Resultats de la cerca

Fill del príncep de Galles, Frederic Lluís mort el 1751, succeí el seu avi, Jordi II Bandejà el grup whig , que aleshores regia el país, i durant vint anys nomenà els ministres a gust seu i de signe tory , fins a la promoció de Pitt, el jove, que hi posà fre Identificat amb la política, popular, que acabà amb la pèrdua de les colònies americanes 1783, arribà a blocar, a desgrat dels polítics dirigents, l’emancipació dels catòlics 1803 Havent sucumbit a una crisi d’alienació mental 1788, el 1811 assumí la regència el seu successor, Jordi IV

Format a proposta de Lluís Companys, s’hi aplegaren les organitzacions sindicals i els partits del Front Popular Figuraren en el primer comitè central dirigents de la CNT 3, de la FAI 2, del PSUC 1, del POUM 1, d’ERC 3, de la Unió de Rabassaires 1, d’Acció Catalana Republicana 1 i LlPrunés i dos militars, assessors de la Generalitat El comitè organitzà les milícies obreres i les columnes que partiren al front, principalment al d’Aragó Fou dissolt el 27 de setembre pel govern de la Generalitat, i les milícies obreres, militaritzades, foren absorbides per l’exèrcit regular republicà

Reuní uns 300 afiliats procedents de grups marxistes sorgits a l’Ateneu Enciclopèdic Popular en 1926-27 Implantat a Sants, a Gràcia i al Clot de Barcelona i a Lleida, aconseguí l’adhesió d’antics membres d’Estat Català Jaume Miravitlles, Martí Vilanova, Domènec Ramon, etc Els seus dirigents, a més d’Arquer, foren sobretot Víctor Colomer, Amadeu Bernadó i Domènec Ramon Usà com a plataforma periodística en 1928-29 L’Opinió i després el 1930 féu aparèixer L’Andreuenc i Treball Pel novembre del 1930 s’uní a la FCCB en el Bloc Obrer i Camperol

Fou una gran personalitat dels regnats de Ramon Berenguer I i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II Després de la mort de Ramon Berenguer II el 1082, fou un dels dirigents de l’oposició contra Berenguer Ramon II Abans, havia pres part en les campanyes de Berenguer Ramon II contra els sarraïns de Saragossa i contra el Cid Morí víctima d’una incursió sarraïna contra el castell de Maldà La seva mort facilità la tasca del partit moderat, que volia una concòrdia entre el comte i el seu nebot Ramon Berenguer III

La relativa trivialitat d’aquests delictes s’explica tant en termes de la naturalesa de l’ofensa com pel nombre de persones implicades L’expressió fou encunyada per SCohen l’any 1972 A la Gran Bretanya, per exemple, alguns actes de vandalisme de certs joves foren magnificats i considerats sovint com a característics de la ‘joventut violenta’ i viscuts com una amenaça per a l’ordre moral de la societat La reacció de la policia i els dirigents locals davant aquests actes vandàlics fou molt acusada i provocà la petició de penes molt severes contra els delictes i de sistemes…

El 1935 s’apropà al Partit Republicà Democràtic Federal PRDF d’Eduardo Barriobero, amb el qual convingué un Front Únic Federal Després de participar en el Congrés federal de Barcelona juny de 1936 esdevingué el referent català del PRDF Dirigents Jaume Macià president, Agustí Comenges secretari general i Marià Serra Crespo Durant la guerra impulsà el batalló Pi i Margall en les milícies de la CNT Participà en el procés de reunificació de tots els federals en el Partido Republicano Federal València, 12 de febrer de 1938 i dirigí l’assemblea d’unificació federal realitzada a…

Té el seu origen en l’associació de veïns Es Terçons Es defineix com a nacionalista i progressista i defensor de la personalitat aranesa En les eleccions autonòmiques de 1984 obtingué 787 vots en les del Consell General d’Aran de 1991 obtingué 1478 vots 38,7% en les de 1995, 1305 vots 30,4% i en les de 1999, concorregué en coalició amb Gent d’Aran i el Partit dels Socialistes de Catalunya en el marc de la federació Progrés Municipal de Catalunya Obtingué 1311 vots 28,6% Els dirigents són Joan Nart president, Emili Medan secretari general i Francesc Boya secretari d’…

Es defineix federal, radical i laic i es declara hereu del partit fundat per Manuel Azaña Amb representació dins d’Izquierda Unida fins al març de 1999, a Catalunya participà en la plataforma Unitat d’Esquerres, que al maig de 1998 donà lloc a Esquerra Unida i Alternativa EUiA , però no s’integrà dins la nova federació perquè propugnava la creació d’una estricta secció catalana d’IU La direcció d’IR decidí d’actuar tota sola en no resoldre’s la seva integració a EUiA Dirigents José Antonio Quesada Montilla secretari general i Francisco Javier Sánchez González secretari d’…

És especialment implantada a Tarragona, on ha comptat amb l’adhesió de la Unió Independents-Conca de Barberà , la Unió per la Terra Alta i el Partit Independent Terres de l’Ebre que posteriorment se’n desvinculà Compta també amb presència a la resta de Catalunya, si bé aquesta és menor Els dirigents són Josep Pijoan coordinador general, Benet Oliva secretari i Ferran Castellví tresorer En les eleccions municipals de1999 presentà 94 candidatures a Tarragona 14331 vots, 4,7% 128 regidors, 19 a Barcelona 5295 vots, 0,2% 30 regidors, 8 a Lleida 1044 vots, 0,5% 14 regidors i 5 a…

L’any 1979 ingressà com a soci al Club Tennis Barcino CTB, que presidí a partir del 1985, i l’any 2001 en fou nomenat president d’honor El 1995 fou nomenat president de l’Associació Nacional de Presidents de Clubs, la qual sota el seu mandat passà a denominar-se Associació Nacional de Dirigents de Clubs de Tennis, i de la qual és president d’honor El 1996 fou escollit membre de la comissió delegada de la Federació Espanyola de Tennis, i el 2001 fou designat president del Senat de la Federació Catalana de Tennis Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 2003