Resultats de la cerca
Es mostren 308 resultats
superòxid dismutasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la formació de peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada) a partir del radical superòxid segons la reacció: 2 O2 - + 2 H+→H2O2 + O2
.
Contribueix a l’eliminació de les espècies reactives de l’oxigen, que són tòxiques per a les macromolècules com els àcids nucleics i les proteïnes Hom ha descrit tres tipus de superòxid dismutasa el tipus coure-zinc-SOD, present només a les cèllules eucariotes amb algunes excepcions, el tipus manganès-SOD, present en bacteris i en extractes d’animals i plantes, i el tipus ferro-SOD, purificada a partir del bacteri Escherichia coli i de diversos organismes eucariotes
ARNpolimerasa
Bioquímica
Enzim de síntesi capaç de polimeritzar els ribonucleòsids trifosfats i formar poliribonucleòsids tot utilitzant com a motlle l’ADN (ARNpolimerasa depenent d’ADN) o l’ARN (ARNpolimerasa depenent d’ARN).
aconitasa
Bioquímica
Enzim del grup de les hidrases hidrolasa
) que catalitza les interconversions d’hidratació i deshidratació entre els àcids cítric, cis
-aconític i isocítric que es produeixen al cicle de Krebs.
La seva activitat màxima té lloc en presència de ferro bivalent i de cisteïna o glutatió reduït
Funció de les plaquetes. Coagulació de la sang
Anatomia humana
Les plaquetes tenen un paper fonamental en l’ he mostàsia , és a dir, el mecanisme que es desenvolupa per a interrompre l’hemorràgia consegüent a l’esquinçament d’un vas sanguini En aquest procés complex no solament intervenen les plaquetes, sinó també una sèrie de substàncies, moltes de naturalesa proteica, que circulen en el plasma o que es troben a l’interior de les plaquetes, anomenades factors de la coagulació , l’activitat dels quals és indispensable perquè s’aturi d’una manera eficaç la pèrdua sanguínia i es recuperi la indemninat del vas sanguini lesionat Una manca de plaquetes…
protrombocinasa
Biologia
Enzim activat pel sistema extrínsec de la coagulació que, juntament amb la plasmotrombocinasa, intervé en la segona fase de la coagulació, és a dir, en el pas de protrombina a trombina.
pepsinogen
Bioquímica
Precursor inactiu de l’enzim pepsina, secretat per la mucosa gàstrica, i activat per l’àcid clorhídric de les cèl·lules parietals de les glàndules gàstriques (dites oxíntiques), dóna lloc a la pepsina.
El seu pes molecular és de 42 500 daltons
tromboplastina
Bioquímica
Enzim provinent dels teixits (tromboplastina tissular) o del factor 3 de la sang (tromboplastina sanguínia) que, juntament amb altres factors de la coagulació, catalitza la formació de trombina a partir de protrombina.
pepsina
Bioquímica
Farmàcia
Enzim proteolític, aïllat per primera vegada per Northrop, que catalitza la hidròlisi dels enllaços peptídics que presenten un grup carbonil pertanyent a algun dels següents aminoàcids: fenilalanina, triptòfan, tirosina, leucina, aspàrtic o glutàmic.
Té un pes molecular de 32 000 daltons És secretat pel suc gàstric dels mamífers en forma d’un precursor inactiu pepsinogen, el qual precursor es converteix en pepsina mitjançant la seva pròpia acció catalítica autocatàlisi en presència de l’àcid clorhídric que conté el suc gàstric L’emprada en farmàcia es presenta en forma de pólvores o escates i ha de tenir, segons la farmacopea espanyola, un títol = 100 parts d’albúmina d’ou que pot digerir una part de pepsina les farmacopees anglesa i nord-americana admeten una pepsina concentrada de títol 2 500 o 3 000, respectivament Les pepsines de…
galactosèmia
Patologia humana
Malaltia hereditària recessiva que afecta els nadons i és deguda a la manca d’un enzim (la galactosa-1-fosfaturidil-transferasa), la qual cosa fa que la galactosa no es converteixi en glucosa.
Provoca retard en el creixement i retard mental, a més d’altres símptomes i inclusivament la mort si no és detectada a temps El tractament d’aquesta malaltia consisteix a suprimir la llet de la dieta
citrul·linúria
Patologia humana
Malaltia hereditària del metabolisme dels aminoàcids en què la manca de l’enzim arginosuccínicosintetasa no permet la degradació de la citrul·lina que s’acumula a la sang i s’excreta per l’orina.
El procés va acompanyat d’alteracions en el desenvolupament corporal i de retard mental