Resultats de la cerca
Es mostren 1938 resultats
Jaume Cendrat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor de Barcelona.
La seva impremta és documentada del 1575 al 1600 Fou un dels impressors més actius del s XVI obres religioses, com La Introducción al símbolo de la fe 1585 i el Contempus mundi 1580 de Luis de Granada, el Flos Sanctorum 1586-88 d’Alonso de Villegas, i les dels seus contemporanis Diego Pérez de Valdivia i Martín de Azpilcueta gramaticals, com el Diccionari de Nebrija 1585, obres de Jaume Felip Gibert 1586, de Llorenç Palmireno 1587 o Pere Joan Nunyes 1589, i el De octo orationis partium d’Erasme 1591 històriques, com el De Catalonia de Francesc Calça 1588, i jurídiques, com les…
Michael Drayton
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Estigué al servei de la comtessa de Bredford, per a qui escriví Endmion and Phoebe 1595, i de sir Walter Aston La seva obra poètica assimilà els gusts i corrents literaris contemporanis The Harmonie of the Church 1591, The Shepher's Garland 1593, Idea's Mirror 1594 i Idea 1619 Són obres on es resumeix el seu concepte platònic de la poesia amorosa Escriví llegendes històriques The Tragical Legend of Robert, Duke of Normandy, 1607, i The Legend of Great Cromwell, 1607, poemes històrics Mortimeriados , 1596, i England’s Heroical Epistles , 1597 i obres satíriques The Owl , 1604,…
Manuel Pando Fernández de Pineda
Historiografia
Política
Polític i historiador.
Marquès de Miraflores i comte de Villapaterna Fou ambaixador d’Espanya a Londres 1834 i París 1838 Collaborà estretament amb Narváez durant el decenni moderat i fou, durant poques setmanes, president del consell de ministres 1846 i ministre d’estat en el govern de Bravo Murillo 1851 Després d’afiliar-se a la Unió Liberal fou president del consell 1863 Les seves obres històriques més importants foren Apuntes histórico-críticos para escribir la historia de la revolución de España desde el año 1820 hasta 1823 1834 i les Memorias para escribir la historia contemporánea de los siete…
Santa Llúcia (Vallbona de les Monges)
Art romànic
La capella de Santa Llúcia, avui sense culte, és situada en un indret aïllat, enmig d’uns camps de conreu, al sud-est del poble de Vallbona de les Monges Les dades històriques sobre aquesta capella són, ara per ara, força escasses Possiblement fou fundada durant els primers temps de les comunitats eremítiques dels voltants de Vallbona i és molt probable que fos utilitzada pel grup eremític del Sant Esperit Al segle XVIII, en allargar-se la nau de l’església, va desaparèixer la portada primitiva Saquejada per les tropes franceses l’any 1809, posteriorment fou convertida en cabana…
Sant Martí de la Tallada (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
El poble de la Tallada és situat a l’extrem meridional del terme municipal L’indret fou conquerit probablement a mitjan segle XI, quan es reprengué la repoblació de la Segarra Molt probablement en aquest mateix moment es fundà la seva església, sota l’advocació de sant Martí, de la qual no resten fins a l’actualitat referències històriques d’època medieval Aquesta església, inclosa dins el bisbat de Vic, fou visitada l’any 1685 pel bisbe de Vic Antoni Pasqual en aquell temps el poble tenia deu cases L’actual església de Sant Martí és un edifici d’estil neoclàssic, que no conserva…
Sant Cristòfol de Ribera de Cardós
Art romànic
Aquesta capella, que ja no apareix en la relació de capelles de la parròquia de Ribera feta pel visitador episcopal l’any 1758, és situada al marge esquerre del riu de Cardós, prop del poble de Ribera, en un terreny on hi ha un nucli d’enterraments segons les troballes efectuades No tenim notícies històriques d’aquesta església, de dubtosa filiació medieval, ateses les característiques de les restes conservades Tanmateix, la presència d’un nucli d’enterraments palesa un origen medieval que contribueix a complicar el panorama de la situació eclesiàstica de la Vall de Cardós en…
Richard Parkes Bonington
Pintura
Pintor anglès.
Deixeble del baró Gros a França 1820 i amic d’Eugène Delacroix A Venècia 1826 fou influït pels vedutisti setcentistes Pintor romàntic de paisatge i de petites escenes històriques i orientals, tingué una gran influència sobre la pintura del seu país i, sobretot, sobre la francesa Fou un gran aquarellista Rouen , abans del 1822, i Posta de sol al país de Caux , 1828, a la Wallace Collection de Londres i en els seus olis Vista del parc de Versalles , al Musée du Louvre de París hom observa una simplificació de les formes i un tractament del color que el fan un dels inspiradors més…
minorització
Lingüística i sociolingüística
Procés mitjançant el qual es tendeix a propiciar la substitució de la varietat recessiva d’una llengua per una altra de dominant.
La minorització lingüística és resultat d’una sèrie de pressions internes i externes degudes a les condicions històriques i socioeconòmiques, la política lingüística implementada i la interiorització de mecanismes psicosocials que restringeixen la vitalitat de la llengua recessiva i asseguren l’expansió de la dominant S'entén per minorització lingüística la situació en què una llengua, malgrat que pugui ésser parlada per la major part de la població autòctona d’un territori determinat, ocupa només una part minoritària dels usos i àmbits socials Aquest procés recessiu es dóna en…
celibat definitiu
Sociologia
Proporció dels components d’una generació que arriben als 50 anys sense haver estat mai casats.
És un indicador indirecte de la intensitat de la nupcialitat en una generació S'estableix el límit dels 50 anys perquè l’objectiu és mesurar el paper de la nupcialitat com a determinant de la fecunditat generacional, i la fecunditat és ja molt escassa passada aquesta edat John Hajnal fou el principal impulsor d’aquesta metodologia en les seves investigacions històriques En poblacions que no disposaven dels moderns mètodes anticonceptius, la nupcialitat estava sotmesa a un fort control social per tal de regular la natalitat i, en conseqüència, el ritme de creixement demogràfic…
Indaleci Castells i Oller
Historiografia catalana
Arxiver, cronista, polític i periodista.
Vida i obra Fou bibliotecari municipal de Valls des del 1918 Fundà els setmanaris La Actualidad , El Distrito i, el 1905, La Crónica de Valls En aquest últim, hi publicà més d’un centenar d’articles sobre la història de la seva vila, sovint amb els pseudònims Patrici de Valls i Marc Pons Fou diputat provincial i alcalde de Valls 1906-09 El seu germà Eduard realitzà algunes collaboracions històriques a la revista Cultura de Valls 1933-55 amb el pseudònim d’ Eco El seu fons personal es conserva a l’Arxiu Comarcal de Valls fons Impremta Castells Lectures MARTINELL, C L’Indaleci…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina