Resultats de la cerca
Es mostren 3083 resultats
estadi fàl·lic
Psicologia
Tercer estadi de l’evolució de la libido, segons S.Freud i la psicoanàlisi que comprèn el quart i cinquè anys de vida de l’infant.
Els impulsos sexuals s’estructuren sota la primacia dels propis òrgans genitals en una espècie d’autoerotisme
silúrids
Silúrids
© Josep Ferrús Sabaté
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels siluriformes, amb el cos bastant deprimit dorsiventralment, cap eixamplat, barbes molt desenvolupades, pell sovint nua, ulls petits, sense aletes dorsals o amb una sola aleta petita, l’anal grossa i les pectorals amb el primer radi espinós desenvolupat.
Depredadors, són propis de les aigües dolces d’Àsia i Europa L’espècie més característica és el sílur
gallet
Gallet
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes
, de la família dels capròids, que ateny uns 15 cm de llargària, amb el cos oval i lateralment comprimit, de color vermellós al dors i vermell argentat al ventre i amb la boca protràctil.
És una espècie batipelàgica que habita a la Mediterrània i és comuna a les costes dels Països Catalans
esteri
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les teleforàcies, lignícoles, coriacis, en forma de crosta més o menys adherida al substrat, d’himeni llis i d’esporada blanca.
L’espècie més comuna als Països Catalans és Shirsutum , de superfície superior tomentosa i d’un gris groguenc
Decàpodes d’aigua dolça: el cranc autòcton
Tot i que el cranc autòcton es troba en rius i rieres de característiques diverses, el seu hàbitat ideal són els cursos d’aigua calcaris, amb aigua durant tot l’any, sense contaminants ni processos eutròfics o anòxics, amb gorgs i amb microhàbitats i substrats heterogenis que ofereixen espais per al refugi diürn i hivernal i espais òptims per a alimentar-se i també amb una bona cobertura de vegetació de ribera, característiques que reuneix el tram de riu de la fotografia Gregori Conill La presència del cranc de riu autòcton Austropotamobius pallipes en cursos fluvials representa un valor…
localitat
Botànica
Indret concret on ha estat trobada o es troba una determinada planta.
La localitat clàssica és aquella d’on procedeix l’exemplar que ha servit per a descriure una espècie nova
estofat
Zoologia
Gènere de tunicats de la subclasse dels flebobranquis, de la família dels ciònids, que atenyen de 3 a 5 cm, tenen tòrax i abdomen i van proveïts d’uns 24 tentacles, aproximadament.
Els individus són transparents i formen colònies L’espècie Diazona violacea és molt corrent als litorals dels països catalans
L’expansió del visó americà a Catalunya
Mapa de consens resultat de la combinació de tres models predictius diferents per al visó americà Neovison vison a Catalunya En vermell es representen les àrees en què els tres models aplicats concorden en preveure una idoneïtat d’hàbitat superior a 0,5 rang 0 - 1 Les àrees grogues representen el mateix consens entre dos dels tres models aplicats Finalment, en verd les àrees en què només un dels tres models preveu una idoneïtat d’hàbitat superior a 0,5 Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona i Departament de Medi Ambient i Habitatge A Catalunya, els primers visons…
Estudis recents sobre la fauna d’amfibis
Més del 50% de les espècies d’amfibis conegudes s’han descobert durant els darrers tretze anys El nombre de tàxons d’aquest grup de vertebrats també s’ha anat incrementant, ja que cada vegada hi ha més investigadors que es dediquen a l’herpetologia i es disposa de tècniques d’estudi més perfeccionades, fet que possibilita la publicació d’un nombre d’estudis més elevat Dades dels autors El coneixement dels amfibis i els rèptils dels Països Catalans ha experimentat grans canvis, com també el d’aquest grup de vertebrats a escala mundial Ho reflecteix una dada molt significativa si l’any 1986 es…
tomòpter
Helmintologia
Gènere de poliquets errants de l’ordre dels nereidiformes, de la família dels tomoptèrids, amb el cos transparent, parapodis eixamplats en forma d’aletes i sense quetes, llargues antenes i segmentació interna molt reduïda, la qual cosa determina la presència d’una cavitat general.
L’espècie T&apsteini , d’uns 5-6 cm de llargària, és freqüent en el plàncton marí dels Països Catalans