Resultats de la cerca
Es mostren 1295 resultats
Francesc de Relat
Cristianisme
Frare dominicà.
Sembla que procedia del convent de Santa Caterina de Barcelona Jaume II l’envià al Marroc el 1309 i allí obtingué l’alliberament de 44 catalans captius del soldà El 1312 el papa el nomenà bisbe de les comunitats cristianes de tot el Marroc, tot i que aquesta diòcesi depenia de l’arquebisbat de Sevilla Per això hagué de defensar els seus drets davant l’intrús Juan de Palmela Adquirí cert ascendent a la cort marínida i afavorí els interessos dels catalans al Magrib Gràcies a la seva intervenció, Ramon Llull pogué missionar a Tunis Mantingué unida fins a la seva mort i relativament pròspera la…
Sant Salvador de Vilalta (Vilanova de l’Aguda)
Art romànic
Sant Salvador es troba al poble de Vilalta, dins el vèrtex sud-oest de l’actual terme municipal de Vilanova de l’Aguda Depenia de l’església de Santa Maria de Ribelles No ens consten referències documentals directes d’aquesta església, però el terme de Vilalta ja apareix esmentat a partir del segle XII Concretament l’any 1176 Arnau de Vilalta dotà la seva muller Ermessenda amb l’honor que aquest posseïa a Vilalta, Palol i Guardiola El 12 d’abril de l’any 1418, Antoni Ponç de Ribelles, davant de les greus dificultats econòmiques en què es trobava, vengué al seu cosí Gispert de…
Santa Eulàlia de Paderniu (la Vall de Lierp)
Art romànic
El llogaret de Paderniu es localitza al damunt d’Eixea, als vessants meridionals del Turbó 1 180 m i a la capçalera del barranc homònim Es tenen referències de l’església des de l’any 1092, en què el bisbe Ramon Dalmau dotà la canònica de Sant Vicenç de Roda amb les quartes episcopals de l’església de villa Paternini , cosa que confirmà el 1093 El 1198 Gombau de Camporrells, bisbe de Roda-Lleida, donà al refetor dels canonges de Roda els cinc diners anuals que li tributava l’església de Santa Eulàlia El 1255 l’església de Paderniu depenia de la infermeria de Roda Des d’aleshores…
Paller
Santuari
Santuari (Mare de Déu de Paller o Santa Maria de Paller) del municipi de Bagà (Berguedà) situat a la capçalera del torrent de Paller, afluent per l’esquerra del Bastareny.
El primitiu santuari era a la masia de Paller de Dalt , on hi ha restes de l’església esmentat ja el 1200, era sota la cura d’un sacerdot i donats i tenia una nombrosa confraria de devots Depenia del monestir de Bagà i la primitiva església fou encara refeta el 1687 El 1747 s’inicià la construcció de l’actual santuari a Paller de Baix , prop de la font dels Banyadors per això se'n digué també Santa Maria dels Banyadors era costum que els devots s’hi banyessin i que se n'emportessin aigua, considerada miraculosa A partir del 1772 fou ornamentat amb retaules i altars que foren…
la Vall d’Almonesir
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, al vessant meridional del sector central de la serra d’Espadà, a la vall mitjana de la rambla d’Almonesir.
L’agricultura de secà 996 ha és la base econòmica del municipi hi ha, a més, 105 ha de bosc i 66 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació és de 8,2 ha Les terres són treballades en règim d’explotació directa El poble 273 h agl 2006 441 m alt és situat en un coster, a la dreta de la rambla d’Almonesir, davant el turó on s’alcen les ruïnes del castell d'Almonesir, del qual depenia L’església parroquial la Concepció conserva un interessant retaule de Sant Valeri, del començament del s XV, d’un pintor conegut…
vegueria de Barcelona
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya.
Comprenia el pla de Barcelona, el Maresme fins al límit entre Caldetes i Arenys de Mar exclosa, però, la zona alta de la riera d’Argentona amb Òrrius i Dosrius i el Baix Llobregat exclosos Esparreguera, Collbató i Olesa de Montserrat inclòs, però, Castellbisbal En depenia la sotsvegueria del Vallès, amb la qual sumava 81658 h el 1718 i formava una sola demarcació anomenada ja al segle XIV vegueria de Barcelona i del Vallès A causa d’haver esdevingut carrers de Barcelona llurs capitals, també passaren a dependre'n les sotsvegueries de Moià i d’Igualada El 1716 la vegueria de…
Ajmer
Geografia històrica
Antic estat del Rājasthān al NE de l’Índia fundat al final del segle XI per un príncep rajput.
El seu solivā, Prithvī, s’enfrontà amb el gurida Mu’izz al-Dīn i fou mort el 1192 Finalment fou conquerit 1193 pel primer representant de la “dinastia dels esclaus” de Delhi, Quṭb al-Dīn Aybak, i declarat vassall de soldanat fins al 1365, que passà a les mans d’un príncep mewar En temps d’Akbar, Bayrām Khān l’incorporà a l’imperi mogol 1556 El 1770 caigué en poder dels maratha i, després de diverses lluites entre els nouvinguts i els prínceps rajput, fou cedit 1818 a la companyia britànica que colonitzà l’Índia, bé que la seva administració depenia del govern central de l’Índia…
Fontes
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà.
Drenen el terme diversos barrancs, que aflueixen a la rambla d’Aiòder, afluent, per la dreta, al Millars Gairebé una tercera part del territori, molt accidentat, és ocupada per matollar i per pinedes L’agricultura de secà garrofers, oliveres, blat ocupa 358 ha, i el regadiu hortalisses, 12 Afectat per un radical despoblament des del 1965, minva per la mateixa decadència demogràfica més que no pas per l’emigració El poble 100 h agl 2006 505 m alt és, enlairat, a la dreta de la rambla d’Aiòder L’Església parroquial Sant Roc depèn de la d’Aiòder Lloc de moriscs 16 focs el 1602, fou repoblat el…
Estubeny

Municipi
Municipi de la Costera, a l’extrem nord-oest de la comarca, al límit amb la Canal de Navarrés i amb la Ribera Alta.
Travessa el terme d’oest a est el riu de Sallent Més de la meitat del terme és ocupat per brolles i matollars Al sector conreat domina el secà 130 ha, dedicat en part a la vinya 55 ha El regadiu 70 ha, és dedicat als tarongers i a les hortalisses La ramaderia d’ovins hi és escassa, i la indústria tèxtil que tingué al s XIX ha desaparegut El poble 149 h 2006 178 m alt, que comprèn tota la població del municipi, és situat a la dreta del riu de Sallent L’església de Sant Onofre depengué de la collegiata de Xàtiva fins el 1535, que fou erigida en parròquia Lloc de moriscs 38 focs el…
Castellvell
Poble
Poble del municipi d’Olius (Solsonès), a l’W de la ciutat de Solsona.
Damunt la ciutat, al límit mateix del municipi, damunt el turó de Castellvell 848 m alt, s’alça el castell de Castellvell amb l’església parroquial de Sant Miquel des del 1132, de la canònica de Solsona, de la qual depenia la de Sant Salvador de Brics El castell, fet fer el 957 pel comte Sunyer d’Urgell, fou refet el 973 pel comte Borrell II de Barcelona pertangué al vescomtat de Cardona, i durant la primera guerra Carlina fou transformat pel baró de Meer en un modern castell que enclou l’antic dit castell de Solsona l’antiga església parroquial hi restà inclosa com a santuari…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina