Resultats de la cerca
Es mostren 561 resultats
Aventuras de Taxi Key
Cinematografia
Pel·lícula del 1959; ficció de 70 min., dirigida per Albert Gasset i Nicolau, Arturo Buendía, Joan Fortuny i Mariné.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Nacional Films Española Producciones Mezquíriz Miguel Mezquíriz Eraso ARGUMENT Basat en els relats radiofònics de Luis G de Blain GUIÓ LG de Blain i J Fortuny FOTOGRAFIA Joan Fortuny blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Ramon Matheu MUNTATGE A Gasset MÚSICA Frederic Martínez i Tudó INTERPRETACIÓ Ricard Palmerola Taxi Key, Inés Alma Nora "La mano cortada" MA Palmer Adelina Fonseca, José Torres Basilio, Jorge G Díaz Federico, Marta Fàbregas Micaela "Sombras de un sueño" Marta Flores Sra Everard, Joan Velilla Federico Everard, Lluís Padrós dr Marshal "La…
Carol López
Teatre
Escriptora i directora.
Llicenciada en dramatúrgia i direcció escènica per l’Institut del Teatre de Barcelona Ha impartit seminaris de creació d’un espectacle a Bogotà, Colòmbia 2009 i a Caracas, Veneçuela 2008 Docent en diversos centres Institut del Teatre de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Obrador de la Sala Beckett, Eòlia, ESCAC, ha estat directora artística de la Sala Villarroel 2010-13 Treballà com a ajudant de direcció de Mario Gas a El criat , de R Maugham 2000, i en diversos muntatges d’Àlex Rigola, com ara Un cop baix , de R Dresser 2000, Titus Andrònic , de W Shakespeare 2000 i Suzuki I i…
Manos sucias
Cinematografia
Pel·lícula del 1957; ficció de 92 min., dirigida per José Antonio de la Loma Hernández.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PECSA Films Josep Carreras i Planas, Barcelona, Galatea Films Milà ARGUMENT I GUIÓ JAde la Loma FOTOGRAFIA Cecilio Paniagua blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Joan Dotras i Vila, Robero Nicolosi, Mario Gangi INTERPRETACIÓ Amedeo Nazzari Miguel, Katia Loritz Teresa, Francisco Piquer Andrés, Umberto Spadaro Valero, Lidia Alfonsi Pilar, Carles Lloret Juan, María Martín l’amiga de Juan ESTRENA Barcelona, 20111957, Madrid, 04041958 PREMIS Círculo de Escritores Cinematográficos 1957 millor guió…
Estambul 65
Cinematografia
Pel·lícula del 1965; ficció de 115 min., dirigida per Antonio Isasi-Isasmendi Lasa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Isasi Barcelona, CCM Roma, Edie París ARGUMENT Giovanni Simonelli, Nat Wachsberger GUIÓ Lluís Josep Comeron, AIsasi-Isasmendi, Jordi Illa FOTOGRAFIA Joan Gelpí Eastmancolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Georges Garvarentz SO Celestino Barba INTERPRETACIÓ Horst Buchholz Tony, Sylva Koscina Kelly, Gustavo Re Brain, Gerard Tichy Hansi, Ángel Picazo l’inspector Mallouk, Mario Adorf Bill, Umberto Raho el professor Pendergast, Klaus Kinski Schenk, Álvaro de Luna, Agustín González, Luis Induni, Jorge…
Joan Gelpí i Puig
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida L’any 1950 muntà un laboratori de fotografia d’afeccionat que abandonà al cap de tres anys per dedicar-se a la foto fixa de cinema Entrà a treballar com a operador a l’Emisora Films, on aprengué l’ofici al costat d’Ignasi F Iquino i del seu cunyat Antonio Isasi-Isasmendi, per a qui feu de segon operador en La mentira tiene cabellos rojos 1960 Després de participar en més d’una trentena de films, com A tiro limpio 1963, Francesc Pérez-Dolz, arribà a director de fotografia amb el llarg Los felices 60 1963, Jaime Camino, premi a la millor fotografia del Círculo de Escritores…
Ricard Figueras i Marco
Cinematografia
Productor.
Vida Titulat per l’EMAV, exercí com a cap de producció a Serenata a la claror de la lluna 1978, Carles Jover i Josep A Salgot Los fieles sirvientes 1979 i La plaça del Diamant 1981-82, tots dos de Francesc Betriu El vicari d’Olot 1980-81, Ventura Pons i Interior roig 1982, Eugeni Anglada Després intervingué com a productor executiu a Karnabal 1985, Carles Mira i Comediants Laura a la ciutat dels sants 1986, Gonzalo Herralde Massa vell per morir jove 1988, Isabel Coixet Ho sap el ministre 1991, Josep Maria Forn i La ciutat dels prodigis 1998-99, Mario Camus Amb la marca Films…
Salvador Torres i Garriga
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Oncle del també director de fotografia Ricard Albiñana i fotògraf especialitzat en color, treballà en la revista "Popular Films" i entrà al món del cinema un cop acabada la guerra civil com a foto fixa Ascendí fins a segon operador en La culpa del otro 1942, Ignasi F Iquino i collaborà habitualment amb el primer operador Emilio Foriscot Debutà a Embrujo 1947, Carlos Serrano de Osma i el mateix any i amb el mateix realitzador dirigí la fotografia de La sirena negra , i inicià l’excellent Vida en sombras 1947-48, Llorenç Llobet i Gràcia, tres de les produccions més singulars de la dècada…
heldentenor
Música
Terme alemany que significa tenor heroic.
Veu de tenor robusta, de timbre brillant i de resistència poc habitual, particularment adequada per als papers heroics wagnerians Fou una manifestació extrema de la nova veu de tenor dramàtic que aparegué en la grand opéra francesa a mitjan segle XIX, en òperes com Robert le Diable , de G Meyerbeer, i Benvenuto Cellini , d’H Berlioz, tot i que aquest tipus de tenor robust ja començà a ser requerit des del final del segle XVIII en òperes com Fidelio , de Beethoven Lauritz Melchior , el heldentenor més important del segle XX, Wolfgang Windgassen, Jon Vickers i Peter Hofmann han estat alguns…
Cristina Peri Rossi
Literatura
Escriptora uruguaiana.
Exercí la docència, a l’Uruguai, i el periodisme abans de dedicar-se plenament a la literatura Publicà la seva primera obra el 1963, Viviendo , una recopilació de contes, a la qual seguiren una segona del mateix gènere, Los museos abandonados 1968 i la novella El libro de mis primos 1969 Amb l’establiment de la dictadura militar, el 1972 marxà de l’Uruguai i s’establí a Barcelona, encara que entre el 1974 i el 1975 s’exilià a París Des del 1975 resideix a la Ciutat Comtal Entre la seva extensa producció literària cal destacar també les novelles La nave de los locos 1984, La última noche de…
Enrico Letta

Enrico Letta
© Moncloa
Política
Polític italià.
Llicenciat en dret i doctorat en dret internacional 1987 per l’Escola Superior de Santa Anna de Pisa Inicià la carrera política en la Democrazia Cristiana Partito Popolare Italiano, PPI, després de la crisi del 1994, de les joventuts europees del qual fou secretari en 1991-95 En 1996-97, dins de la coalició de govern de centreesquerra L’Ulivo, tingué càrrec al Ministeri de Finances, i el 1998 fou designat ministre per a les polítiques comunitàries i posteriorment d’Indústria 1999-2001 en els governs de Massimo d’Alema i Giuliano Amato respectivament L’any 2002 passà del PPI al partit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina