Resultats de la cerca
Es mostren 8384 resultats
centre
Biologia
Zoologia
Estructura anatòmica que dirigeix o coordina determinades funcions, especialment nervioses.
Els centres nerviosos, situats a la substància grisa, són formats pels cossos cellulars de les neurones es troben a l’encèfal, a la medulla espinal i als ganglis simpàtics Hi ha centres nerviosos sensititus, als quals arriben els estímuls sensititus perifèrics centres motors, que emeten impulsos que arribaran a tot el sistema muscular i centres simpàtics, als ganglis simpàtics i agrupats generalment en plexes Al còrtex cerebral hi ha els centres destinats a funcions específiques de sensibilitat, de moviment, de coordinació, etc centre acústic, de Broca o del llenguatge, gustatiu centres…
imbricació
Electrònica i informàtica
Inclusió d’una estructura dins una altra de tipus semblant.
En particular, inclusió d’una subrutina o bloc d’instruccions dins una altra
sorosilicats
Mineralogia i petrografia
Subgrup del grup dels silicats, classificat segons la seva estructura.
S'uneixen dos, tres, quatre o més grups tetraèdrics SiO 4 pels vèrtexs els tres darrers formant anells tancats i aquests complexos de tetràedres formen unitats individuals enllaçades amb elles mateixes únicament per cations Els oxígens dels vèrtexs d’unió no tenen cap càrrega, i el complex posseeix la suma de càrregues dels oxígens dels vèrtexs que resten El beril Si 6 O 1 8 Al 2 B 3 n'és un exemple, amb anells de sis tetràedres de SiO 4
fantasia
Música
Peça instrumental d’estructura lliure o manllevada d’altres formes.
Sovint s’aparta de la conducció narrativa estàndard per evocar el caràcter d’una improvisació Originada durant el segle XVI, la fantasia fou durant el Renaixement una obra polifònica basada sobretot en el contrapunt imitatiu i que sovint incloïa passatges glossats, com a les fantasies de JP Sweelinck En aquesta època el terme fantasia i d’altres com ara ricercare , capriccio o toccata eren emprats per a anomenar obres molt similars L’expansió tonal pròpia del Barroc aportà a la fantasia l’ús de modulacions sobtades, enllaços consecutius d’acords de dominant -amb el consegüent…
fil·losilicats
Mineralogia i petrografia
Grup de silicats caracteritzats pel fet de tenir estructura laminar.
Són constituïts per tetràedres de SiO 4 4 - , amb els tres vèrtexs units amb els de llurs veïns formant capes de SiO 4 4 - En la forma més simple d’aquesta unió hom obté una xarxa plana hexagonal de SiO 4 4 - Dues d’aquestes capes es poden enllaçar per mitjà de cations, de manera que restin unides íntimament formant estrats, i aquests s’uneixen entre ells també per mitjà de cations, com en el cas del grup de les miques, o més senzillament per mitjà de molècules d’aigua, com en els minerals argilosos
calcona
Química
Estructura bàsica de la qual deriven, per substitució, els calconoides.
És una cetona amb insaturacions alfa i beta que conté el grup reactiu cetoetilènic –CO-CH=CH-
tela
Indústria tèxtil
Estructura feta amb fils entrellaçats que té una llargada i una amplada considerables i un gruix molt petit, especialment la feta amb lli o cànem, preferentment amb lligat de tafetà, de la qual és sinònim tela.
Hom anomena tela a dues cares el teixit compost de dos ordits i una trama tela a dues cares per ordit o d’un ordit i dues trames tela a dues cares per trama Un dels ordits o trames produeix efectes de color o de lligat en una de les cares de la tela, mentre que l’altre ordit o trama, els produeix a l’altra cara Ambdues cares, doncs, poden ésser diferents Hom dóna el nom de tela de batan a la napa La tela de sedàs és el teixit utilitzat en sedassos de molineria, per a fer els motlles d’estampació a la lionesa, etc Pot ésser metàllica amb fils de bronze o coure, de seda natural, amb lligat…
sarcoma
Patologia humana
Nom genèric dels tumors malignes del teixit conjuntiu i de sosteniment.
Microscòpicament tenen un color blanquinós i una consistència tova la superfície de secció és homogènia Segons l’estructura hom en pot distingir diferents tipus fibrosarcoma , d’estructura fibrosa, mixosarcoma , d’estructura mucosa, hiposarcoma , caracteritzat per l’emmagatzematge de greixos en les seves cèllules miosarcoma , d’estructura muscular, i reticulosarcoma , d’estructura limforeticular La clínica és variable segons l’òrgan afectat mamella, os, intestí, úter, teixit adipós, etc i l’evolució és la dels tumors malignes
estaquiosa
Bioquímica
Trisacàrid d’origen vegetal format per una estructura de galactosil sacarosa.
carboni tubular
Biologia
Química
Carboni en forma tubular, amb estructura semblant a la del ful·lerè.
Consisteix en un conjunt d’hexàgons replegat sobre si mateix Descobert per SD Iijima té un diàmetre d’entre 4 i 30 nm i pot contenir altres cilindres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina