Resultats de la cerca
Es mostren 3025 resultats
altesa
Història
Títol o tractament d’honor donat als prínceps i princeses.
Fou emprat pels reis de diferents països d’Europa fins al segle XVI, que fou substituït pel de majestat Llavors romangué per als infants i altres prínceps de la casa reial Modernament, salvades rares excepcions —casos de nomenaments de regents, per exemple—, el tractament d' altesa reial o imperial és donat generalment només als prínceps sortits de la línia directa i agnaticis d’un rei o d’un emperador el d' altesa sereníssima a llurs collaterals, als sobirans que no són reis, o als prínceps mediatitzats del Sacre Imperi, i el d' altesa illustíssima als membres de les cases…
Joan VIII Paleòleg
Història
Emperador bizantí (1425-48).
Fill de Manuel II , fou associat al tron de l’imperi el 1419 Per tal d’obtenir l’ajut dels llatins contra els turcs, que amenaçaven l’imperi, es mostrà disposat a restablir la unió de l’Església ortodoxa amb Roma Assistí personalment al concili de Ferrara-Florència 1438-39, acompanyat del patriarca Josep, de Bessarió i d’un bon nombre de bisbes Acceptà la unió proclamada a Florència per la qual cosa fou malvist al seu retorn, ja que els seus súbdits es negaren a acceptar aquesta unió Rebé ajut només de polonesos i hongaresos contra els turcs i fou derrotat per…
Una corona, dos sistemes polítics. 1479-1714
Els estats de la corona de Catalunya-Aragó, incorporats, des dels anys 1479, 1519 i 1580, a imperis confederats cada cop més grans, van mantenir els propis sistemes polítics les generalitats o, per exemple, el Consell de Cent de Barcelona fins al període de 1713-14 Seguint la llarga tradició d’unions matrimonials que podien significar federacions o unions de territoris com ara el casament, el 1137, del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV amb Peronella, l’hereva del regne d’Aragó, l’opció matrimonial del 1469 va tenir conseqüències polítiques deu anys més tard Mediterrània occidental vers el…
Gènova
Ciutat
Capital de la Ligúria i de la província homònima, Itàlia, entre els Apenins Ligurs i la mar Mediterrània.
Gènova s’eleva sobre els pendents de l’amfiteatre muntanyós que envolta el golf del seu nom, al fons del qual hi ha el port, el primer d’Itàlia i un dels més importants d’Europa, sortida a la mar de l’àrea industrial de la plana occidental del Po Els barris antics s’esglaonen per damunt del port, mentre noves àrees residencials s’installen encara més amunt La població s’ha incrementat, a causa de la forta immigració de 151 348 h el 1861 passà a 607 650 h el 1931 L’expansió urbana ha comportat l’annexió de nombrosos municipis veïns El centre de negocis s’estén entorn de la Piazza de Ferrari…
Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba
Història
Primer príncep de Maratea, comanador major de Montalbà a l’orde de Sant Jaume, mestre de camp general de l’exèrcit del Palatinat.
Era fill del tercer duc de Somma, Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba Assistí a l’atac de la Goleta, el 1612 Fou governador i capità general interí de Milà Serví a la guerra contra els holandesos Derrotà el marcgravi de Baden-Durlach a la batalla de Wimpfen 1622 i el duc de Brunsvic a la de Fleurus, el mateix any, defensant la causa de l’Imperi Assistí a la presa de Breda 1625 El 1630 fou creat príncep del Sacre Imperi a la dieta de Ratisbona Ambaixador extraordinari a París 1632, participà novament en les guerres de Flandes i del Palatinat fins el…
Manuel Filibert I de Savoia
Història
Duc de Savoia (1533-80).
Fill del duc Carles III El 1545 passà al servei de l’emperador Carles V, car França, rival de l’imperi, havia pres Savoia 1536 Lluità a Mühlberg 1547 i a Metz 1552 El 1553 fou nomenat cap de l’exèrcit imperial a Flandes i, més tard, lloctinent general dels Països Baixos Felip II l’en féu governador 1556 Com a tal derrotà França a Saint-Quentin 1557 i a Gravelines 1558 L’any 1559 recobrà el ducat i es casà amb la germana d’Enric II de França, Margarida de Valois, que aportà el ducat de Berry com a dot Abolí la servitud de la gleva als seus estats 1560, dels quals aconseguí, el…
Robert Arthur Talbot Salisbury
Història
Polític britànic conservador.
Fou secretari per l’Índia en els gabinets de Derby 1866-67 i Disraeli 1874-78 Ministre d’afers estrangers, s’ocupà de moderar l’expansionisme rus i, més tard, des del seu càrrec de primer ministre 1885, orientà la seva acció política cap al desenvolupament de l’imperi Britànic defensà la unitat búlgara enfront d’una Europa hostil annexà l’Alta Birmània a l’Imperi impulsà la colonització de l’Àfrica Kenya i Uganda, 1888 Zanzíbar, 1890 Nigèria i de l’Orient Mitjà Xipre, Egipte Durant el seu tercer ministeri hagué d’orientar-se cap a Europa, a cercar uns difícils acords…
Confederació del Rin

La Confederació del RIn
© fototeca.cat
Història
Unió política que agrupà, del 1806 al 1813, diversos estats alemanys.
Sorgí a conseqüència de la dissolució del Sacre Imperi, arran de la derrota d’Àustria a Austerlitz desembre del 1805 per les forces de Napoleó Inicialment, la Confederació era formada per setze estats alemanys, que constituïren així un instrument polític a les mans de Napoleó, el qual se'n declarà protector, hi firmà una aliança i se'n reservà la direcció de la política exterior i el comandament de les forces armades La submissió de la Confederació a l’imperi francès fou reforçada pels matrimonis d’Eugène de Beauharnais, cunyat de Napoleó, amb Augusta de Baviera, i…
ducat
Història
Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un duc.
El terme ducatus apareix en aquest sentit a començament del segle VII Al regne visigòtic, el ducat coincidia generalment amb l’antiga província romana del Baix Imperi, i havia estat sota la jurisdicció militar d’un dux Els ducats o províncies hispanovisigòtics foren sis Bètica, Cartaginense, Galècia, Gàllia gòtica o Septimània, Lusitània i Tarraconense Els ducats desaparegueren amb la fi del regne visigòtic Entre els longobards, el ducat designava simplement una circumscripció territorial Als regnes francs, a la Itàlia bizantina i a la Llombardia, els primitius ducats anaren…
Aquisgrà
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, al marge septentrional de les Ardenes.
És el centre comercial i industrial d’una conca minera que proporciona a la del Ruhr el combustible lignit per a la producció d’electricitat Ciutat fronterera amb Bèlgica i els Països Baixos, és el punt d’entroncament de la xarxa d’autopistes alemanya amb la d’aquests països És un dels principals centres tèxtils del país, especialitzat en llaneria, i compta també amb indústria mecànica agulles, vagons de ferrocarril, siderúrgica i química Centre cultural i d’ensenyament superior Rheinisch-Westfälische Technische Hochschule Durant l’Imperi Romà era una estació termal, anomenada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina