Resultats de la cerca
Es mostren 11359 resultats
decapitació
Dret penal
Forma d’execució de la pena de mort consistent a llevar el cap del condemnat, reservada, antigament, als gentilhomes i, posteriorment, generalitzada per consideracions humanitàries.
Al s XX ha estat aplicada a l’Alemanya nazi i a França fins a l’abolició de la pena de mort l’any 1981 i continua essent-ho en alguns països orientals
Montseny
Llinatge de magnats que té per estirp Ot de Sesagudes (mort després del 1035), fill de Vives i casat amb Geriberga, parenta de la família vescomtal de Barcelona.
Apareix documentat ja el 1018, i els seus dominis comprenien la baronia de Montseny castells de les Agudes i de Miravalls i les de Montpalau i de Palafolls Deixà com a hereu el seu fill Umbert de Sesagudes , dit també Umbert de Montseny , que fou pare del bisbe Bernat Umbert , de Guisla de Montseny , que heretà, amb el seu marit Bernat Gausfred, la baronia de Palafolls i foren estirp del llinatge de Palafolls, d' Udalard, Riambau i Ramon de Montseny —ardiaca de Girona— i, finalment, de l’hereu Guillem Umbert I de Montseny mort el 1112, que heretà les baronies de Montseny i…
visió beatífica
Cristianisme
Categoria teològica amb què hom expressa el contingut de la retribució essencial i de la perfecció escatològica de l’home just després de la mort.
El Nou Testament, tot i emprar diverses imatges per a explicar la benaurança postmortal, dóna un lloc privilegiat a l’expressió “veure Déu cara a cara”, que el magisteri i la teologia s’han encarregat d’especificar com a visió de Déu intuïtiva a diferència del coneixement natural de Déu, que és discursiu, immediata sense la intervenció d’imatges sensorials i intellectives, essencial que té per objecte Déu mateix, i no pas la seva activitat en el món o en nosaltres i sobrenatural impossible d’ésser assolida per l’enteniment humà, sense l’ajut de la illuminació divina La constitució apostòlica…
Cybo
Llinatge consular genovès el primer membre destacat del qual fou Arano Cybo (mort el 1457), senador de Roma, que intervingué en la lluita entre Renat d’Anjou i Alfons IV de Catalunya-Aragó.
El seu fill, Giambattista Cybo , esdevingué papa amb el nom d' Innocenci VIII El fill d’aquest, Franceschetto Cybo , comte d’Anguillara i governador de l’Església, es casà 1487 amb Maddalena de Mèdici, filla de Lorenzo el Magnífic Llur fill, Lorenzo Cybo mort el 1549, comte de Ferentillo, esdevingué marquès de Massa i senyor de Carrara 1520 pel seu enllaç amb Ricciarda Malaspina, i llurs descendents es cognomenaren Cybo-Malaspina El fill d’aquest matrimoni, Alberic I Cybo-Malaspina mort el 1623, fou creat príncep sobirà de Massa i de Carrara A la mort…
comtat de Lemos
Història
Títol que el 1453 Enric IV de Castella creà a favor de Pedro Álvarez Osorio (mort el 1483), senyor de Villagarcía.
Tenia per capital la vila de Monforte, a Galícia, però els seus titulars posseïren altres senyories tant o més importants, com els comtats de Villalba i d’Andrade, el marquesat de Sarria, el ducat de Taurisano i el comtat de Castro a Nàpols Els comtes de Lemos de la família Castro ocuparen càrrecs polítics importants en època dels Àustria Fernando Ruiz de Castro mort el 1601 i Pedro Fernández de Castro-Andrade de Portugal y de Zúñiga-Sandoval foren virreis de Nàpols, Francisco de Castro y Andrade fou ambaixador a Roma 1610-16, Francisco Fernández de Castro 1613-62 fou virrei d’…
herència
Dret civil
Massa de drets, obligacions i béns que, mort el causant (titular), poden ésser transmesos a un tercer, dit hereu o legatari.
Els drets i les obligacions actiu i passiu han d’ésser personals, però no personalíssims de família, certs béns patrimonials, etc Passa, doncs, tot a l’hereu no pot agafar l’actiu i deixar el passiu La successió pot ésser testada o intestada El successor rep el nom d'hereu o legatari, segons que la successió sigui a títol universal o particular Un cop oberta la successió, existeix una crida al successor, anomenada delació, que pot durar fins a 30 anys, al terme de la qual l’hereu pot acceptar o repudiar l’herència Des del moment de la mort fins que algú es fa càrrec de l’herència…
dol
Història
Aflicció acusada per la mort d’una persona estimada o, en general, per una gran desgràcia.
Totes les cultures hi han desenvolupat rituals i costums a l’entorn, com l’ús de roba d’un color determinat —el negre és el més generalitzat als països occidentals—, el dejuni, la reclusió temporal, l’abstinència sexual, la tallada de cabells i fins i tot la mutilació El grau i el temps de participació en aquests actes depèn del parentiu amb el difunt els més afectats són la vídua o el vidu, i després els fills, els pares i els germans En algunes zones de l’Índia i entre algunes tribus africanes i d’Oceania la vídua era sacrificada, per tal que el seu esperit acompanyés el del difunt Als…
comtat de Peñaranda de Bracamonte
Història
Títol concedit a Castella el 1602 a Alfonso de Bracamonte-Guzmán y Dávila (mort el 1622), cavaller de Sant Jaume i senyor de Peñaranda.
Fill terciogènit seu fou Gaspar de Bracamonte y Guzmán , que es casà amb la seva neboda carnal la tercera comtessa La grandesa d’Espanya fou annexada el 1676 a llur fill i quart titular, Gregorio de Bracamonte y de Bracamonte mort el 1682, comanador major de Castella a l’orde de Calatrava Passà als Fernández de Velasco, marquesos del Fresno, als Pacheco, ducs d’Uceda, i als Téllez-Girón, ducs d’Osuna
últims moments
Moments que precedeixen la mort.
polleria
Botiga d’aviram, especialment mort.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina