Resultats de la cerca
Es mostren 1178 resultats
Centro para la Difusión de la Música Contemporánea
Música
Centre adscrit a l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música, del Ministeri d’Educació i Cultura, creat a Madrid l’any 1985 amb l’objectiu de fer arribar la música actual a un públic més ampli i potenciar l’estudi i l’experimentació de les noves tendències musicals.
El CDMC dona suport als compositors espanyols mitjançant l’organització de concerts, tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, i periòdicament encarrega noves obres, que són estrenades al mateix Centre Des del 1987 és emplaçat al Centre d’Art Reina Sofia, on disposa d’un Laboratori d’Informàtica i Electrònica Musical LIEM-CDMC amb tot l’equipament necessari per a la producció musical Dirigit per Consuelo Díez, anualment organitza el Festival Internacional de Música Contemporània d’Alacant i participa en el Premi SGAE Joves Compositors i en el Concurs d’Obres Musicals per a Ràdio
Societat de Biologia de Barcelona
Entitat creada el 1912 per acord de l’Institut d’Estudis Catalans com a filial de la Secció de Ciències.
Els primers president i secretari foren APi i Sunyer i Jesús MBellido, i la primera reunió científica tingué lloc el 1913 Des d’aquest mateix any publicà els Treballs de la Societat de Biologia de Barcelona , dels quals aparegueren 16 volums el dissetè editat el 1938 fou destruït per les autoritats franquistes el 1939 Els principals collaboradors de la societat pertanyien al Laboratori Municipal del Parc i a l’Institut de Fisiologia El 1938 tingueren lloc les seves darreres activitats En foren presidents Jesús MBellido, RTurró, Pere González, Pere Domingo, Lluís Sayé i Leandre…
Eduard Vitòria i Miralles

Eduard Vitòria i Miralles
© Fototeca.cat
Química
Químic.
Ingressà en la Companyia de Jesús 1887, es llicencià en ciències físicoquímiques a València 1896 i es doctorà en química a Lovaina 1904 Fundà el Laboratori de l’Ebre, a Tortosa 1905, on investigà, dirigí tesis doctorals i feu publicacions importants, com un Manual de química moderna 1910, en castellà, que assolí catorze edicions, amb més de cent mil exemplars Fundà l’ Institut Químic de Sarrià 1916, que dirigí durant quaranta anys Fou president en dues ocasions de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1921 inicià la publicació de la revista de química Afinidad
Josep Vidal i Munné
Veterinària
Veterinari.
Deixeble de Ramon Turró, inicià l’especialització en bacteriologia al Laboratori Municipal de Barcelona Reeixí a descobrir noves vacunes per a les malalties contagioses del bestiar Dirigí l’Instituto de Biología Animal de Madrid, on fou catedràtic de la facultat de veterinària 1930-33 Tornà a Barcelona, on fou el primer president del collegi de Veterinaris de Catalunya fundà i dirigí La Veterinària Catalana 1934-36 Publicà treballs sobre immunologia i microbiologia, molts d’ells en català També publicà, entre altres, els llibres Divagaciones inmunológicas 1941 i La psicología de…
Francisco García-Valdecasas Santamaría
Medicina
Metge andalús.
Es doctorà a Madrid el 1935 i treballà en el laboratori de fisiologia de Juan Negrín Amplià estudis a Göttingen, amb HRein Fou catedràtic de farmacologia de la Universitat de Barcelona 1940-80, de la qual fou rector 1965-68 en moments de tensió en què aplicà una política inflexible que el dugué a expedientar nombrosos professors i estudiants Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1966, fundador de l’Escola Professional de Farmacologia Clínica i autor d’un tractat de Farmacologia experimental, treballà principalment en el camp de la psicofarmacologia, de la qual…
Jacques Arsène d’Arsonval
Física
Metge i físic francès.
Féu les seves primeres experiències sobre la calor animal i els efectes de l’electricitat en els teixits vius en el laboratori de Claude Bernard 1874 Per fer les mesures inventà alguns aparells molt delicats com el galvanòmetre de reflexió de bobina mòbil que porta el seu nom Es dedicà fonamentalment a l’electrofisiologia i fou un precursor de l’electroteràpia Inventà el tractament conegut per arsonvalització , pràctica clínica consistent a sotmetre la zona malalta als efectes d’un camp electromagnètic altern d’alta freqüència per tal d’aconseguir una millor irrigació sanguínia,…
gradeta
Estri de laboratori per a col·locar-hi drets els tubs d’assaig i els d’hemòlisi.
tioglucosa àurica
Alimentació
Compost de glucosa, or i sofre que indueix els animals de laboratori a menjar en excés.
És emprat en els estudis dels mecanismes reguladors de la fam i la sacietat
abductor | abductora
Química
Dit dels tubs que en els aparells de laboratori recullen els gasos despresos en una reacció.
febre tifoide
Patologia humana
Malaltia infecciosa deguda al bacil d’Eberth, transmesa per l’aigua i els aliments i també per contagi directe.
Anatomicopatològicament, es presenten unes ulceracions intestinals, sobretot en el pla de les plaques de Peyer i dels follicles tancats dels budells Clínicament, després d’un període d’incubació d’una setmana a tres setmanes, s’inicia amb cefalàlgia, astènia i hipertèrmia lleu, que va en augment Aquesta hipertèrmia va acompanyada de bradicàrdia relativa, pols dícrot, calfreds, mareigs, vòmits, etc Hi ha una hepatosplenomegàlia i apareix a vegades la rosèola tífica Les dades de laboratori més importants són una leucopènia, amb discret augment de la VSG La prova diagnòstica més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina