Resultats de la cerca

Situada al bosc de can Marquès, dominava una zona de la vall de Tenes, sobre el torrent de Can Canyelles És documentada per primera vegada el 1072 Fou residència del llinatge dels Riudeperes, principals senyors feudals de Canovelles a l’edat mitjana A causa d’un incendi fou abandonada durant la primera meitat del segle XV Se’n conserva, en estat de runa, la torre circular i part dels murs de la casa Fruit dels treballs arqueològics realitzats a partir del 1993, es recuperà un important aixovar domèstic i equipament militar, conservats al Museu de Granollers

Resta part d'un mur de 3,3 m d'alt per 8,2 m de llarg El castell, documentat des del 960, fou del llinatge dels Cervelló i el 1226 passà, per llegat de Guerau Alamany de Cervelló, al domini del monestir de Santes Creus el 1311 se signà un conveni entre l’abat i Pere de Tous per a definir els límits dels respectius castells Els Cervelló havien fet bastir la capella de Sant Miquel que consagrà el bisbe i abat Oliba el 1043 Prop hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Roqueta

Segon fill d’Antoni de Cardona i de Luna, virrei de Sicília, i d’Elionor de Villena Amb el seu germà Pere, comte de Collessano, serví el rei Alfons IV a Itàlia Tots dos caigueren presoners a Ponça, juntament amb el sobirà 1435 Més tard es distingí a la batalla de Sessano 1444 Establert a Sicília, s’hi casà amb Caterina de Peralta, baronessa de Chiusa Fou fet comte de Reggio i mestre justicier de Sicília 1451-52 El seu llinatge fou continuat pel seu fill Antoni de Cardona i de Peralta Lleonard de Sors li dedicà una llarga composició elogiosa

Del llinatge dels Besora, posseïa els castells de Besora i els pròxims de Curull i Torelló, el de Montbui del Vallès, el de Port de Barcelona, el de Paladalmalla a Montornès, el d’Eramprunyà, el de Cubelles i molts altres béns al Vallès i a la Cerdanya Es casà amb Guisla i amb Aurícia, la qual li sobrevisqué Deixà tres filles Guisla, l’hereva, es casà ~1032 amb Mir Geribert d’Olèrdola Ermengarda, amb Albert i Ermessenda Una bona part dels seus béns passaren al seu gendre Mir Geribert i al seu net Gombau de Besora

Consta el 1004, juntament amb el seu pare Oriol, com un dels pròcers del comtat de Besalú Es casà amb Adelaida, filla d’Oliba Cabreta i germana dels comtes Guifré II de Cerdanya, Bernat I Tallaferro i Oliba, bisbe i abat El 1020 assistí a Ripoll a l’enterrament del seu cunyat Bernat I Tallaferro, que el féu marmessor del seu testament El 1024 féu consagrar per Oliba l’església de Sant Martí d’Ogassa, que ell havia fet reedificar Fou pare d’Arnau Joan i Berenguer Arnau, senyors d’Ogassa i Sales de Llierca, i tronc del llinatge dels Sales

Com altres castells del rodal, aquesta fortalesa va pertànyer a la família Anglesola Així apareix en el testament de Bernat d’Anglesola de 1182 En els fogatjaments del segle XIV el terme de Miralcamp encara consta a mans del mateix llinatge Una notícia de 1462 informa que el comte Hug de Cardona va entrar a la vila i el castell de Miralcamp, d’on s’emportà cap a Bellpuig dotze rossins i altre bestiar gros i robes Més endavant Miralcamp va passar a altres senyors El 1831 la localitat era dels Medinaceli, com a marquesos d’Aitona

Rei en un acte d’homenatge envoltat de membres de l’oligarquia política, Llibre Verd , segle XIV AHC / RM La limitada participació d’alguns estaments ciutadans en el poder municipal no va impedir la profunda penetració social de les institucions entre la població urbana L’interès que aquestes despertaren es pot percebre a través del seguiment dels llinatges patricis La seva densa vida política fou possible gràcies al suport d’amplis sectors ciutadans i menestrals A l’edat mitjana, l’exercici del poder era restringit a l’elit que canalitzava totes les aspiracions i les inquietuds econòmiques i…

El lloc existia ja el 1063 i formava un petit domini centrat en el castell de Pinós, que donà nom a l’important llinatge dels Pinós La parròquia de Sant Pau ja existia el 1169 és un edifici romànic, ampliat amb capelles laterals i modificat el 1618 amb un portal nou i campanar de torre Fou sufragània de Sant Martí de Merlès entre els s XIV i XIX Tenia 9 famílies el 1686 Recobrà la independència el 1878 Té dins el terme la capella de Santa Maria de Pinós o de Ginebret, situada prop de l’antic castell de Pinós o torre de Ginebret

De façana orientada cap a migdia i coberta a doble vessant perpendicular, posseeix un pati tancat al davant L’accés a la casa és a través d’un arc de mig punt dovellat A la primera planta hi destaca la finestra central d’arc conopial Documentada des del segle XIV, fou un destacat centre d’activitat econòmica baixmedieval molt vinculat a l’àrea d’influència del terme parroquial de Santa Justa de Lliçà d’Amunt Els seus estadants, els Marquès, pagesos emfiteutes, engrandiren els seus dominis i arribaren a tenir en règim emfitèutic el casal d’Olivet , casa forta principal de…

La grandesa d’Espanya li fou annexada pel rei arxiduc Carles III 1708 al seu besnet i quart titular, Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill Passà als Melzi, comtes Melzi, als Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos, comtes de Guendulain, i als Álvarez de Toledo, comtes de Vila Paterna La baronia d’Erill , que tenia com a centre el castell d’Erillcastell Alta Ribagorça, havia estat posseïda, almenys des de la fi del segle XI, pel llinatge homònim Erill Al segle XVI el comtat comprenia les valls de Boí, de Viu, de Manyanet i Fosca i la Ribera oriental de la Noguera Ribagorçana,…