Resultats de la cerca
Es mostren 11988 resultats
Maria II d’Anglaterra
Història
Reina d’Anglaterra, d’Irlanda i d’Escòcia.
Filla gran de Jaume II i de la seva primera dona, Anne Hyde, fou educada dins el protestantisme Es casà amb Guillem d’Orange , i passà a residir als Països Baixos A conseqüència de la Revolució del 1688 fou proclamada reina pels seus drets hereditaris, mentre que el seu marit ho era per invitació del parlament Deixà el govern a mans del seu marit
Leopold II de Toscana
Història
Gran duc de Toscana (1824-48 i 1849-59).
Net de l’emperador Leopold II i fill de Ferran III, fou el més liberal dels sobirans d’Itàlia de l’època, i acordà una constitució als seus súbdits El 1848 hagué de fugir, puix que s’instaurà un govern provisional republicà Restablert el seu poder amb l’ajut d’Àustria, fou expulsat definitivament el 1859 És fill seu l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana
Amalric II de Jerusalem
Història
Rei nominal de Jerusalem (1197-1205) i de Xipre (Amalric I: 1194-1205).
Heretà del seu germà Guiu I de Jerusalem la senyoria de Xipre 1194 i es proclamà rei El 1197 fou nomenat rei de Jerusalem per raó del seu casament amb Isabel I, vídua de Conrad de Montferrat i d’Enric II de Xampanya Ajudat pel croats alemanys, prengué Beirut als sarraïns A la seva mort 1205, Xipre passà al seu fill Hug, i Jerusalem a la seva fillastra, Maria de Montferrat
Demetri II de Macedònia
Història
Rei de Macedònia (239-229 aC).
Net de Demetri I, derrotà, cap al 263 aC, el rei Alexandre II d’Epir, el qual expulsà de Macedònia Poc temps després, a fi de protegir els petits tirans del Peloponès de la Lliga Aquea, combaté a Etòlia, aliada de la Lliga, que vencé a Filàcia 233 aC S'alià amb el rei Agró d’Illíria per combatre l’Epir, que amenaçava Macedònia però, vençut per una invasió dels dàrdans, morí poc temps després
Danilo II de Montenegro
Història
Vladic de Montenegro (1851-52), primer gospodar de Montenegro (1852-60).
Membre de la dinastia Petrovič-Njegoš, succeí el seu oncle Pere II Sostingut pels russos, secularitzà el poder i atacà els turcs, que reaccionaren enèrgicament El 1856 Turquia hagué de cedir davant la intervenció austríaca i, al congrés de París 1856, Danilo decidí la independència de Montenegro amb l’ajut de Napoleó III Una expedició de càstig turca fou derrotada a Grahovo 1858 i el soldà hagué de cedir territoris Morí assassinat
Pipí II d’Aquitània
Història
Rei d’Aquitània, fill i hereu de Pipí I d’Aquitània.
Fou proclamat rei per alguns senyors aquitans en oposició a Carles el Calb, el qual el seu pare volia afavorir Estigué al costat del seu oncle Lotari, contra els altres dos oncles Lluís i Carles, a la batalla de Fontenoy 841, però Lotari l’abandonà quan els tres germans es posaren d’acord a Verdun 843 Poc després, Pipí, ajudat per Bernat de Septimània, es defensà a Tolosa contra els atacs de Carles el Calb fins a obligar-lo a retirar-se, tot i que Bernat havia caigut presoner i havia estat executat 844 El 845, pel tractat de Saint-Benoît-sur-Loire, Carles cedí a Pipí tot Aquitània llevat del…
Cristòfor II de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1320-26 i 1330-32) i duc d’Estònia (1303).
Fill d’Eric V, ajudà a destronar el seu germà Eric VI i el succeí el 1320, en canvi d’un pacte amb els bisbes i els nobles Trencà el tractat i intentà de sotmetre la noblesa, però fou vençut a Gottorp i destronat 1326 El 1330, des del Mecklenburg, tornà a Dinamarca, derrotà Valdemar III i recuperà la corona El 1331 la noblesa el tornà a vèncer i el regne fou fragmentat Cristòfor II fou empresonat i morí poc temps després
Guillem II de Bearn
Història
Vescomte montcadí de Bearn, Oloron i Gabardà (1223-29), fill del vescomte Guillem Ramon I de Bearn i de Guillema de Castellvell.
Es casà amb Garsenda de Provença, filla d’Alfons II de Provença i cosina de Jaume I el Conqueridor Fou un dels consellers més íntims d’aquest darrer monarca, el qual acompanyà en el setge de Peníscola i ajudà en la campanya contra Guerau IV de Cabrera, aspirant al comtat d’Urgell, i els seus partidaris els Cardona El seguí també a la conquesta de Mallorca aportà a l’empresa quatre-cents cavallers, i morí a la serra de Portopí, combatent els sarraïns
Guillem II de Sicília
Història
Rei de Sicília (1168-89).
Fill de Guillem I, el succeí sota la regència de la seva mare, Margarida de Navarra, fins el 1171 Era príncep de Tàrent des del 1157 Inicià una política d’expansionisme conflictes amb l’emperador Frederic I, atac a Egipte, intervenció a Bizanci de resultats infructuosos El 1186 féu la pau amb l’emperador, el fill del qual, el futur Enric VI, es casà amb la seva tia i hereva Constança Es casà 1177 amb Joana, filla d’Enric II d’Anglaterra
Conrad II de Sicília
Història
Rei de Sicília (1254-58) i de Jerusalem (Conrad III: 1254-68).
Duc de Suàbia Fill de l’emperador Conrad IV, fou desposseït 1258 del regne de Sicília pel seu oncle Manfred I d’Atenes Quan aquest fou derrotat i mort Benavent 1266 per Carles I de Nàpols , investit rei pel papa Climent IV, Conradí intentà de recuperar el seu regne per les armes, però fou derrotat per Carles a Tagliacozzo 1268 i executat Havia sollicitat ajut al seu cosí polític, el futur Pere II de Catalunya-Aragó, però la petició arribà massa tard
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina