Resultats de la cerca

És anomenada també firma Indicà de primer el senyal autògraf creu, rúbrica, anteposat a la subscripció i que sovint la substituïa, però que a partir de l’ús del segell s XII caigué en desús Designà després la marca professional del notari, basada en el signe de la creu o monograma basat en la S de subscripsi, que hom anà adornant fins a arribar a dibuixos complicats s XIII-XIV anomenats signe major , als quals, per facilitar-ne la identificació, hom afegia, en cursiva, algunes lletres del nom o tot el nom, seguides de la rúbrica o signe menor, origen de la signatura…

Per a l’eficàcia d’aquest testament cal, en general, que el jutge la declari després d’haver rebut l’adveració d’aquelles persones davant les quals fou atorgat el testament i després d’ésser acomplertes les altres formalitats legals exigides en cada cas En el dret català vigent, el testament sacramental, que pot ésser atorgat pels veïns de Barcelona davant dos testimonis si es troben fora d’aquesta ciutat i en previsió de morir, ha d’ésser adverat pels testimonis davant el jutge i a l’altar de la Santa Creu de l’església de sant Just de Barcelona En el vigent dret aragonès cal també adverar…

Notari de professió, fou també professor de dret mercantil a la Universitat de Granada Participà en la lluita antifranquista Tingué una actuació destacada en la descolonització de la Guinea Espanyola 1968, actualment Guinea Equatorial, fent costat a Francisco Macías Nguema , a qui ajudà a redactar el projecte de constitució del nou estat independent Durant els darrers anys del franquisme fou cap visible, al costat de Santiago Carrillo i Rafael Calvo Serer, de l’anomenada Junta Democràtica d’Espanya JDE, organisme creat el 1974 d’oposició a la dictadura Fou detingut el març del 1976 quan…

Fill del notari figuerenc Bonaventura Prats i Valls Lluità a la defensa de Barcelona 1697 contra els francesos Més tard se significà com a filipista i fou empresonat pel govern del rei arxiduc Carles III alliberat, anà a la zona filipista i esdevingué secretari particular del duc de Berwick En entrar aquest a Barcelona 1714, fou secretari de la Junta que es formà per a governar interinament la ciutat més tard fou secretari general i escrivà de cambra principal de l’Audiència, càrrec des del qual s’oposà sovint a l’autoritat dels capitans generals i en el qual cometé abusos per lucrar-se…

El primer esment del lloc de Boldú és de l’any 1080, en què el comte d’Urgell Ermengol IV concedí a Ponç de Dalmau l’alou o quadra de Boldú, a la marca del comtat, al pla del Mascançà Tot i aquesta notícia tan primerenca del terme, no hi ha referències de l’església de Boldú fins al segle XIII El 1242 es dictà una setència sobre la qüestió que havia sorgit entre Berenguer d’Almenara i el monestir de Poblet a causa de la fundació que féu Berenguer d’Almenara, senyor de Boldú i pare del primer, d’una capellania o benefici per tal que el castell de Boldú tingués un sacerdot per als serveis…

Un document del segle XI sense data, possiblement de l’any 1004 per la signatura del seu notari, parla d’una donació de terres i vinyes que fan Ermengol, la seva muller Ermessenda i la seva germana Glària, al servei de Sant Vicenç i Sant Marçal, cenobi del comtat de Berga situat a l’apèndix de Malanyeu, al lloc dit el Villar Donamus in servicio Sti Vicencii martiris, et Sti Marcialis pecia una de vinea francha, et alias de terra ad praescripto Caenobio et est in comitatu Bergitano in appendicio de Mallaneti in locum quem vocant Villar El lloc de Villar és esmentat ja en la…

Es llicencià en dret a Barcelona Assidu participant en Jocs Florals i certàmens literaris diversos, on obtingué nombrosos premis Es donà a conèixer amb el recull poètic Del meu verger 1905 És autor de poemes centrats a descriure els costums populars de la Segarra, que anà recollint en els volums Poesies , de la collecció “Lectura Popular” s d, Segarrenques 1917, Corrandes segarrenques 1925 i Picarols i randes 1926 Estrenà diverses obres teatrals, com ara La mania d’un notari 1896, una comèdia en un acte i en vers El vistaire 1920  El pandero de les mosses, o la venjança del…

Vida i obra Fou notari 1859 i alcalde 1871 de Falset, amb el suport dels republicans A Reus estrenà la comèdia Lo mismo es ella que todas el 1842 i publicà el drama històric Isabel Besora, la pastoreta, o ja sia, La pesta de Reus de 1592 1857, representat el 1860, versió de la llegenda de l’aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia que parteix de la documentació històrica i defuig els elements sobrenaturals, i que compta amb el precedent, entre altres models, de balls parlats sobre el mateix tema i de La Verge de les Mercès 1856, de Manuel ↑ Angelon Se’n recolliren un fragment…

Antigament en feien ús els escrivans