Resultats de la cerca
Es mostren 371 resultats
Fol·licles pilosos i pèls
L'estructura on s'elabora el pèl, el fol·licle pilós, es compon d'elements del teixit epidèrmic invaginats en el derma. Aquest esquema d'un tall longitudinal i un tall transversal d'un fol·licle pilosebaci permet de diferenciar-ne tots els components: 1, epidermis; 2, derma; 3, tija pilosa; 4, bulb pilós; 5, papil·la fol·licular; 6, matriu germinativa; 7, beina limitant externa; 8, beina radicular interna; 9, capa externa de Henle; 10, capa mitjana de Huley; 11, cutícula de la beina interna; 12, cutícula del pèl; 13, escorça del pèl; 14, medul·la del pèl; 15, melanòcits; 16, múscul erector del pèl; 17, glàndula sebàcia; 18, conducte excretor de la glàndula sebàcia
Joan Fors
Anatomia humana
La pell és recoberta de pèls , que són unes excrescències filamentoses i flexibles que es localitzen a l’exterior de l’epidermis i es disposen en un sentit oblic en relació amb la superfície de la pell L’estructura en què s’elabora el pèl és el follicle pilós , format per teixits epidèrmics i dèrmics especialitzats En la superfície del cos, hi ha una quantitat variable de pèls, dels quals aproximadament uns 100000 se situen al cap El nombre de pèls varia segons l’edat, ja que amb el pas del temps molts follicles pilosos s’atrofien i ja no n’…
Les florideofícies
Aquesta classe, anomenada també de les florídies, és la que té un nombre més gran de representants marins i, en nombre d’espècies, supera àmpliament el conjunt dels feòfits i dels cloròfits marins Es tracta d’un grup d’algues que ha tingut un èxit evolutiu molt notable, com ho demostra la seva gran diversificació en espècies i l’existència de representants fins allà on hi hagi un mínim de llum algunes florídies marquen el límit inferior de la zona circalitoral i també en tota altra mena d’ambients Les florídies són especialment ben representades a les mars tropicals i subtropicals, i menys…
Poliomielitis
Patologia humana
Definició La poliomielitis és una malaltia infectivocontagiosa d’origen vírica que especialment afecta infants i que si bé en la majoria dels casos és asimptomàtica, o bé es manifesta amb símptomes lleus i inespecífics similars als provocats per la grip o la faringitis, de vegades evoluciona amb manifestacions neurològiques greus que poden causar la mort del pacient o deixar com a seqüela paràlisi i atròfia de les extremitats, i per això també és anomenada paràlisi infantil La vaccinació sistemàtica contra la poliomielitis ha permès d’eradicar gairebé del tot aquesta malaltia en els països…
cèl·lula citotòxica
Biologia
Tipus de cèl·lula no caracteritzada hematològicament que, provinent de la medul·la òssia, colonitza la melsa i la sang, i té capacitat per a atacar i lisar limfomes ( citòlisi
) in vitro
.
Són específiques per a diferents tipus de tumors però no per als organismes La seva activitat és incrementada per l'interferó
zona marginal
Anatomia animal
Zona de la medul·la espinal, formada conjuntament per la zona terminalis (pont de substància blanca que uneix el cordó posterior al cordó antero lateral) i la zona esponjosa (més interna).
substància blanca
cromafínic | cromafínica
Medicina
Terme aplicat a les estructures que tenen una gran afinitat per les sals de crom, especialment a les cèl·lules que hi ha en els ganglis simpàtics i en la medul·la suprarenal.
espina bífida
Anatomia animal
Deformació congènita consistent en una fissura del raquis, deguda a la manca de soldadura d’un o més arcs vertebrals a través dels quals fan hèrnia les meninges i la medul·la espinal.
fascicle de Burdach
Biologia
Grup de fibres nervioses sensitives situades en el cordó posterior de la medul·la espinal; en el bulb, aquest fascicle travessa el nucli de Burdach i arriba al còrtex cerebral del costat oposat.
Fou descrit pel fisiòleg alemany Karl F Burdach
Tipus de contracció muscular
Hom podria dir que la funció dels músculs és de contreure’s, però aquesta afirmació requereix matisacions, ja que es podria concloure que un múscul quan es contreu s’escurça necessàriament i aconsegueix amb això un moviment, la qual cosa no té lloc en tots els casos, ja que hi ha diferents tipus de contraccions musculars Tota contracció muscular es produeix quan, després de rebre l’impuls elèctric oportú que desencadena l’acció, una o més fibres musculars es contreuen, sia escurçant-se i, d’aquesta manera, escurçant també el múscul, o augmentant llur tensió En el…