Resultats de la cerca

Professor a Lovaina, es convertí al calvinisme i es traslladà a la Universitat de Leiden Enfront del dualisme proposat per Descartes, fou un dels principals representants de l’ ocasionalisme La seva Ethica fou publicada pòstumament 1675

Vida De jove es donà a conèixer en setmanaris humorístics i polítics igualadins Abandonà els estudis d’enginyeria a Barcelona per dedicar-se al periodisme agències Fabra i Hava, i fou el representant de l’Associació Nacional de Radiodifusió a Vilafranca del Penedès 1928 Fundà a Igualada Gatzara 1910 i collaborà en el Diari d’Igualada Publicà en El Diluvio , El Poble Català , Mirador , La Publicitat , L’Opinió , El Be Negre , etc, sobre el món de l’espectacle circ, jazz , music-hall , teatre, cinema Assessorà empresaris del sector i gràcies a la seva intervenció vingueren a Barcelona grans…

Fill de Mircea II el Vell, intentà d’afrontar el domini turc Amb l’ajut del voivoda de Transsilvània, Iancu de Hunedoara, i més tard amb la del rei Ladislau V d’Hongria, obtingué algunes victòries sobre els otomans Fou succedit pel seu fill Vlad III

Gernà del dibuixant Antoni Muntañola Collaborà a La Renaixença i Les Quatre Barres de Vilafranca Fou regidor de la Lliga Regionalista, i Francesc Cambó l’envià a Andalusia per tal de controlar una cadena de diaris Ocupà la presidència de l’Associació de Premsa de Barcelona Fou coautor, amb Enric Prat de la Riba, del manual nacionalista Compendi de doctrina catalanista 1894

De posició molt acomodada —la seva família era propietària d’una de les principals fàbriques de porcellana de Llemotges—, fou mecenes d’artistes amics Establert a Ceret 1908, hi acollí Manolo Hugué 1910, que li havia fet el primer retrat que hom coneix obra de l’escultor 1908, Ceret, Museu d’Art Modern Un retrat seu fet per Modigliani és una de les millors obres d’aquest autor ~1914, Milà, coll Mattioli Com a pintor fou, segons Apollinaire, un cubista tímid i delicat Membre destacat de la primera escola de Ceret, on residí fins el 1924, amb Pierre Brune fou impulsor i fundador del Museu d’Art…

En les eleccions municipals de 1995 obtingué 330 vots 4,0%

El territori és un arxipèlag de 2300 illes i atols, la major de les quals és l’illa Diego Garcia

En foren fundadors Joan Arolas, que hi collaborà fins a la mort, i Pasqual Pérez i Rodríguez, el qual en fou el director fins el 1844 i li donà un caràcter liberal avançat, posteriorment atenuat pel seu successor, Pelegrí Garcia i Cadena L’èxit de la seva aparició motivà, el 1835, la desaparició del Diario de Valencia Hi collaboraren també Vicent Boix, Josep Maria Bonilla i Joan Crisòstom Petit, entre altres El 1838 i el 1839 publicà diversos suplements amb treballs en català i castellà d’erudició històrica, poesia i narracions d’un caràcter marcadament romàntic Des de l’aparició de Las…

Trajectòria política Durant el franquisme, milità al Front Nacional de Catalunya Fou fundador i membre actiu de la Taula Rodona de Barcelona 1966, de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya 1969 i de l’Assemblea de Catalunya 1971-76, i a causa de la seva pertinença a aquestes organitzacions fou detingut vuit vegades, tres vegades empresonat preventivament i un cop jutjat pel Tribunal d'Ordre Públic TOP Fou fundador, juntament amb Enric Moltó, Anton Sala i Cornadó i Jordi Colomines Companys, del Partit Popular de Catalunya 1973, partit sobiranista d’ideologia socialista que…

Fou secretari general del Reial Moto Club de Catalunya RMCC entre el 1957 i el 1987 Fou director de competició, comissari esportiu i cronometrador, primer de la Reial Federació Espanyola de Motociclisme RFEM, i després de la Federació Internacional Fou l’organitzador del Gran Premi d’Espanya de velocitat, disputat al Circuit de Montjuïc i puntuable per al Campionat del Món, des de mitjan anys cinquanta fins als setanta Collaborà en els Campionats d’Europa TT, els GP de Fórmula 1 i 2 del RACC, i en centenars de proves estatals Fou un dels homes clau en l’organització dels Sis Dies…