Resultats de la cerca
Es mostren 520 resultats
funció de risc
Matemàtiques
Funció que constitueix un dels elements essencials en la teoria de la decisió estadística i que representa l’esperança matemàtica de la pèrdua L.
Donat un espai de probabilitat H , A , M i una variable aleatòria x a valors en ℝ k i dependent d’un h ∈ H amb funció de densitat f h , hom considera les funcions de decisió d que a cada vector x 1 , , x n de valors de n variables independents amb la mateixa llei de x , associen una decisió Així mateix, la funció de pèrdua L h, d mesura la pèrdua produïda quan l’estat h és dut a terme i la decisió és presa La funció de risc és definida aleshores mitjançant la fórmula Hi ha altres possibles definicions, una mica més complicades Cal fer notar que en la funció de risc la informació donada…
platicúrtic | platicúrtica
Matemàtiques
Dit de la corba representativa d’una distribució estadística que és més aplatada que la corba de la distribució normal (campana de Gauss, curtosi).
cartograma
Cartografia
Mapa de formes esquemàtiques i estilitzades en el qual hom dóna preferència a la informació estadística, presentada sovint en forma de diagrames i anamorfosis.
química física
Química
Ciència de natura interdisciplinària que pot ésser formalment considerada com una branca de la química i que estudia, des d’una perspectiva física, els fenòmens químics o d’interès per a la química.
L’objectiu fonamental de la química física és d’arribar a conèixer els fonaments teòrics dels fenòmens químics i les lleis que els regeixen La química física pot abordar els seus problemes tant des del nivell macroscòpic o fenomenològic com des del microscòpic o molecular L’eina de treball emprada en l’estudi fenomenològic és la termodinàmica, mentre que la mecànica i principalment la mecànica quàntica proporcionen el mètode per a abordar els problemes microscòpics El buit existent entre aquests dos nivells pot ésser omplert mitjançant l’ús de la termodinàmica estadística, la qual permet,…
Francesc Campderà i Camin
Historiografia catalana
Precursor dels estudis demogràfics i metge (vg. demografia històrica).
Vida i obra Estudià medicina a la Facultat de Montpeller amb una de les beques atorgades per la municipalitat de Girona gràcies a la fundació instituïda per Joan Bruguera L’any 1819 rebé el grau de doctor de la universitat provençal per la presentació del treball Prepositions de sémécologie générale Una vegada acabats els seus estudis, retornà a Lloret de Mar, on, a més d’exercir la seva professió, cultivà unes àmplies inquietuds intellectuals i científiques s’interessà per la botànica i fou soci corresponsal de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona elaborà un mètode per a l’…
Xavier Hernández i Creus

Xavier Hernández i Creus
© FC Barcelona
Futbol
Futbolista, més conegut com Xavi.
Centrecampista, fou seleccionat per al planter del Futbol Club Barcelona el 1991, i el 1998 passà a formar part del primer equip del club, amb el qual ha guanyat la Copa de Catalunya 2004, 2005 i 2007, el campionat de Lliga 1998-99, 2004-05, 2005-06, 2008-09, 2009-10, 2010-11, 2012-13 i 2014-15, la Supercopa d’Espanya 2005-06, 2006-07, 2009-10, 2010-11, 2011-12 i 2013-14, la Copa del Rei 2008-09, 2011-12, i 2014-15, la Lliga de Campions 2005-06, 2008-09, 2010-11 i 2014-15, la Supercopa d’Europa 2009-10 i 2011-12 i el Mundial de Clubs 2009-10 i 2011-12 Ha estat una peça clau de l’equip dirigit…
,
filtre adaptat
Filtre que, en un canal de comunicacions lineal i amb soroll blanc d’estadística gaussiana, proporciona la màxima relació senyal/soroll a la seva sortida.
nomenclàtor
Sociologia
Demografia
En demografia, font estadística que es distingeix per donar informació sobre qualsevol àrea habitable d’àmbit intramunicipal, clarament diferenciada i coneguda per una denominació específica.
El primer nomenclàtor publicat a Espanya data del 1858, i els posteriors s’han anat publicant coincidint amb els censos Es tracta d’una font poc coneguda, però inestimable per al coneixement detallat del poblament del territori
cibernètica
Electrònica i informàtica
Activitat científica que, segons Norbert Wiener, estudia la comunicació i el control en els animals i en les màquines.
Té essencialment un caràcter interdisciplinari, per tal com els sistemes de comunicació i de control són trobats pertot en la natura comportament animal, ecosistemes, psicologia i en el treball de l’home enginyeria, processos de fabricació automatitzats, comportament dels individus o dels petits grups La formalització cibernètica d’aquests sistemes unifica conceptes de diversos camps, i per això hi ha pocs especialistes en cibernètica, mentre que un gran nombre d’investigadors utilitzen els seus principis en llur treball Primàriament, la cibernètica és la ciència de construir, manipular i…
demografia
Sociologia
Ciència que té com a objecte l’estudi de la població.
Aquest és fet bàsicament des de l’aspecte quantitatiu, però l’estreta interdependència dels fets de població amb uns altres factors —econòmics, geogràfics, històrics, socials, psicològics— exigeix unes perspectives més àmplies de caràcter quantitatiu que fan que la tasca del demògraf tingui uns límits molt vasts i imprecisos La demografia com a ciència és recent, però l’interès pels fets de població és antic hom pot esmentar els censos militars i fiscals d’Egipte o de Roma, les utopies polítiques dels filòsofs grecs i les idees religioses dels pensadors cristians primitius Durant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina