Resultats de la cerca

Pertanyent a una pròspera família de comerciants, feu estudis de dret i el 1973 ingressà al cos de policia, on tingué càrrecs de comandament i es retirà el 1987 Aquest any creà una empresa de telecomunicacions que el convertí en la primera fortuna del país El 1994 s’incorporà a la política com a ministre d’Afers Estrangers fins el 1996 pel partit Phalang Dharma i vice-primer ministre 1996-97 en el govern de Chavalit Yongchaiyudh El 1998 fundà el seu propi partit, Thai Rak Thai TRT, que guanyà les eleccions del 2001, després de les quals esdevingué primer ministre d’un govern de coalició Des d…

Estudià arquitectura i enginyeria industrial i, gràcies al premi de fi de carrera en enginyeria 1944, anà als Estats Units com a delegat de l’Instituto Nacional de Industria INI i amplià estudis a Harvard i al Massachusetts Institute of Technology MIT, on obtingué un màster en administració d’empreses i enginyeria, i assistí a les classes magistrals d’Alvar Aalto, Walter Gropius i Le Corbusier De tornada a Catalunya 1947, acabà els estudis d’arquitectura i es doctorà Fou fundador, amb Josep Poal, de l’Institut d’Estudis Nord-americans 1951, del qual projectà la seu a Barcelona També fou…

Fou el darrer fill de l’emperador Leopold II i germà del seu successor, Francesc I, i arxiduc d’Àustria Els seus interessos en política foren pràcticament nuls, en part per la posició que ocupava en la línia successòria de la casa dels Habsburg Emprengué la carrera eclesiàstica i fou nomenat arquebisbe d’Olomouc, a Moràvia Gran amant de la música, a partir del 1803 es convertí en alumne de L van Beethoven, a qui admirava i a qui feu de mecenes Mantingué una relació molt estreta amb el compositor fins que aquest morí Beethoven, agraït, li dedicà un gran nombre d’obres, entre les…

Fill d’un financer, exercí d’advocat i, posteriorment, de recaptador d’impostos Protegí intellectuals com Voltaire i JJ Rousseau i músics com JF Marmontel i JPh Rameau A partir del 1731 celebrà freqüents concerts a la seva mansió parisenca, on l’orquestra que duia el seu nom es feu famosa per les seves excellents interpretacions Rameau la dirigí interpretant les seves pròpies composicions i les d’altres músics importants, tant francesos com italians Aquesta orquestra fou dirigida més tard per JW Stamitz i també per FJ Gossec La Pouplinière tocava l’orgue de maneta i la guitarra, i compongué…

Pertanyia a una família genovesa noble d’origen albanès provinent de Durrës i des de jove s’interessà per tot el que es relacionava amb el teatre El 1749 fou nomenat ambaixador de Gènova a Viena i el 1752 rebé el càrrec d’ajudant del comte Franz Esterházy, llavors director teatral a Viena, i quan aquest va dimitir, Durazzo quedà com a a únic director d’espectacles La seva gestió i les seves idees artístiques li comportaren l’enemistat d’algunes de les personalitats musicals de la Viena del moment, com ara el mestre de capella JA Reutter El 1760 fou nomenat cavagliere di musica , però hagué de…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, participà activament en la vida política balear durant els anys vuitanta en diverses opcions de centredreta Com a promotor cultural, fundà el Casal de Cultura i el Museu de Sóller 1958 Com a investigador, ha publicat diversos estudis sobre turisme i emigració dels mallorquins a Puerto Rico, és l’autor d’ El atlas de arquitectura naval de Don Juan Monjo , on es recreen diversos projectes de construcció d’embarcacions tradicionals, i collabora en el setmanari Sóller Està en possessió de la Medalla de Plata al mèrit turístic Entre les seves…

Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto 1914 i doctor per la de Madrid 1915, el 1916 obrí un despatx d’advo-cat a València i alhora s’encarregava dels negocis familiars, particularment de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies Actiu militant valencianista, al novembre del 1918 causà un gran escàndol quan en una reunió de “forces vives” a l’Ateneu Mercantil de València utilitzà el valencià per a expressar-se El mateix any es creà el partit Unió Valencianista Regional, proper a les tesis de la Lliga Regionalista Catalana i emparat per Lo Rat-Penati la Joventut Valencianista, dos dels…

Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya des del 1933, fou regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell 1933-39 El 1937 fou nomenat president de la Federació de Municipis Catalans En acabar la Guerra Civil Espanyola, després de passar pel camp de concentració d’Argelers, s’exilià a Xile, on fundà una empresa vinícola A Santiago fou membre del Centre Català i de l’Agrupació Patriòtica Catalana, i un dels fundadors de l’editorial El Pi de les Tres Branques El 1959 publicà a Mèxic el Cant a la ciutat obrera , sobre el Sabadell natal

Estudià a la Royal Academy of Music i fou violinista de la Royal Italian Opera en 1848-49 Home de múltiples interessos, al principi dels anys cinquanta del 1800 viatjà a Itàlia i estudià cant a Milà Debutà a Verona el 1854 amb el nom artístic d’Enrico Mariani Altra vegada a Londres, i després d’un rotund fracàs en la seva aparició durant una representació de Masaniello , decidí dedicar-se exclusivament a tasques empresarials Així, el 1861 produí al Lyceum Theatre l’òpera de G Verdi Un ballo in maschera , amb gran èxit de públic Al llarg dels anys assumí la direcció de diversos teatres el…

Fill del director d’escena del Covent Garden Augustus Harris, començà la seva vida professional amb la Companyia Mapleson com a director d’escena i productor Més tard, el 1879, treballà al teatre Drury Lane, on restà fins el 1894 A partir del 1888, i fins a la seva mort, dirigí el Covent Garden Mentre ell n’estigué al capdavant, les òperes, que fins llavors totes eren cantades en italià, començaren a interpretar-se en la seva llengua original, i el Covent Garden fou rebatejat amb el nom de Royal Opera House Contribuí notablement a la difusió de R Wagner