita

Molibdenita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de molibdè, MoS 2
.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal L’hàbit és tabular, i a vegades, en masses o escates De color gris de plom i esclat metàllic, té una duresa 1-1,5 o una densitat 4,62-4,73 D’aspecte molt semblant al del grafit, és la mena més important del molibdè, i hom pot trobar-lo com a accessori d’alguns granits i pegmatites
acetal
Química
Nom comercial de l’1,1-dietoxietà [CH 3
CH(OC 2
H 5
) 2
].
És l’acetal més conegut, el qual deriva de l’acetaldehid i l’etanol, i és obtingut mitjançant oxidació parcial d’aquest darrer Líquid d’olor agradable, volàtil i molt inflamable, és miscible amb l’alcohol i amb l’èter, però poc soluble en aigua la seva densitat és 0,831 i bull a 102,2° És utilitzat com a dissolvent, en síntesi orgànica i en perfumeria
alcohol propílic
Química
Alcohol monohidroxílic saturat.
És un líquid incolor, d’olor semblant a la de l’alcohol ordinari, que bull a 97°C És soluble en l’aigua, l’alcohol i l’èter i té una densitat de 0,804 Hom l’obté per oxidació catalítica del propà contingut en el gas natural És emprat en síntesi orgànica, en la preparació del propionaldehid, com a dissolvent, aromatitzant i en cosmètica
α-pinè
Química
Hidrocarbur monoterpènic bicíclic insaturat, principal constituent de l’essència de trementina.
Presenta isomeria òptica i existeix en dues formes, R i S És un líquid incolor, d’olor terpènica, que bull a 156°C té una densitat de 0,8582 És soluble en alcohol, èter i cloroform Hom l’empra com a dissolvent de ceres i vernissos, intermedi de síntesi d’altres composts terpènics càmfora , camfè , additiu per a olis lubrificants i en la preparació de resines sintètiques
double
Música
En la música dels segles XVII i XVIII, especialment en la suite francesa, tipus de variació caracteritzada sovint per un ritme més o menys constant, fet de notes iguals el valor de les quals és dues o tres vegades més petit que el de les del tema que pren com a model.
D’aquesta manera, la densitat de notes de la variació resulta, molt aproximadament, el doble d’aquí el nom o el triple que la del tema Curiosament, JS Bach, que inclou aquesta mena de variació en algunes de les seves suites Partita núm 1 per a violí sol, Suites angleses , núm 1 i 6, etc, no la utilitzà en absolut en les Suites franceses
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina