Resultats de la cerca
Es mostren 2904 resultats
Sant Martí de la Figuera
Art romànic
Hom no té notícies històriques de l’església del poble de la Figuera abans del 1300, bé que és possible que ja existís en aquesta època No figura en la dècima papal de 1279-80 ni en cap altra documentació del moment Degué tenir categoria de sufragània, probablement de la parròquia de Cabassers, dins el bisbat de Tortosa Era vicari de la Figuera el 1497 Joan Prades L’edifici actual va ser enllestit cap al 1792 En aquesta data ja devia tenir consideració de parròquia
Sant Aciscle i Santa Victòria (Perpinyà)
Art romànic
Situada a l’exterior i a l’oest de la vila de Perpinyà, la domus S Assisclija és esmentada el 902 La documentació sobre aquesta església, però, és molt escassa Depenia, al segle XII, de Sant Ponç de Tomeres Qualificada d‘ “ecclesia ruralis” el 1435, era un priorat que fou unit a Sant Joan de Perpinyà pel bisbe Galceran Albert el 14 d’abril de 1451 No era més que una hermita al segle XVII i, malauradament, ha estat totalment enderrocada al segle XX
notes inégales
Música
Convenció interpretativa del Barroc francès que altera els valors escrits iguals en desiguals (notes desiguals).
La documentació d’aquesta convenció data ja de vers el 1550, sobretot en els tractats de música francesos La majoria, i els més detallats, estan datats entre els anys 1690 i 1780 A França, els verbs pointer, inégaliser i d’altres s’empraven sinonímicament en el sentit de desigualar La tècnica més habitual dels intèrprets per a fer les notes inégales era la de pointer , és a dir, posar puntets als valors De fet, atorga una articulació i un caràcter singular al discurs musical
Salvador Lletget
Literatura
Dret
Notari i editor.
Ciutadà de Barcelona, era notari públic que podia exercir el seu ofici a tot Catalunya comtats de Barcelona, del Rosselló i de la Cerdanya A l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona es conserven onze volums de documentació que, com a notari, elaborà durant el període 1537-81 Manuale primum , Secundum manuale contractum , Tercium manuale , Manuale quartum , Manuale instrumentorum et contractuum quintum , Sextum manuale contractuum , Manuale septimum contractuum , Octavum manuale , Primus liber testamentorum , Plec de testaments i Plec d’inventaris i encants El 1547 edità el llibre Stilus…
Begós

Vista general del poble de Begòs (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), situat a 1.000 m d’altitud, en un coster, a la dreta de la Garona.
L’església parroquial de Sant Roc, annexa a la de Benòs, és romànica, i conserva la pica beneitera i les fonts baptismals primitives, així com algunes escultures del segle XVII, policromades, d’estil molt popular Sobresurt la Casa Socasau Pertanyia al terçó de Lairissa El seu nom figura com a Bergons l’any 1278 i Begos en la documentació restant El 23 de desembre de 1313 els seus quatre cònsols i dotze caps de casa juraren fidelitat, a Castèl-Leon, a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
Casau

Aspecte de l'església de Sant Andreu de Casau
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), a l’antic terme de Gausac, al vessant oriental de Montcorbison, damunt la plana de Viella.
L’església parroquial Sant Andreu conserva els elements romànics Hi han estat trobades restes romanes Prop del poble hi ha el petit veïnat de Sant Per Disposa de dos hotels i diversos xalets i apartaments La documentació hi diu Casal l’any 1278 i vila de Casalibus l’any 1298 Com ja hem apuntat abans, el dia 13 de novembre de 1313 els quatre cònsols i els vint-i-un caps de casa de la ville de Casalibus juraren fidelitat al rei Jaume II a l’església de Sant Martin de Gausac
Identificat l’autor d’un frontal romànic català exposat als Estats Units
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona anuncien la descoberta de l'autor d’un frontal d'altar procedent de l’església de Sant Martí de Lleida, actualment exposat al The Walters Museum de Baltimore Estats Units Basant-se en l’estil, en algunes inscripcions quasi esborrades de la pintura i de documentació de l’època, els especialistes arriben a la conclusió que l’autor de l’obra va ser un mestre anomenat Raimundus, actiu a Lleida al segle XIII i que la va crear vers el 1250
Centre National de la Recherche Scientifique
Institució pública creada el 1939, dependent del ministeri francès responsable de la recerca científica; s’encarrega de desenvolupar, orientar, coordinar i subvencionar investigacions científiques de tot tipus i de reunir informació sobre la situació científica.
Comprèn també l’INAG Institut National d’Astronomie et de Géophysique i l’IN 2 P 3 Institut National de Physique Nucléaire et de Physique des Particules Primer organisme francès de recerca, comprèn tots els àmbits científics seccions de física nuclear i de les partícules, matemàtica i física, física per a enginyers, química, ciències de la terra i de l’espai, ciències de la vida, ciències socials i humanitats, i diversos centres de documentació i de càlcul, i controla més de 1500 laboratoris i centres d’investigació El nombre d’investigadors és d’uns 10000
Brevis historia monasterii Rivipullensis
Història
Títol donat per l’arquebisbe Peire de Marca a una història del cenobi ripollès redactada el 1147, des de la suposada fundació de Ripoll per Guifré I el 888 fins al temps de la seva composició.
És la més reculada de les cròniques conservades escrites en l’antiga Marca Hispànica El seu anònim autor, sens dubte un monjo de Ripoll, la redactà seguint pas per pas i amb notable exactitud la documentació conservada als arxius del monestir hi ha, però, algun error important que ha transcendit durablement en la historiografia posterior És el primer text amb data segura que dóna al comte Guifré el sobrenom de Pelós Fou coneguda i aprofitada pel primer redactor dels Gesta comitum , que escrivia també a Ripoll uns 25 anys més tard
Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya
Museologia
Xarxa del Memorial Democràtic que té per objecte la recuperació del patrimoni i els espais de memòria vinculats als fets històrics esdevinguts en el període comprès entre la Segona República i la lluita antifranquista, passant per la Guerra Civil, la repressió i l’exili.
Creada el 18 de febrer de 2010, agrupa els espais que constitueixen un patrimoni memorial, tangible i intangible, representatiu de la lluita i els conflictes per la consecució dels drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la Transició Inclou museus i altres centres expositius, patrimoni recuperat in situ trinxeres, búnquers, espais de dol i fosses comunes, etc, camins de memòria rutes de l’exili, camí de la llibertat, etc, llocs i espais de resistència, arxius i centres de documentació, i monuments memorials
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina