Resultats de la cerca

En el jazz i altres músiques americanes es fa servir per estrofa

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1961, a partir del 1957 fou president del Jubilee Jazz Club, crític de Radio Nacional d’Espanya a Barcelona programa "Jazz Selección" i, des del 1960, assessor de la Jamboree Jazz Cava També a partir de 1957 s’integrà al Cineclub Monterols, i fou redactor en cap 1962-63 de la revista "Documentos Cinematográficos" amb José Luis Guarner Treballà com a creatiu de relacions públiques 1963-66 i de publicitat 1967-81 Després es dedicà a l’escriptura i a l’assessoria editorial, primer en el camp dels còmics, en el qual publicà una desena de…

S’inicià de petit en l’orquestra del seu pare, i tocà en les principals formacions americanes dels anys vint i trenta El 1937 entrà a l’orquestra de Louis Armstrong, collaboració que durà fins el 1940, any que creà la seva pròpia banda Influït per la música d’Armstrong, desenvolupà un estil personal que el dugué a ser considerat el trompetista més important dels anys trenta La construcció de línies melòdiques fluides el convertí, amb relació a l’instrument, en un pont entre la concepció jazzística clàssica i la moderna

Creà una orquestra l’any 1940 Autor de la important gravació Meets Kid Ory trombó i trompeta

El 1919 actuà a Londres Després recorregué els EUA i Europa, fins que 1949 s’installà definitivament a França, amb King Oliver i Duke Ellington Fou un dels millors clarinets dins l’estil Nova Orleans i un notable solista del saxòfon soprano, amb una interpretació molt expressiva i un vibrat lent

Debutà acompanyant la cantant Mammie Smith el 1919 El 1922 entrà a formar part de l’orquestra de Fletcher Henderson, on romangué fins el 1934, desenvolupant un estil que tingué una influència fonamental en els saxofonistes i músics de jazz en general De l’any 1934 al 1939 visqué a Europa, on tocà com a solista a moltes ciutats, acompanyat per grups locals La millor mostra d’aquesta època són els enregistraments que feu a París amb Django Reinhardt el 1937 El 1939, a Nova York, enregistrà la cançó Body and Soul , que tingué un gran èxit comercial i influí en altres músics, que…

Inicià la seva carrera com a acompanyant, i el 1956 edità el seu primer disc, New Jazz Conceptions Dos anys més tard entrà al grup de Miles Davis, si bé posteriorment actuà i gravà sobretot en trio Waltz for Debby , 1961, encara que també enregistrà peces per a piano sol Conversations with myself , 1963 i a duo amb contrabaix Intuition , 1974 Cal destacar així mateix el disc que feu acompanyant el cantant Tony Bennet el 1975 Evans fou un dels músics de jazz més influents de la seva generació, i ocupa un lloc preeminent entre els més admirats i imitats pianistes…

Fill de família protestant, amant del jazz i el blues , començà a cantar professionalment a quinze anys amb el grup de rhythm-and-blues Monarchs Però fins que creà el grup Them no començà a ser conegut, sobretot amb l’èxit Gloria , tot un clàssic del rock El 1968 inicià la seva carrera en solitari amb un disc que també marcà una fita en el món del rock , Astral Weeks , en què barrejava magistralment el jazz-rock i el folk celta L’eclecticisme ha estat la característica principal d’aquest cantant, compositor i intèrpret de nombrosos instruments Sempre rebutjà les…

Es crià prop de Nova Orleans i després a Minneapolis Estudià diversos instruments i formà part de l’orquestra familiar Al principi dels anys trenta, ja amb el saxòfon tenor, treballà a Kansas City, on formà part de les orquestres de Walter Page, Bennie Moten i Count Basie El 1934 treballà mig any a l’orquestra de Fletcher Henderson i el 1936 tornà amb Basie quan la seva orquestra debutà a Nova York Hi romangué fins el 1940 gravant Shoe Shine Boy , Lady Be Good , Every Tub , Jive at Five i Lester Leaps In , entre altres títols Després treballà amb el seu propi conjunt, amb el qual enregistrà I…

Durant l’extraordinari desenvolupament de la música popular als Estats Units es compongueren una gran quantitat de peces, i la demanda que assoliren les més populars generà la producció de versions El versionisme ha permès adaptar el material als múltiples àmbits d’actualització musical S’han escrit versions per a formacions més reduïdes, s’ha passat a instrumental material d’origen vocal, i en els contextos jazzístics s’han parafrasejat les melodies i s’ha improvisat sobre les seqüències harmòniques El repertori de la majoria dels estils jazzístics és constituït tant de peces compostes pels…