Resultats de la cerca

Fill dde l’historiador  Emili Grahit Fou secretari de la comissió provincial de monuments de Barcelona i membre corresponent de l’Academia de la Historia Collaborà amb temes literaris i històrics al “Diari de Girona” i altres publicacions comarcals, i amb temes musicals i sardanístics en la revista Scherzando  1906-35 Entre les seves obres cal esmentar Gerundianes 1910, Recull sardanístic 1916, Errors populars 1922, Les campanes de Girona 1926, Una consueta de la catedral de Girona 1947 i La última guerra carlista en Gerona y su provincia 1956

Formà part del collectiu perpinyanès Emili Xatard És el fundador de la revista satírica El Fiçó  i collabora al Punt Catalunya-Nord Es mou entre la poesia, la narració i el periodisme També és autor de lletres de cançons Publicà tres reculls de narracions breus Xipotades 1995, Tot allò de viu que mai no ha viscut 2001, L’enivrement des senteurs, le charme bucolique, l’éventail des couleurs i altres històries imprescindibles 2004, i quatre reculls de poesia Quotidianitats 1992, Deport al cau 1993, Nou codi de la ruta 1994 i Boirines de Mesell 1997

El 1906 fundà el Club Espanyol de Jiu-Jitsu, en el qual es practicava també l’esgrima i la boxa El 1909 collaborà en la refundació de l’Espanyol, en fusionar el seu club amb l’equip de futbol capitanejat pel seu cosí Emili Sampere, l’X Sporting Club, i es constituí el Club Deportivo Español, que presidí uns mesos L’Espanyol tenia, per tant, un equip de futbol, seccions d’esgrima, boxa i jujutsu i una de recreativa dedicada al teatre Els anys quaranta formà part de la directiva del club, del qual era el soci número 1

Estudià medicina i ciències naturals a Leipzig Viatjà repetidament per la península Ibèrica i també per les Balears 1873 És autor de Zwei Jahre im Spanien und Portugal , 1847-49 Prodromus Florae Hispanicae 1861-80, en collaboració amb JLange, que és encara avui el recull florístic peninsular més complet Illustrationes florae Hispaniae Insularumque Balearium 1891-92, un suplement al Prodromus 1893 i, pòstumament, Grunzuge der Pflanzenverbreitung auf der iberischen Halbinsel ‘La distribució geogràfica de les plantes a la península Ibèrica’, 1896, que influí poderosament la geobotànica ibèrica…

Joan Alcover , en el seu poema La Balanguera, transformà el personatge de la cançó mallorquina en una mena de parca que fila el fil de la vida Amadeu Vives musicà aquest poema, que glossava els dos primers versos de la cançó, i que esdevingué, a partir de les interpretacions de l’Orfeó Català i d’Emili Vendrell, una cançó popular a tots els Països Catalans Identificat el personatge amb la pàtria, aquest cant ha estat adoptat com a himne patriòtic en moments que no ha estat possible de cantar-ne de més explícits El 1996 fou declarat himne oficial de Mallorca

Del 1961 al 1975 fou professor de laca a l’Escola Massana segons les tècniques tradicionals japoneses Féu exposicions personals a les galeries Arenyas 1925, Syra 1927 i a la Sala Parés 1932 Collaborà amb els escultors Granyer i AFerrant i amb els pintors Galí, Camps i Ribera, JCapdevila i EGrau i Sala El seu gran paravent La creació amb dibuix de FGalí obtingué la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, on figurava al pavelló d’Artistes Reunits Entre les seves altres peces majors cal esmentar el paravent El circ , amb dibuix d’Emili Grau Sala 1940

Vida i obra Alumne de la Institución Libre de Enseñanza i becat durant tres anys 1894-97 al laboratori ictiològic de Nàpols i a l’Institut Oceanogràfic de Mònaco, fou un excellent naturalista, preferentment geòleg, i catedràtic d’història natural a l’Institut de Girona 1897-1913 La seva recerca té dos vessants perfectament marcats la prehistòria i l’arqueologia Es dedicà activament a la prehistòria amb investigacions sobre el paleolític, que tant s’adeien amb la seva formació de naturalista i on feu destacades aportacions, sobretot pel que fa al conjunt de coves de Serinyà Las cuevas de…

Fundada el 1912 per un grup de cantaires de l’Orfeó Català, tenia per objectiu fomentar la pràctica de l’excursionisme i els esports de muntanya Entre els seus socis fundadors, que tenien el suport d’Ignasi Folch i Torres, hi havia Emili Vendrell, Emili Jové --president fins el 1933--, Jaume Jorba i Francesc Pi També ha estat al capdavant d’iniciatives de l’àmbit social, i organitzà els actes a favor dels damnificats per l’incendi de les Gavarres el 1928 i l’homenatge a Jacint Verdaguer celebrat al santuari de la Mare de Déu del Mont, el 1932 El 1917 s’inicià la…

Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, i catedràtic de literatura espanyola a l’Escola Universitària de la Universitat Jaume I La seva tesi doctoral, dirigida per Emili Giralt, tractà de la Demografía sanitaria a Castellón de la Plana 1973 Ha publicat diversos articles sobre aquest tema, entre els quals “Francisco Gavaldà y su memoria sobre la peste” Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura , 1971, “La demografía sanitaria de Castellón en el decenio 1843-1852” Actas del III Congreso Nacional de Medicina , 1971, “Terminología médica” Primer…

Té el seu origen en l’associació de veïns Es Terçons Es defineix com a nacionalista i progressista i defensor de la personalitat aranesa En les eleccions autonòmiques de 1984 obtingué 787 vots en les del Consell General d’Aran de 1991 obtingué 1478 vots 38,7% en les de 1995, 1305 vots 30,4% i en les de 1999, concorregué en coalició amb Gent d’Aran i el Partit dels Socialistes de Catalunya en el marc de la federació Progrés Municipal de Catalunya Obtingué 1311 vots 28,6% Els dirigents són Joan Nart president, Emili Medan secretari general i Francesc Boya secretari d’organització