Resultats de la cerca
Es mostren 709 resultats
efecte de quelat
Química
Fenomen consistent en un gran augment de l’estabilitat dels complexos de coordinació quan llurs lligands són multidentats i originen quelats, respecte a complexos molt semblants amb lligands monodentats.
N'és un exemple característic la comparació dels següents equilibris on l’efecte de quelat determina una estabilitat 10 10 vegades més gran del segon sistema respecte al primer Dels dos factors que determinen en definitiva la formació i l’estabilitat dels complexos, variació d’entalpia i variació d’entropia, l’efecte de quelat és de natura netament entròpica, havent estat explicat el guany entròpic del sistema en el procés de quelació per l’augment del nombre total de molècules lliures o, partint de l’establiment del primer enllaç entre l' agent quelant i l’ió metàllic, pels factors estèrics…
nanociència
Química
Ciència que s’ ocupa de l’ estudi i la manipulació de la matèria a escala nanomètrica.
Les propietats macroscòpiques de la matèria són uniformes i estan clarament establertes A escala nanomètrica, aquestes propietats varien a mesura que es considera una mostra més reduïda d’un mateix material Per a una mateixa composició química, la relació entre la superfície i el volum, és a dir, entre el nombre d’àtoms o molècules superficials i els que són interiors, adquireix importància a mesura que es redueix l’escala de treball fins a arribar a nivells atòmics o moleculars El fet d’entendre aquest comportament és el que permet a la majoria de branques del sector tecnològic de…
Tomas Lindahl

Tomas Lindahl
Química
Químic suec.
Graduat i doctorat 1967 a l’Institut Karolinska d’Estocolm, després d’un període d’estudis postdoctorals a les universitats de Princeton i Rockefeller EUA, el 1972 s’incorporà com a professor de bioquímica mèdica a la Universitat de Göteborg El 1981 es traslladà a la Gran Bretanya, on ha estat investigador del Cancer Research UK, i el 1986 esdevingué el primer director dels laboratoris Clare Hall d’aquesta institució, posteriorment integrats al Francis Crick Institute Membre de la Royal Society 1988, rebé d’aquesta institució la Royal Medal 2007 i la Copley Medal 2010 El 2015 fou distingit,…
remugament

Esquema de la digextió d’un bou: A, l’aliment entra per l’esòfag (1) al rumen (2) i, després de passar eventualment pel reticle (3), és retornat a la boca voluntàriament; B, després d’ésser novament mastegat a la boca, torna a entrar per l’esòfag (1) i comença la veritable digestió en passar, successivament al reticle (2), al llibret (3) i al quall (4), i després al duodè pel pílor (5)
© fototeca.cat
Zoologia
Procés típic de la ingestió i digestió d’aliments dels remugants.
L’aliment passa primerament al rumen, on és emmagatzemat, es barreja amb el mucus i es troba sotmès a l’acció d’una flora de bacteris que trenquen les molècules de cellulosa i les parets cellulars dels vegetals i constitueixen una massa blanquinosa que l’animal voluntàriament retorna a la boca A partir d’aquí s’inicia de nou el procés de la boca al reticle, que es tanca formant un canal que porta l’aliment directament al llibret, on és absorbida l’aigua, i la resta de la massa alimentària passa al quall, on és efectuada la veritable digestió, puix aquest és l’únic compartiment on es produeix…
Far Ultraviolet Spectroscopic Explorer
Astronàutica
Satèl·lit conjunt de la NASA i la Universitat John Hopkins dels EUA, que té per objectiu fer observacions de la llum ultraviolada compresa entre els 90 i els 120 nanòmetres; actualment és en funcionament.
Entre els objectius del FUSE hi ha el de fer observacions que permetin determinar quines eren les condicions que es donaren uns minuts després del big-bang , millorar el coneixement de l’evolució química de les galàxies o determinar amb més precisió les propietats del gas interestellar Tot això es pot aconseguir, si més no en part, fent observacions de llum ultraviolada corresponent a l’ultraviolat llunyà El FUSE ha descobert la presència de molècules de nitrogen a l’espai interestellar i d’una corona de gas calent al voltant de la Via Làctia ha realitzat també observacions de les restes de…
biocircuit
Biologia
Circuit microelectrònic realitzat sobre una capa de polímer que, després d’haver estat deposada sobre un suport aïllant, és gravada i dopada amb tècnica semblant a les que s’empren per a fabricar els circuits integrats.
El material conductor —certes proteïnes naturals o artificials— presenta una gran varietat de propietats respecte als tradicionals semiconductors, especialment les proteïnes de síntesi, que amb les noves tècniques d’enginyeria genètica poden ésser virtualment creades amb les característiques ad hoc per a cada aplicació Tenen també l’avantatge de la seva biocompatibilitat, característica que en un futur ha de permetre d’inserir-los dins la xarxa del sistema nerviós central dels animals i, fins i tot, de l’home, i així possibilitar el desenvolupament de pròtesis auditives, òptiques, etc Les…
Osamu Shimomura

Osamu Shimomura
© Marine Biological Lab./Jorn Kleindiust
Bioquímica
Bioquímic japonès.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Nagasaki 1951, on treballà fins el 1955, que passà al laboratori de Yoshimasa Hirata de la Universitat de Nagoya El 1960 es doctorà en química orgànica amb una tesi sobre la luciferina en les meduses del gènere Cypridina , i el 1961 descobrí l’aequorina i la proteïna de la fluorescència verda GFP Green Fluorescent Protein en la medusa Aequorea victoria Continuà les recerques sobre bioluminescència als EUA com a professor a la Universitat de Princeton 1965-82, i com a professor honorari, a la Universitat de Boston i al Laboratori Woods Hole de…
L'afebliment de la capa d'ozó
L’exaltació antròpica de l’efecte hivernacle ha esdevingut un motiu seriós de preocupació mundial Però les conseqüències de l’abocament de gasos a l’atmosfera tenen encara altres cops amagats L’afebliment de la capa d’ozó, per exemple Tot i que en la dècada dels setanta ja s’havia apuntat la possible destrucció d’ozó estratosfèric, no fou fins l’any 1985 que realment s’observà el fenomen Un equip d’investigadors britànics, a partir de dades facilitades per la NASA, descobriren que cada primavera es produïa una disminució de la concentració d’ozó estratosfèric sobre l’Antàrtida, una mena de…
silanol
Química
Denominació genèrica dels composts que contenen el grup
en llurs molècules.
Hom els obté per hidròlisi dels halogenurs de trialquilsilil Són composts més àcids que els alcohols corresponents, i en general els silanols i llurs sals es comporten com els alcohols i els alcòxids Atesa la gran estabilitat de l’enllaç Si-O 105 kcal/mol, experimenten amb gran facilitat una deshidratació intermolecular per a formar siloxans La hidròlisi de di- i trihalogenosilans condueix a la formació de silandiols i silantriols, els quals es condensen amb gran facilitat originant les silicones
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina