Resultats de la cerca
Es mostren 2294 resultats
Yaḥyà ibn Ismā‘īl ibn Yaḥyà al-Qādir
Història
Senyor de la taifa de Toledo (1075-85) i de la de València (1085-92).
Net i successor d’al-Ma'mūn, en ésser Toledo lliurada a Alfons VI de Castella, aquest li arreglà l’entronització a València, on s’imposà als partidaris de Yūsuf ibn Aḥmad al-Mu'tamin , amb l’ajut d' Álvaro Háñez Les seves arbitrarietats, els alts imposts que suposava el manteniment de la mainada cristiana d’Háñez i el temor dels valencians que lliurés la ciutat a Castella provocaren la seva destitució, la proclamació del cadi ibn Ǧaḥḥāf i la caiguda de València a les mans del Cid
Greenock
Ciutat
Ciutat i port del comtat de Strathclyde, Escòcia.
És situada a la riba dreta del Firth of Clyde, al NW de Glasgow Durant la Segona Guerra Mundial esdevingué base de les forces franceses lliures, i fou gairebé destruïda Amb l’activitat portuària s’hi desenvolupà una indústria important construccions navals, maquinària i indústria tèxtil de la llana, que el darrer terç del segle XX ha cedit el lloc als serveis i, especialment, al sector informàtic complex d’IBM El 1821 assolí 81 123 h Des d’aleshores, el declivi de la població ha estat lleu però constant
Partido Laborista Nacional
Partit polític
Partit fundat per Eduard Aunós a Barcelona a l’abril de 1930, al marge dels monàrquics de la Unión Monárquica Nacional.
Es declarà accidentalista i corporativista Reuní persones lligades amb la Dictadura i militants dels Sindicats Lliures Mariano Puyuelo, Luis del Valle i Rafael Sánchez Mazas Proposava “la defensa de los núcleos e intereses profesionales del país, tratando de recoger la obra que la dictadura habría realizado en este sector de actividades, aunando los intereses económicos y productores a través de organizaciones corporativas y económicas” El Centro Laborista de Barcelona quedà constituït a l’abril de 1930 sota la presidència de Josep M Roig, que a l’octubre fou substituït per…
quasipartícula
Física
Construcció teòrica emprada en la física de l’estat sòlid per tal de descriure les excitacions entre partícules individuals dins un conjunt d’electrons interactuants (líquid de Fermí).
Hom anomena aquestes interaccions quasipartícules i existeix una correspondència biunívoca entre elles i les excitacions individuals en un gas d’electrons lliures hom pot imaginar una quasipartícula com una partícula normal que va acompanyada d’una boira de distorsió dins el gas d’electrons Actualment el concepte de quasipartícula s’ha generalitzat per tal de descriure no tan sols certes excitacions en sistemes d’electrons, sinó qualsevol excitació dels sistemes formats per moltes partícules interactuants, com per exemple molts electrons en un sòlid, però també molts àtoms en un…
magistrat | magistrada
Història
A l’antiguitat clàssica, persona que ostentava un càrrec públic.
A les ciutats gregues, aquests càrrecs eren propis dels ciutadans lliures, i llur distribució era efectuada per mitjà d’elecció o de sorteig A Roma, en un principi, només els patricis pogueren ostentar magistratures, però posteriorment les assoliren altres ciutadans plebeus Hi havia els magistrats ordinaris, elegits anualment o per un període determinat, i extraordinaris, nomenats únicament en determinades circumstàncies Hom distingia també entre magistrats majors cònsols, dictadors, pretors, magistri equitum , que tenien dret als feixos feix, i magistrats menors edils curuls, qüestors i…
carbonil
Química
Radical bivalent positiu C = O, que pot ésser considerat com a derivat de l’àcid carbònic per pèrdua de dos grups OH.
El clorur de carbonil, COCl 2 , és el fosgen , i l’amida, CONH 2 2 , és la urea Els halurs de carbonil són obtinguts per síntesi entre el monòxid de carboni i els halògens lliures sofreixen fàcilment hidròlisi i amonòlisi i donen halur d’hidrogen i, respectivament, diòxid de carboni o urea En tots els composts de carbonil, COX 2 , la distància C—O és més llarga que la del doble enllaç C=O, i la distància C—X, més curta del que correspon a un enllaç simple cal considerar, doncs, aquests composts com a híbrids de ressonància, segons
conducció
Construcció i obres públiques
Conjunt dels conductes i accessoris que, disposats adequadament, constitueixen una instal·lació lineal o una xarxa per al transport i la distribució d’un fluid.
Segons la pressió que exerceix el fluid en el conducte, hom distingeix les conduccions lliures , generalment formades per canals, túnels, tubs, etc, en les quals un pendent mínim, constant per a tots els punts del seu recorregut, permet la circulació del fluid per gravetat, i les conduccions forçades , normalment canonades, en les quals el fluid circula a pressió passant per canvis de pendent i sifons, mitjançant l’acció d’una bomba com en els oleoductes, les calefaccions, etc o l’acció de la gravetat, produïda per un fort desnivell com en la distribució de les aigües potables
El centredreta catalanista no independetista es reuneix a Poblet
Un centenar de dirigents del catalanisme no independentista de centredreta es reuneix al monestir de Poblet per plantejar noves vies per superar el conflicte actual entre Catalunya i Espanya Entre altres, hi prenen part militants destacats del PdeCAT com Marta Pascal, Lluís Recoder i Carles Campuzano Aquesta trobada ve precedida 18 de setembre per una altra en què es reuneix un grup de tendència similar que agrupa exmilitants de CDC o del PDeCAT que han format organitzacions com la Lliga Democràtica, Lliures o Convergents, amb noms com l’exconseller Germà Gordó o l’exdiputat al…
gladiador

Gladiadora romana conservada al Museu Arqueològic d’Hamburg
© Alfonso Mañas
Història
Lluitador professional en els jocs als amfiteatres romans.
Els gladiadors eren generalment esclaus o presoners de guerra condemnats també hi havia lliberts i homes lliures en una proporció mínima Lluitaven en parelles o en grup N'hi havia de diferents classes, i es distingien per l’armament que utilitzaven reciari , que portava xarxa i trident, mirmilló, dimachaerus , etc Les lluites de gladiadors es difongueren per les ciutats itàliques i per l’Orient hellenitzat, bé que no arrelaren a Grècia, i tingueren el favor del públic, fins i tot dels homes illustrats, durant l’època imperial En alguna ocasió, els gladiadors es revoltaren, com en…
Pierre de Bois-Guillebret
Economia
Història del dret
Magistrat i economista francès, precursor dels fisiòcrates.
Denuncià l’estat de l’economia francesa relacionant els errors de l’administració i de la política industrialista de Colbert amb la misèria regnant Propugnà la consolidació i la reducció dels imposts en un delme únic del 10%, així com la disminució de traves i d’imposts interiors, tot per tal d’impulsar, mitjançant la reinstauració de l’"ordre natural”, l’agricultura i la creació d’excedents exportables, malgrat que era contrari a les importacions lliures Publicà Le Détail de la France 1697 —ampliat el 1712 amb el títol de Testament politique du maréchal Vauban — i Factum de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina