Resultats de la cerca
Es mostren 2245 resultats
Bernard Bosanquet
Filosofia
Filòsof anglès.
Fou un dels més destacats idealistes britànics d’inspiració hegeliana, sobretot en el camp de la lògica The Essentials of Logic , 1895 La seva orientació, però, fou més aviat ètica, i les seves obres, com Psychology of Moral Life 1897, trobaren una continuació pràctica en la seva collaboració a la London Ethical Society i a la Charity Organization Society Malgrat l’èmfasi posat en el paper de l’individu, tendí a donar al seu absolut un sentit místic, transcendent, de fusió indistinta del real, que no és pròpiament hegelià
desenvolupament postembrionari
Biologia
Procés de diferenciació i de maduració que transforma l’animal nounat en adult mitjançant una sèrie de diferenciacions de teixits i òrgans per a arribar a la maduresa sexual.
Pot ésser directe o indirecte, segons l’estadi assolit per l’individu a la fi de la fase embrionària Tenen desenvolupament directe els animals que, després d’un llarg període embrionari, durant el qual consumeixen les nombroses substàncies de reserva emmagatzemades en l’ou o bé provinents de la mare, neixen amb tots els caràcters morfològics dels adults i els manca solament la maduresa sexual Els animals amb ous pobres en vitellina neixen en forma de larva i els cal un desenvolupament indirecte , durant el qual presenten una sèrie de modificacions morfogenètiques metamorfosi
obesitat
Patologia humana
Acumulació excessiva de greix, que provoca un augment del pes corporal.
Malaltia crònica multifactorial, fruit de la interacció de factors genètics i ambientals, que es caracteritza per un excés de greix corporal teixit adipós L’índex de massa corporal IMC, o índex de Quételet, tot i no ésser el millor indicador d’adipositat, és el paràmetre recomanat per la majoria de societats científiques internacionals per a definir l’obesitat S’accepta com a punt de tall per a considerar un individu obès un valor d’IMC de 30 kg/m 2 o superior per a adults sans majors de divuit anys, sense incloure esportistes molt musculats ni embarassades L’obesitat es pot…
Els dermatoglifs
Genètica
Es denominen dermatoglifs els patrons o tipus de distribució dels solcs de la pell del palmell i els dits de la mà i de la planta del peu L’estudi dels dermatoglifs consisteix a analitzar els dibuixos característics que resulten de la impressió d’aquests solcs sobre una superfície, segons la disposició de les crestes cutànies i els solcs de flexió de la pell Aquests trets es desenvolupen cap al tercer mes de vida intrauterina i són determinats per factors genètics que segueixen un patró d’herència poligènica Els dermatoglifs són irrepetibles i específics de cada individu, per la…
metacognició
Educació
Consciència que una persona té dels seus propis processos mentals que intervenen en l’aprenentatge i que li permet d’autoregular-los.
Es tracta del coneixement dels processos que tot individu utilitza per aprendre, recordar, resoldre problemes o realitzar una activitat No només és un coneixement, sinó també una capacitat de planificar les estratègies i habilitats d’estudi que li cal utilitzar en cada situació, aplicar-les, controlar el procés i avaluar-lo per confirmar-lo o bé procedir a la seva modificació És, doncs, l’anàlisi del propi funcionament intellectual El psicòleg nord-americà JH Flavell és considerat l’iniciador del primer estudi sobre processos metacognitius en els joves El terme es difongué a…
L’ONU prohibeix la clonació humana
Medicina
L’Assemblea General de l’ONU aprova la Declaració Universal sobre el Genoma Humà i els Drets Humans, adoptada per la UNESCO el 1997 i impulsada per França El text condemna la clonació de cèllules per a la reproducció humana i regula els drets de l’individu davant de la investigació i la conducta dels científics El document no té força de llei, però obliga moralment al seu compliment els 186 països signants de la UNESCO, tot i que es té coneixement de diversos laboratoris nord-americans que treballen per aconseguir la clonació de cèllules humanes
saṃsāra
Hinduisme
Budisme
Transmigració incessant de l’ànima dintre el cercle de les existències (reencarnació).
Alguns el relacionen amb la idea vèdica de la set d’esdevenir pròpia dels deva, lligada a la funció regeneradora del sacrifici d’altres, més aviat, amb la llei del karma, segons la qual en l’individu hi ha tendències vāsana acumulades a través de les accions passades, idea implícita ja en la concepció vèdica de la reproducció dels poders de la mentida vṛta, pāṇi La formulació no apareix fins als Upaniṣad Més aterridor que l’infern, hom en parla com de la “gran por”, i les diverses escoles hindús i budistes assenyalen camins marga per a atènyer l’alliberament mokṣa nirvana
violació de domicili
Dret penal
Delicte consistent a entrar en un domicili sense autorització o a romandre-hi contra la voluntat del propietari o de l’inquilí.
El dret vigent a l’Estat espanyol inclou tant el delicte comès pel funcionari públic que penetra al domicili d’un súbdit nacional, o hi practica un escorcoll, sense autorització judicial o fora dels casos previstos per la llei, com el delicte comès per l’individu que penetra en un domicili o una dependència, habitat o no, o l’ocupa, contra la voluntat de l’amo La pena infligida al funcionari és d’una multa i de suspensió, amb penes addicionals si hi ha hagut robatori amb intimidació, vexació, etc, i la infligida a un particular pot arribar a l’arrest major
estructura
Psicologia
Interrelació entre el sistema o conjunt psíquic i els seus elements integrants.
La consideració dels fenòmens psicològics com a totalitat sorgí en reacció a l’atomisme vigent en la psicologia del s XIX que portava a les dicotomies individu-societat, psiquesoma, conducta-consciència, etc i fou establerta a partir de l’anomenada psicologia de la forma Gestaltpsychologie Hom parla, en aquest sentit, de l’estructura de la personalitat, de la situació, del camp psicològic, etc En psicopatologia, així mateix, hom tendeix a veure el quadre clínic —més enllà de la seva comprensió com a addició de símptomes aïllats— com un conjunt o sistema d’organització de…
Emili
Novel·la pedagògica (1762), en cinc llibres, de Jean-Jacques Rousseau.
L’autor hi exposa la seva concepció utòpica de l’educació dels infants al camp i lluny de la ciutat i de la societat, considerades corruptores, basada en la convicció que l’individu és naturalment bo i que la seva personalitat ha d’ésser respectada sempre pel preceptor Al llibre quart, el més famós, la visió de l’harmonia equilibrada de l’univers fonamenta un deisme contemplatiu La novetat de les idees de Rousseau provocà un gran escàndol el llibre fou condemnat a la foguera, i l’autor hagué de fugir a Suïssa, però l’obra ha tingut una gran repercussió
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina