Resultats de la cerca
Es mostren 1379 resultats
Eugène Sue

Eugène Sue
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Marie-Joseph Sue, escriptor francès.
Estudià medicina i fou cirurgià d’un vaixell que participà en la batalla de Navarin 1828 De tornada a París, es dedicà a la literatura, començant per novelles d’aventures, que aviat abandonà pel gènere de costums i la novella històrica Latréaumont 1837, Arthur 1838 i Mathilde ou Mémories d’une jeune femme 1841 Més endavant insistí en la descripció dels ambients baixos de París, i assolí un èxit extraordinari amb Les mystères de Paris 1842-43, èxit que Le juif errant 1844-45 superà És autor, també, de Les sept péchés capitaux 1847-49, Le diable médecin 1855-57, etc
Lluís Maria Andriani
Història
Militar
Militar.
La seva participació en la defensa de Tudela, durant la Guerra contra Napoleó, li valgué el grau de coronel l’agost de 1811 fou nomenat governador del castell de Sagunt Assetjat per Suchet, pogué resistir el primer assalt 28 de setembre i fou ascendit a brigadier, però després d’un segon assalt, hagué de rendir la fortalesa 26 d’octubre Restà preso ner a França fins el 1814 Fou acusat d’haver rendit massa fàcilment Sagunt acusació a la qual contribuïren les memòries del mateix Suchet i es defensà amb una Memoria sobre la defensa de Sagunto en 1811 1838
Amalia Avia
Pintura
Pintora castellana.
De formació bàsicament autodidàctica, als anys cinquanta anà a Madrid, ciutat on residí i desenvolupà tota la seva carrera artística Estigué integrada en el grup de pintors i escultors realistes castellans, format, entre d’altres, per Antonio López García , Julio López Hernández i el seu germà Francisco i Lucio Muñoz Martínez , amb el qual es casà el 1960 Exposà individualment per primera vegada l’any 1959, a Madrid La seva pintura s’inscriu dins del corrent neorrealista madrileny i se centra bàsicament en visions fredes i desolades de façanes i objectes quotidians d’aquesta ciutat Publicà…
Stéphane Grappelli
Música
Violinista i pianista de jazz francès.
Començà com a pianista a les sales de cinema mut Participà en els inicis del jazz instrumental francès, es decantà pel violí i esdevingué aviat un dels músics de jazz més destacats L’any 1934, amb Django Reinhardt, creà el quintet Hot Club de France, que fou una veritable revolució mundial A la mort de Reinhardt 1953, emprengué una carrera brillant com a solista i creà un estil propi Enregistrà molts discs, alguns amb primeres figures del jazz i també amb YMenuhin Escriví les memòries Mon violon pour tout bagage 1992 Fou guardonat amb la Legió d’Honor francesa
Josep Gelpí i Julià
Literatura catalana
Escriptor religiós i memorialista.
Vida i obra Eclesiàstic, cosí de Joan Gaspar Roig i Gelpí El 1632 es doctorà a Roma en drets civil i canònic, i el 1633 fou designat prior de Meià rebé tot seguit l’hàbit benedictí Publicà diversos llibres de reglamentacions eclesiàstiques i deixà manuscrits alguns llibres de devoció, com ara la Romeria del Paradís i una Relació de les coses del gloriós sant Jordi, màrtir en Catalunya , i les seves memòries, en tretze volums que abracen del 1622 al 1666, de les quals només se’n conserva una petita part Bibliografia Pons i Guri, JM 1960 Vegeu bibliografia
Félix Tournachon
Aeronàutica
Literatura francesa
Fotografia
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Fotògraf, aeronauta, dibuixant i escriptor francès, conegut amb el pseudònim de Nadar.
Publicà articles i novelles curtes, fundà la Revue comique 1849 i creà un taller de fotografia en el qual perfeccionà la tècnica fotogràfica inventada per JN Niepce i LJM Daguerre Realitzà la primera fotografia aèria des d’un baló 1858 i en proposà la utilització per a aixecaments topogràfics Interessat per l’aeronàutica féu construir el baló Le Géant 1863 Publicà Les Mémories de “Le Géant” 1864, Les ballons en 1870 1871, Quand j'étais photographe 1900, etc Es relacionà amb els pintors impressionistes, als quals cedí el seu estudi del boulevard des Capucines per a la primera exposició del grup
Jacques Chaban-Delmas
Política
Polític francès.
General de brigada de la Resistència 1944, tingué una participació destacada en l’alçament de París contra l’ocupació nazi Diputat radical per la Gironda 1946 i alcalde de Bordeus en 1947-95, fou cap dels grups republicans socials de l’Assemblea Nacional 1953-56, ministre de defensa 1957-58, president de l’Assemblea Nacional 1958-69, 1978-81 i 1986-88 i primer ministre 1969-72 L’any 1974 fou candidat neogaullista a la presidència de la República i el 1976 s’adherí a l’RPR creat per JChirac Publicà les memòries L’ardeur 1975 i Mémoires pour Demain 1997
Aleksandr Ivanovič Herzen
Filosofia
Comunicació
Pensador i publicista rus.
Guanyat des de jove pels ideals revolucionaris, sofrí confinament dins Rússia i a l’últim s’expatrià Residí a París el Viejo — on fou amic de Proudhon — , Londres, Niça i Ginebra Les seves publicacions periòdiques Pol’arnaja zvezda ‘L’estrella polar’ i Kolokol ‘La campana’ foren molt llegides a Rússia Delineà un socialisme inspirat per les comunitats camperoles russes a Russkij narod i socialism ‘El poble rus i el socialisme’, 1851 És autor de la novella Kto vinovat ‘Qui és el culpable', 1845-47 i també de les memòries Byloje i dumy ‘Passat i pensament’, 1852-68
Harriet Cohen
Música
Pianista anglesa.
Estudià a la Reial Acadèmia de Música de Londres en 1912-17 Especialitzada en l’obra per a teclat de JS Bach, s’imposà també com a intèrpret de música del segle XX, especialment als festivals de música contemporània de Salzburg 1924 i Chicago 1930 Estrenà obres que li dedicaren compositors com Arnold Bax, Vaughan Williams, Darius Milhaud, Béla Bartók, Peter R Fricker i Paul Hindemith A conseqüència d’un accident, a partir del 1948 tocà només obres escrites per a mà esquerra L’any 1951 fundà el Premi Internacional Harriet Cohen, i escriví un tractat i un llibre de memòries Es…
txagatai
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua literària del grup turquès oriental, derivada del turcman
.
És la llengua de l' Oghuznama , un dels poemes èpics més primitius de la literatura turca, segons el qual el llegendari Oghuz Khan és l’epònim de la branca turcmana dels oghuz, i més tard fou la llengua utilitzada pels imperis de l’Horda d’Or a l’Àsia central i a Egipte i per l’imperi mogol de l’Índia Les principals obres literàries en txagatai són el poema Gissa-i Yūsuf 1232 i la producció d'Ali Šīr Nawā'ī, el Bābur-nāma, o memòries de l’emperador Bābur s XVI, i la Genealogia dels turcs Şerece-i-Türk , d’Ebülgazi Bahadur Han s XVII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina