Resultats de la cerca
Es mostren 1524 resultats
Roger B. Myerson

Roger B. Myerson
© University of Chicago
Economia
Economista nord-americà.
Estudià a la Universitat de Harvard, on es graduà en matemàtiques aplicades i doctorà en economia 1976 Ha treballat a la Universitat de Cambridge i, des del 2007, és professor d’economia de la informació i de teoria de preus a la Universitat de Chicago És membre de l’Econometric Society i de l’American Academy of Arts and Sciences La seva aportació ha estat important per al perfeccionament de la teoria dels mecanismes, iniciada a la dècada de 1960 per l’economista Leonid Hurwicz i treballada també per Eric S Maskin Aquesta teoria permet discernir quan els mercats funcionen bé i quan no, i és…
John Warner Backus
Electrònica i informàtica
Informàtic nord-americà.
Començà la carrera de Química a la Universitat de Virgínia, però al cap de poc temps l’abandonà i s’allistà a l’exèrcit 1942 Més tard inicià els estudis de Medicina i s’inscrigué en una escola de tècnics de ràdio, on descobrí la seva habilitat per les matemàtiques Incorporat a IBM International Business Machines, treballà per millorar una de les calculadores electròniques de l’empresa 1949, i el 1954 publicà un projecte, que pretenia crear un llenguatge de programació proper a la notació matemàtica normal El resultat fou el FORTRAN Formula Translator, que tingué un èxit notable…
Peter Mansfield

Peter Mansfield
© The University of Nottingham
Medicina
Físic britànic.
Estudià física al Queen Mary College de la Universitat de Londres, on es llicencià el 1959, i obtingué el grau de doctor el 1962 Treballà en collaboració amb el departament de física de la Universitat d’Illinois EUA i amb l’Institut Max Planck, a Heidelberg Alemanya, on ha realitzat diverses estades La seva vida professional estigué majoritàriament vinculada al departament de física de la Universitat de Nottingham, on estudià els gradients en el camp magnètic amb l’objectiu de millorar la precisió de la ressonància magnètica A la dècada del 1970 demostrà que els senyals obtinguts…
Robert Atkins

Robert Atkins
Alimentació
Dietètica
Medicina
Metge cardiòleg nord-americà.
Fou fundador i cap mèdic de The Atkins Center for Complementary Medicine de Nova York El 1951 es graduà a la Universitat de Michigan i el 1955 rebé el títol de metge de l’Escola de Medicina de la Universitat de Cornell Exercí la curació natural com a alternativa als medicaments farmacèutics i a la cirurgia en moltes malalties debilitants Se centrà en la importància d’una dieta apropiada juntament amb un reforç nutricional per a prevenir i combatre les malalties cardíaques, la diabetis i l’obesitat Escriví diversos llibres que promouen la nutrició amb el control dels glúcids i les tècniques…
segon
Física
Unitat de temps en el sistema internacional (SI).
El 1967 la XIII Conferència General de Pesos i Mesures CGPM el definí com la durada de 9 192 631 770 períodes de la radiació corresponent a la transició entre els dos nivells hiperfins de l’estat fonamental de l’àtom de cesi-133 El seu símbol és s A partir de la tradició, tan antiga, de dividir el dia en 24 hores, cadascuna d’elles dividida posteriorment en 60 minuts i cadascun d’aquests en 60 segons, el segon fou definit com 1/86400 del dia solar mitjà Davant la dificultat de precisar la definició de dia solar mitjà, el 1956 el Comitè Internacional de Pesos i Mesures CIPM, a partir de les…
Special Olympics
Esport general
Organització sense ànim de lucre que treballa per proporcionar entrenaments i competicions atlètiques per a nens i adults amb discapacitats psíquiques de tot el món.
L’objectiu de l’associació és donar oportunitats per a millorar la qualitat de vida d’aquestes persones mitjançant la pràctica de l’esport i promoure'n la integració social Aquesta iniciativa es remunta a l’any 1963, en què Eunice Kennedy Shriver organitzà un campament d’un dia per a nens amb retards mentals Durant els següents cinc anys la Fundació Kennedy promogué la realització d’aquests campaments pels EUA i el Canadà L’any 1968 se celebraren els primers Jocs Internacionals Special Olympics a Chicago, i el 1977 els primers Jocs Internacionals d’Hivern Special Olympics Des del…
Johann Christoph Pezel
Música
Compositor i instrumentista alemany.
Durant tota la seva carrera fou membre de diverses agrupacions musicals de caràcter municipal Fins el 1664 serví com a instrumentista de vent i corda a Leipzig Descontent, pel que sembla, de la seva posició, intentà millorar-la optant al lloc de cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig, però la seva experiència com a músic municipal no li serví per a obtenir el càrrec El 1681 es traslladà a Bautzen, on romangué fins a la seva mort L’aportació més important de Pezel a la història de la música són les seves dues colleccions de sonates per a conjunts de cornetes i trombons,…
El que cal saber de la mola hidatídica
Patologia humana
La mola hidatídica és un trastorn de l’embaràs que es caracteritza per la formació d’una placenta anòmala, constituïda per nombroses vesícules plenes de líquid, que impedeix el desenvolupament de l’embrió Si una dona embarassada presenta hemorràgies vaginals, encara que siguin poc abundants, convé que es consulti el ginecòleg perquè podrien ésser degudes a una mola hidatídica, sobretot si, a més, els símptomes característics de la primera etapa de l’embaràs —mareigs i vòmits per exemple—, enlloc de millorar empitjoren cada vegada més, la dona se sent malament i perd pes Sense un…
Antoni Castell de Pons
Música
Tenor.
Inicià estudis a Cervera, i l’any 1839 es graduà en dret a la Universitat de València En aquesta ciutat es despertà el seu interès per la música i participà en diversos concerts del Liceo Valenciano El 1840 es traslladà a Madrid, amb l’ànim d’iniciar-se com a advocat, però abandonà aquesta pretensió per millorar la seva formació com a cantant El 1842 es presentà al Liceo Artístico de Madrid, on cantà com a tenor en diverses òperes L’any següent retornà a Esparreguera i, segons les cròniques, exercí com a polític, si bé per un curt període, ja que el 1845 marxà a París, on conegué el baríton…
compensador
Electrònica i informàtica
Dispositiu o aparell destinat a compensar l’energia reactiva d’una xarxa o instal·lació i millorar, així, el factor de potència.
Poden ésser emprades màquines elèctriques que funcionin sense càrrega activa, i hom parla de compensador síncron o asíncron segons el tipus de màquina, bé que correntment la compensació és feta mitjançant bateries de condensadors, sistema anomenat també compensador estàtic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina