Resultats de la cerca
Es mostren 703 resultats
hugonot | hugonota
Cristianisme
Dit dels calvinistes francesos, i més especialment del moviment politicoreligiós francès, d’inspiració calvinista, configurat a partir del 1547.
L’adhesió al calvinisme d’homes com Antoni de Borbó, rei de Navarra, el príncep de Condé i l’almirall de Coligny, entre altres, donà força política al calvinisme amb vista a la defensa dels seus drets de minoria religiosa, alhora que li feia assumir la defensa dels drets dels estats enfront de la monarquia, més i més absolutista A la mort d’Enric II, coincident amb la celebració del primer sínode calvinista a París 1559, en el qual fou acceptada la Confessio gallicana , redactada pel mateix Calví, la regència de Caterina de Mèdici aportà una dimensió política en la pugna amb els Guisa,…
bitlles càntabres

El jugador de bitlles càntabres Gregorio Sánchez a la bolera de la Peña Bolística Cantabria de Barcelona
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Joc de bitlles de precisió que consisteix a tombar el màxim nombre de bitlles mitjançant el llançament a distància d’una bola de fusta.
El birle és una de les dues jugades de què consten les bitlles càntabres Consisteix a llançar la bola cap a les bitlles des del lloc on ha arribat el primer llançament Federació Catalana de Bitlles i Bowling El joc consta de nou bitlles de fusta d’avellaner o de bedoll, de 45 cm d’alçària i un pes que varia entre 550 i 630 g cadascuna, que es colloquen formant una matriu de 3 × 3, i una desena bitlla més petita 28,5 cm i modelada de manera diferent, anomenada emboc Les boles són de fusta d’alzina i tenen un diàmetre d’entre 12 i 18 cm La pista de joc, anomenada corro o bolera , és un espai…
Joan Mallarach i Font
Cinematografia
Director.
Vida Inicià estudis de cinema a la Universitat de París VIII 1971-73 i d’aquí passà a la Deutsche Film und Fernsehen Akademie DFFB de Berlín 1974-78, on encara romangué un curs més com a instructor de truca D’aquesta llarga estada a Alemanya daten els seus primers films, alguns dels quals els realitzà amb el seu company d’estudis Lluís Garay, com el migmetratge documental Alborada 1974-75, que abraça des de la Segona República fins al final del franquisme, des del punt de vista del món obrer i l’emigració A continuació, realitzà dos migmetratges documentals Del Yugo y del Canto 1976-77, a…
Sóller
Panoràmica del port de Sóller
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca.
Ocupa la vall transversal més típica al vessant de mestral de la serra de Tramuntana i que s’obre a mar per un port natural es Port de Sóller, que ha estimulat la singularitat de Sóller dins l’illa Al límit amb els termes d’Escorca i Bunyola la serra de Tramuntana forma un murallam impressionant que voreja els 1000 m alt serra d’Alfàbia, 1068 m alt, que davalla uns 900 m en 1,5 km A mig aire, una alineació parallela, interrompuda per la vall de Sóller , culmina a 907 m al puig de sa Galera, ja en terme de Deià Domina el litoral una tercera alineació, que té per fites la muntanya de Bàlitx 542…
Ortodòxia
Títol que, basat en un concepte doctrinal (fidelitat als set primers concilis ecumènics anteriors a la separació de Roma, a diferència de les Esglésies nestorianes i monofisistes), designa el conjunt de les Esglésies orientals en comunió amb Constantinoble.
L’Església ortodoxa està organitzada al voltant de seus patriarcals patriarcat o d’esglésies sinodals, unides doctrinalment i litúrgicament, bé que amb una independència jurídica per respecte al patriarcat ecumènic de Constantinoble Després de la ruptura amb Roma Cisma d'Orient , dels mancats intents d’unió —concili II de Lió 1274 i concili de Florència 1439— i, sobretot, d’ençà de la caiguda de Constantinoble sota els turcs 1453, l’Ortodòxia s’anà desmembrant en múltiples Esglésies independents autocefàlia i Constantinoble anà perdent importància Avui, llevat d’una primacia d’honor, el…
Fenologia del ocells i el canvi climàtic
Relació entre els canvis fenològics i les estacions de l’any als Països Catalans, segons un estudi fet entre el 1943 i el 2003 en 162 localitats i basat en 29 espècies de plantes diferents Aquest treball inclou 3736 observacions de sortida de fulla, 15410 de floració i 9586 de caiguda de fulla La corba és la tendència que s’observa resseguint la data mitjana La primavera, illustrada per la sortida de la fulla i la floració, s’ha avançat gairebé una setmana d’ençà de la dècada de 1970 Per contra, la tardor, illustrada per la caiguda de la fulla a les mateixes espècies, arriba un parell de dies…
Albaida
Albaida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida entre el riu Clariano i la serra d’Agullent.
Les parts més muntanyoses són cobertes de brolles i de boscs de pi blanc Albaida ha estat tradicionalment una població agrícola i un exemple de transformació i d’utilització de la terra sobre un territori gairebé del tot de secà hi havia, ja a mitjan s XIX, 100 h/km 2 L’agricultura era acompanyada per una petita menestralia tèxtil i una típica indústria cerera La debilitat de la indústria i la superpoblació agrícola determinaren l’estagnació de la població, però, a partir del 1950, per influx d’Ontinyent, començà a créixer la petita indústria tèxtil, que originà un augment de població…
Demografia 2017
Demografia
Les dinàmiques demogràfiques catalana i, sobretot, espanyola es van mantenir assentades en una situació marcada per una certa inèrcia, gràcies, sobretot, a la pròpia estructura per sexe i edat de la població, i perquè els moviments migratoris –més imprevisibles, ja que no depenen pròpiament de la dinàmica demogràfica endògena sinó de factors externs, i principalment de caràcter econòmic– han perdut gran part del protagonisme que havien tingut durant la primera dècada del segle XXI En efecte, l’evolució del darrer any, tant en volum com en estructura per edats de la població catalana, va ser…
Del boom demogràfic a l’envelliment de la població
Taxa de creixement demogràfic anual i evolució de la població absoluta 1960-1981 L’evolució de la població dels Països Catalans durant el període 1960-81 mostra un perfil molt peculiar Es tracta d’un cas únic, que comprengué un decenni —el dels seixanta— amb unes taxes de creixement semblants a les dels continents africà i asiàtic, i que va ser qualificada com d’explosió demogràfica, i un segon període, el quinquenni 1975-81, que tingué unes taxes molt més suaus Això indicava una tendència que en la dècada dels vuitanta es consolidà i que s’acostà al creixement zero Tanmateix, l’evolució que…
Bremen
Ciutat
Capital del land homònim, a Alemanya.
Situada vora el riu Weser, és emplaçada en una regió baixa i poc fèrtil, on hom ha construït dics per tal d’evitar inundacions del riu El creixement ha estat considerable de 186 000 h 1900 a 384 678 h 1938, bé que el nombre d’habitants minva en el nucli central de la ciutat, que es converteix així en un barri comercial i de negocis El port és molt important pel volum del seu tràfic El Weser permet l’entrada de grans vaixells i converteix la ciutat en dipòsit de productes ultramarins cotó, llana, tabac, arròs, fusta, minerals És un important nucli industrial indústries químiques, tèxtils,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina